Arran la gestió de diverses queixes sobre la tramitació d'autoritzacions de residència temporal per raons d'arrelament i en virtut de reagrupament familiar, el Síndic ha constatat que entre els ajuntaments sovinteja la pràctica de seguir les recomanacions emeses per la Delegació del Govern a Catalunya sobre com elaborar els informes municipals per acreditar l'arrelament i la disponibilitat d'habitatge i quin contingut han de tenir aquests informes.
L'estudi concret d'aquests casos i d'alguns dels requisits incorporats a les recomanacions esmentades ha permès copsar que és possible que aquests condicionants vagin més enllà del que es desprèn del marc normatiu en matèria d'estrangeria aplicable a aquestes tramitacions, amb les limitacions que això pot implicar en l'exercici del dret al reagrupament i en la gestió de les autoritzacions de residència temporal per raons d'arrelament.
Sens perjudici del caràcter de recomanació de les indicacions de la Delegació del Govern a Catalunya adreçades als ajuntaments, atesa la incidència real que consta que tenen en la gestió ordinària d'aquests informes, el Síndic ha considerat oportú obrir aquesta actuació d'ofici per analitzar aquesta situació.
Segons informa la Delegació del Govern, les recomanacions esmentades tenien per objectiu facilitar la cooperació entre administracions en benefici de tots els ciutadans. El Síndic no ha rebut cap més resposta de la Delegació del Govern.
Així doncs, malgrat que amb l'actual Reglament d'estrangeria no s'hauria de plantejar l'exigència del període mínim d'empadronament de sis mesos per part del municipi, perquè els informes els emet la comunitat autònoma en el territori de la qual el ciutadà estranger tingui el seu domicili habitual, el Síndic finalitza aquesta actuació d'ofici de referència, i manifesta que:
- La no emissió de l'informe pel fet de no acreditar un empadronament mínim de sis mesos suposa una limitació o restricció sense empara en el Reglament d'estrangeria, que produeix la interrupció del procés per tramitar l'autorització de residència per arrelament social.
- La dicció de la norma (article 46.2 c) del Reglament d'estrangeria actualment derogat) és clara. L'article diu que es farà constar el temps de permanència en el domicili. Per tant l'empadronament només pot ser considerat un mitjà de prova, però no un requisit ?sine qua non?.
- El criteri de la permanència territorial va ser fixat pel legislador en l'àmbit tributari, en regular què s'entén per domicili habitual a l'hora d'aplicar l'IRPF (art. 9 de la Llei 40/1998, de 9 de desembre). I, en conseqüència, no és traslladable com a criteri interpretatiu d'una norma la dicció de la qual, com s'ha dit en el punt anterior, és prou clara.