Arran de les actuacions fetes en el marc d'una queixa sobre la gestió de procediments de renda mínima d'inserció, el Síndic va tenir coneixement d'una pràctica que es produeix quan una persona ha interposat un recurs contra una resolució de denegació de la prestació i vol presentar una nova sol·licitud quan encara no s'ha resolt el recurs.
Per valorar aquest assumpte cal considerar dues qüestions bàsiques: En primer lloc, pel que fa a la regulació de la renda mínima d'inserció, cal tenir en compte que la concessió està regulada per la Llei 10/1997, de 3 de juliol, i pel Decret 384/2011, de 31 d'agost que la desplega, que estableixen els requisits i les condicions que s'han de complir per poder tenir dret a la prestació. Alguns dels paràmetres establerts fan referència a un moment o període de temps determinat, com per exemple el temps de residència previ a la sol·licitud, o la determinació de la insuficiència d'ingressos econòmics. Així doncs, la valoració d'aquests elements s'ha de fer amb relació a la data de presentació de cada sol·licitud, i aquesta data pot determinar que la persona accedeixi o no a la prestació.
D'altra banda, la normativa esmentada disposa que no tenen accés a la prestació les persones sol·licitants el nucli de convivència de les quals té altres destinataris de la renda mínima d'inserció (article 6 de la Llei). Tanmateix, aquesta és una situació diferent de la que es tracta en aquests casos, en què la resolució contra la qual s'interposa el recurs és de denegació i, per tant, la persona no és beneficiària de la prestació.
En segon lloc, la normativa de procediment administratiu comú preveu que les persones interessades poden desistir en qualsevol moment de la seva sol·licitud i renunciar als seus drets. Ara bé, la renúncia o el desistiment són sempre voluntaris, i no poden condicionar la hipotètica presentació d'una altra sol·licitud.
A més, cal tenir en compte que l'objecte del procediment de recurs és determinar si la resolució impugnada és adequada o no a l'ordenament jurídic, és a dir, la revisió de l'acte administratiu dictat. Per tant s'ha de valorar segons els fets i fonaments aplicables en aquella sol·licitud concreta. Així doncs, s'hauria de determinar si la denegació de la prestació era correcta o no en atenció als paràmetres aplicables a la sol·licitud concreta que es resol. I, com s'ha vist, atès que els paràmetres per valorar els requisits fan referència a moments temporals diferents, pot donar-se el cas que la resolució de denegació impugnada sigui correcta, de manera que la denegació de la prestació sigui procedent en un moment donat, i que, un cop presentada una nova sol·licitud poc després sigui procedent concedir-la, perquè ja es compleixen les condicions establertes.
En definitiva, cal considerar que si s'ha presentat un recurs d'alçada contra la denegació de la prestació i abans que s'hagi resolt la persona presenta una nova sol·licitud, no hi ha una identitat en la pretensió, perquè els efectes poden ser diferents. I si abans de resoldre el recurs d'alçada l'Administració resol la nova sol·licitud amb la concessió de la prestació, i posteriorment estima el recurs, amb la conseqüència de concedir també la prestació, té la facultat de fer les modificacions corresponents, però això no ha d'anar en perjudici de la persona interessada.
Així doncs, no hi ha cap fonament legal que justifiqui que la presentació d'una nova sol·licitud de prestació estigui condicionada per l'existència d'un recurs d'alçada, pendent de resolució, contra una resolució de denegació de la prestació.
Per tant, cal concloure que la consideració que si la persona vol presentar una nova sol·licitud perquè les seves circumstàncies han canviat ha de presentar la renúncia a la pretensió del recurs no és correcta i no té base legal, i que traslladar aquesta informació a les persones els pot suposar un perjudici, en el sentit que els indueixi a desistir d'un recurs o a demorar la presentació d'una nova sol·licitud de manera innecessària, amb la possibilitat de perdre en alguns casos el dret a la percepció de la prestació durant un període determinat.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que doni les indicacions oportunes per valorar de nou la qüestió exposada; que els òrgans i les unitats del Departament afectats corregeixin la pràctica esmentada, de manera que en els casos referits per presentar una nova sol·licitud no es requereixi la renúncia al recurs d'alçada previ, i que, en conseqüència, es corregeixi també la informació que es dóna respecte d'això a les persones interessades.