La promotora es queixa amb relació a la tramitació, per part del Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC), del procediment de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats iniciat a nom del seu marit.
Segons informa la promotora, es va reconèixer un grau 3 i nivell 2 de dependència al seu espòs, però el mes de gener va morir, fet que va comunicar oportunament al DASC. Davant la manca d'informació sobre l'estat del seu expedient, en data 21 de maig de 2008 i 2 de març de 2010 va presentar diverses reclamacions prèvies sense que tampoc n'hagi rebut cap resposta.
El Síndic recorda al DASC que de la documentació d'aquest expedient se'n desprèn que és un cas en què el problema de fons és la manca de resolució d'un procediment de reconeixement de la situació de la dependència i del dret d'accés als serveis en què la persona interessada ha mort durant la tramitació del procediment.
Sobre aquest assumpte, recentment, el DASC ha fet saber que, fins que el Govern espanyol no prengui una decisió comuna, continuarà aplicant les instruccions 10/2009, que reconeixen el dret de les persones hereves a percebre les quantitats corresponents a les prestacions econòmiques que li haurien correspost a la persona interessada només quan el traspàs s'hagi produït amb posterioritat a la resolució del programa individual d'atenció (en endavant PIA).
Tot i considerar que aquest expedient s'hauria de resoldre de conformitat amb les reflexions i les consideracions exposades en l'escrit de data 26 de maig de 2010 sobre aquesta qüestió, en vista d'aquesta darrera informació, s'entén que els suggeriments no han estat acceptats, circumstància que es farà constar en l'Informe que aquesta institució presenta anualment al Parlament de Catalunya.
No obstant això, el Síndic recorda el deure de l'Administració pública de dictar resolució expressa sobre tots els procediments -i de fer-ho dins el termini màxim establert en cada cas- sense que en cap cas es pugui abstenir de resoldre amb el pretext de silenci, obscuritat o insuficiència dels preceptes legals aplicables al cas. La resolució expressa constitueix, doncs, un deure inexcusable de l'Administració, l'incompliment del qual pot donar lloc a l'exigència de responsabilitat en els termes que preveu la Llei.
Des d'aquest punt de vista, el fet que sobre aquesta qüestió no s'hagi pres una decisió comuna a escala estatal, no és motiu perquè no s'hagi dictat a hores d'ara la resolució sobre el procediment de reconeixement de la situació de la dependència iniciat a nom de la persona interessada, que es va morir abans de l'aprovació PIA.
En conseqüència, suggereix que adoptin les mesures adients per tal que es resolgui sense més demora el procediment iniciat per la persona interessada.
Amb aquestes consideracions, pel que fa a l'assumpte concret que es plantejava en aquesta queixa, es finalitzen les actuacions iniciades.