El promotor de la queixa manifesta el seu malestar davant la manca de resposta de l'Ajuntament de Premià de Mar als escrits que hi va trametre en dates 7 d'octubre i 18 de novembre de 2008, en els quals plantejava, d'una banda, qüestions de caràcter general relatives a l'absència de normativa municipal en l'àmbit de la protecció de la contaminació acústica, i de l'altra, qüestions lligades al procediment del control inicial de l'expedient d'activitat.
L'Ajuntament de Premià de Mar ha tramès una còpia de la comunicació que va fer arribar al promotor de la queixa a fi de donar resposta expressa als escrits que aquesta persona va adreçar al consistori l'octubre i el novembre de 2008.
En vista del contingut d'aquesta comunicació, el Síndic tanca l'expedient de referència. Tanmateix, recorda que l'Ajuntament té el deure de resoldre expressament les sol·licituds que li formulen els ciutadans, ja sigui en el marc d'un procediment administratiu, ja sigui amb motiu de la formulació d'una reclamació, una consulta o un suggeriment. Aquesta obligació, que recull la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, ha estat incorporada en el Codi de bones pràctiques que aquesta institució ha elaborat.
Aquest codi, que es pot trobar al web del Síndic, conté els principis que s'adrecen a totes les administracions públiques -Administració de la Generalitat, administracions locals i entitats que en depenen- per fer efectiu el dret a la bona administració.
L'apartat VII d'aquest codi està dedicat al deure de respondre expressament i, entre altres coses, diu el següent:
"L'Administració ha de donar resposta escrita a les qüestions que les persones li plantegin també per escrit, tant en el marc d'un procediment administratiu, com quan formulin suggeriments, propostes, queixes o demandes d'informació. (...)
El silenci administratiu permet a la persona interessada d'accedir a la tutela judicial, però no eximeix l'Administració de l'obligació de donar resposta ni li impedeix de resoldre en qualsevol sentit. (...)
La manca de competència o la incoherència de les peticions formulades no exonera l'Administració del deure de resposta. (...)
Les respostes expresses de l'Administració han de ser raonades, intel·ligibles i congruents amb les peticions o les al·legacions formulades, per no causar indefensió i inseguretat jurídica a les persones que s'hi adrecen. (...)".