Els mitjans de comunicació s'han fet ressò de la decisió de l'Ajuntament de Vic de modificar els criteris de l'empadronament dels immigrants que arribin a la ciutat.
En concret, i sempre segons els mitjans de comunicació, els estrangers que vulguin inscriure's al padró municipal d'habitants de l'Ajuntament de Vic hauran de demostrar que disposen del permís pertinent de residència o de treball a Espanya. En cas contrari, el consistori concedirà un document "provisional" i els implicats tindran tres mesos per normalitzar la seva situació. Si durant aquest període no aporten els papers, l'empadronament es formalitzarà, però es comunicarà la irregularitat a la Direcció General de la Policia Nacional, que és l'organisme competent per obrir els expedients d'expulsió.
Vista aquesta informació, a l'empara de l'article 41 de la Llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges, aquesta institució ha obert una actuació d'ofici per estudiar la modificació dels criteris d'empadronament dels immigrants a Vic.
En aquest sentit, el Síndic entén que aquesta decisió municipal incideix directament en els drets del col·lectiu d'immigrants, tant pel que fa als drets l'exercici dels quals garanteix la normativa de règim local, d'estrangeria i de protecció de dades personals, com dels drets l'exercici dels quals està condicionat a l'empadronament, com per exemple els drets en l'àmbit de la salut, de l'educació o dels serveis socials.
Per això, el Síndic demana informació a l'Ajuntament de Vic sobre els motius per adoptar la decisió que ha adoptat, la resolució administrativa mitjançant la qual s'ha formalitzat i les previsions de l'entrada en vigor d'aquests nous criteris d'empadronament dels immigrants.
Posteriorment, i atès que aquest criteri s'ha estès a altres municipis, com ara Colomers, Alcarràs, Montblanc, Santa Coloma de Queralt i l'Espluga de Francolí, el Síndic també sol·licita un informe sobre aquesta qüestió als ajuntaments d'aquests municipis.
El 22 de gener de 2010, l'Ajuntament de Vic va respondre que finalment no ha modificat els criteris d'empadronament, d'acord amb les conclusions del dictamen emès per l'Advocacia de l'Estat.
Davant d'aquesta informació, el 4 de març el Síndic va demanar un informe més exhaustiu per analitzar els motius pels quals l'equip de govern va proposar aquesta mesura. Un cop analitzat l'informe i la resta de la documentació demanada el 29 d'octubre de 2010, es finalitzen les actuacions en referència a l'Ajuntament de Vic, atès que la proposta finalment no va prosperar.
Pel que fa als altres cinc municipis, un cop estudiada tota la informació que han facilitat, el Síndic ha formulat a tots cinc ajuntaments les consideracions següents:
1. Sobre la documentació relativa al títol d'ocupació de l'habitatge
Segons la informació rebuda, per a l'empadronament es demana l'aportació d'un contracte de lloguer o les escriptures de l'habitatge per als familiars ascendents i descendents, acompanyat del llibre de família per acreditar el grau de familiaritat. En cas que l'habitant no sigui familiar ascendent ni descendent de la persona amb qui comparteix l'habitatge, pot aportar una autorització del propietari de l'habitatge on consti que està al corrent de la situació del seu habitatge.
D'altra banda, els serveis municipals es posen en contacte amb el propietari perquè doni conformitat a l'ocupació de l'habitatge per la via del sotsarrendament per empadronar en casos en què el sol·licitant aporta un contracte d'arrendament.
El Síndic indica que l'exigència del títol que legitimi l'ocupació de l'habitatge, prevista a l'article 59.2 del Reial decret 1690/1986, té l'única finalitat d'acreditar la residència efectiva a l'habitatge, però no legitima la denegació de la inscripció quan es pot comprovar que la persona resideix a l'habitatge declarat, encara que sense títol.
En aquest sentit s'expressa la Resolució de 4 de juliol de 1997 de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Cooperació Territorial, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre l'actualització del padró municipal, quan assenyala que "(...) la possibilitat que l'ajuntament demani al veí el títol que legitimi l'ocupació de l'habitatge no atribueix a les administracions locals cap competència per jutjar qüestions de propietat, d'arrendaments urbans o, en general, de naturalesa juridicoprivada, sinó que té com a única finalitat servir d'element de prova per acreditar que, efectivament, el veí viu al domicili que ha indicat (...)".
Per aquest motiu, s'entén que l'actuació municipal d'exigir l'autorització del propietari de l'habitatge -ja sigui per evitar casos de sotsarrendament o de sobreocupació- va més enllà del que admet la normativa vigent. Per tant, el Síndic suggereix que es posi fi a aquesta pràctica administrativa.
2) Sobre el nombre màxim de persones per habitatge
Segons la informació rebuda, per a l'empadronament es recomana un màxim de cinc o sis persones per habitatge per qüestions de convivència i dignitat humana.
Per tant, el Síndic recorda que l'article 17.2 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i l'article 42.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, determinen que els ajuntaments han d'efectuar les actuacions i les operacions necessàries per tal de mantenir actualitzats els padrons municipals, amb la finalitat que les dades que hi consten s'ajustin a la realitat.
L'article 59.2 del Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 1690/1986, d'11 de juliol, enumera els documents que els ajuntaments poden demanar per comprovar la veracitat de les dades consignades pels veïns (DNI, targeta de residència, títol que legitimi ocupació de l'habitatge o altres documents anàlegs).
En conseqüència, són documents que serveixen per constatar que les dades que consten al padró sobre l'habitatge i qui hi resideix s'ajusten a la realitat, no per qüestionar la legalitat de l'ocupació, ja sigui per incidències de naturalesa juridicoprivada o de legalitat urbanística.
En definitiva, el padró municipal és el registre administratiu en què consten els veïns d'un municipi. La inclusió d'una persona al padró és conseqüència de l'exercici de la llibertat de residència que concedeix l'article 19 de la Constitució espanyola (en endavant CE) i és determinant respecte a la seva capacitat administrativa i també en l'esfera dels seus drets privats. Per tant, es genera un veritable estatut jurídic administratiu, uns drets i una situació dels quals el ciutadà no pot ser privat, sinó en els casos i en la forma establerts per la Llei.
No obstant això, el Síndic entén que cal abordar la problemàtica que va motivar l'adopció d'aquestes pràctiques, tot i les consideracions exposades prèviament. En aquest sentit, és adient fer referència a la guia "Món local, immigració i ciutadania. Recomanacions per a la gestió del fet migratori des dels ens locals" editada el 2010 per la Secretaria per a la Immigració del Departament d'Acció Social i Ciutadania.
Aquesta guia s'ha elaborat gràcies a la col·laboració d'un grup de treball de món local en què han intervingut fins a cinquanta ens locals d'arreu de Catalunya, entre ajuntaments, consells comarcals, entitats municipalistes i les quatre diputacions, i és un compendi de recomanacions i propostes d'actuació adreçades als responsables municipals per gestionar de manera més efectiva les polítiques públiques relacionades amb la immigració.
En aquest sentit, entre les recomanacions relatives a la inscripció al padró municipal i al certificat d'empadronament (pàgines 33 i 34) s'inclou la següent:
"En cas que es detecti que en el moment d'empadronar en el domicili està inscrit un nombre de persones que pot afectar els requisits d'habitabilitat, l'ajuntament no queda eximit de fer-ne la inscripció, si la persona presenta la documentació requerida. És posteriorment, si se sospita de la sobreocupació per part del servei pertinent, que s'activarà la inspecció".
Tal com s'estableix als articles 43 i 44 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, els ens locals, en la mesura del seu abast competencial, han d'impulsar polítiques orientades a eradicar les situacions de sobreocupació i d'infrahabitatge. En tant que aquestes dues formes "d'utilització anòmala dels habitatges" produeixen afectacions en els drets fonamentals, la llei faculta les administracions competents a prevenir-les i sancionar-les.
Atès que la sobreocupació i l'infrahabitatge impedeixen que les persones gaudeixin d'un habitatge digne, dret que està reconegut en la CE, el Síndic suggereix els mecanismes següents, que la Llei del dret a l'habitatge posa a l'abast dels municipis:
- Aprovar programes d'inspecció.
- En cas de zones amb una alta concentració d'habitatges sobreocupats, poder delimitar i declarar àrees de tanteig i retracte o àrees de conservació i rehabilitació.
- Tramitar expedients sancionadors en el cas que es constati l'existència de sobreocupació en un habitatge o que no reuneixi les condicions d'habitabilitat requerides.
En aquest sentit, i així ho diu l'article 43 de la Llei, el padró d'habitants té un paper important, però com a instrument de detecció d'aquestes situacions i com a mitjà de prova de l'existència d'utilitzacions anòmales dels habitatges.
Finalment, en concret, el Síndic suggereix als ajuntaments de Montblanc, l'Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt, d'una banda, que posin fi a la pràctica administrativa d'exigir al sol·licitant de l'empadronament l'autorització del propietari de l'habitatge, ja sigui per evitar casos de sotsarrendament o de sobreocupació; i d'altra banda, que cessin en la pràctica de no permetre l'empadronament si se supera un determinat nombre de persones per habitatge.
Quant a l'Ajuntament de Colomers, el Síndic li recomana que modifiqui l'article 4 de l'Ordenança municipal reguladora de requisits formals en el procés d'empadronament, publicada en el Butlletí Oficial de la Província de Girona, núm. 23, de 4 de febrer de 2010, en el sentit que no s'incloguin com a documents que poden demanar els serveis municipals per inscriure's en el padró municipal d'habitants els següents:
- La cèdula d'habitabilitat i els altres documents relatius a l'habitatge (llicència de primera ocupació i certificat final d'obra i d'habitabilitat).
- La baixa del municipi d'origen i el certificat de l'Institut Nacional d'Estadística.
- Un document acreditatiu de l'emplaçament del lloc de treball.
També recomana a aquest consistori que modifiqui l'Ordenança per suprimir els preceptes (articles 3, 6 i 7) que estableixen la impossibilitat d'empadronar-se si se supera el nombre màxim de persones per superfície.
Posteriorment, l'Ajuntament de Colomers ha informat que s'ha acordat aprovar inicialment la modificació de les ordenances municipals per a l'exercici 2012, entre les quals hi ha l'Ordenança reguladora dels requisits formals en el procés d'empadronament, per la qual cosa el Síndic tanca l'expedient d'aquest ajuntament.
En referència a l'Ajuntament d'Alcarràs, el Síndic li recomana que modifiqui l'article 4.2.d) de l'Ordenança municipal de policia i bon govern, publicada al Butlletí Oficial de la Província de Lleida, núm. 147, de 27 d'octubre de 2005, per tal que, d'una banda, no inclogui l'obligació de justificar que la durada de la residència serà superior a sis mesos; i, d'altra banda, que no exigeixi l'acreditació de la propietat, del lloguer o de la titularitat d'altres drets reals d'autorització de residència com a requisit per a la inscripció al padró.
Així mateix, recomana a aquest ajuntament que modifiqui el mateix precepte de l'Ordenança per tal de suprimir l'obligació de justificar que el nombre de persones que resideixen al mateix domicili en relació amb la superfície compleix amb les normes d'habitabilitat.
Posteriorment, l'Ajuntament d'Alcarràs ha informat sobre l'aprovació definitiva de la modificació dels requisits que en aquesta matèria recollia l'article 4.2 d) de l'Ordenança de policia i bon govern, i també sobre l'aprovació inicial de l'Ordenança de civisme i convivència. Per tant, el Síndic també tanca l'expedient d'aquest ajuntament.