Els mitjans de comunicació s'han fet ressò que l'Administració penitenciària ha denegat a dos representants d'institucions de defensa dels drets humans (d'una banda, la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, i de l'altra, l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona) la seva sol·licitud de comunicació amb un intern pres al Centre Penitenciari Brians II.
Per estudiar aquest assumpte, el Síndic ha obert una actuació d'ofici, en el marc de la qual ha fet les consideracions següents:
En primer lloc, les persones recloses en centres penitenciaris gaudeixen dels drets fonamentals previstos en el capítol II del títol I de la Constitució, a excepció dels que estan constitucionalment restringits, és a dir, aquells que estiguin expressament limitats pel contingut de la sentència, el sentit de la pena i la Llei penitenciària.
La finalitat de l'actuació penitenciària és que els interns continuïn formant part de la societat, si bé sotmesos a un règim jurídic particular. Per aquest motiu, un element fonamental del règim penitenciari és aconseguir que l'intern segueixi tenint contacte amb el món exterior. Un dels mecanismes que preveu la llei en aquest sentit és el de les comunicacions i visites.
L'article 37 de les Regles mínimes pel tractament dels reclusos, Resolució 1984/1947 del Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides, diu que els reclusos estan autoritzats a comunicar-se periòdicament, amb la vigilància deguda, amb la seva família i amics de bona reputació, tant per correspondència com mitjançant visites.
La Recomanació del Comitè de Ministres als estats membres del Consell d'Europa sobre normes penitenciàries europees refereix que els reclusos s'han de poder comunicar amb la seva família i, sens perjudici de les exigències del seu tractament, de la seguretat i de l'ordre del centre, amb les persones o representants d'organismes externs; així mateix han de poder rebre a intervals regulars visites d'aquestes persones.
Cal indicar que el dret a les comunicacions orals dels interns amb certes persones (familiar, amics, representants acreditats d'organismes i institucions de cooperació penitenciària) no és un dret absolut i incondicionat, i així, els preceptes citats preveuen expressament les limitacions de les comunicacions orals i escrites en els casos d'incomunicació judicial de l'intern i la possibilitat de suspensió, restricció quant a les persones, denegació o intervenció de les comunicacions orals per acord motivat del director de l'establiment, basat en raons de seguretat, d'interès de tractament i del bon ordre de l'establiment.
L'article 43 del Reglament penitenciari estableix les restriccions i intervencions de les comunicacions, i també la denegació de comunicació amb determinades persones. És el director del centre penitenciari el que pot limitar les comunicacions, fonamentant la decisió en una resolució motivada en la qual ha de concretar les circumstàncies i el seu àmbit temporal, i no es pot fer de forma genèrica. Aquesta resolució s'ha de notificar a l'intern i informar-ne el jutge de vigilància penitenciària en el cas de penats o l'autoritat judicial competent en cas d'interns preventius.
En segon lloc, pel que fa a la no-autorització del representant de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, consta que l'intern havia demanat expressament a la direcció del Centre Penitenciari, d'acord amb el procediment legalment previst, tenir una comunicació oral amb ell, a títol individual. Tot i això, el director del centre li ho va denegar, i va basar la decisió en el fet que no consta que entre ambdues persones hi hagi cap vinculació familiar.
El Síndic considera que no és necessari acreditar una relació familiar, ja que pot tractar-se d'un amic o bé que la visita s'inclogui en el concepte ampli de persona propera. Igualment, es considera que no es pot exigir al penat la plena acreditació del grau d'amistat amb la persona que desitja mantenir una comunicació atès que no hi ha documents que emparin aquesta pretensió, més enllà de la declaració de l'intern de decidir amb qui vol mantenir una comunicació. A més, hi ha un antecedent de comunicació entre ambdues persones de l'any 2014.
I en tercer lloc, pel que fa la no-autorització de la visita del representant de l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (en endavant OSPDH), es constata que la posició de l'Administració penitenciària respecte d'aquest assumpte ha canviat al llarg del temps. L'any 2007 es van denegar les visites dels membres de l'OSPDH als interns dels centres penitenciaris de Catalunya, decisió que s'emparava en la no-acreditació de la condició d'organisme o institució de cooperació penitenciària.
L'any 2013, l'Administració va tornar a desestimar la sol·licitud perquè no s'ajustava a l'article 51 de la Llei orgànica general penitenciària i als articles 41 i següents del Reglament penitenciari. Cal tenir en compte que en aquest cas el sol·licitant de la comunicació va fer-ho a títol individual i no en representació de l'entitat que representa. En canvi, l'any 2014 consta que aquesta persona es va comunicar amb l'intern sense cap problema, però al 2015 se li va tornar a denegar la comunicació
Per tant, el Síndic entén que aquesta comunicació no pot denegar-se per les raons que s'han exposat, la qual cosa no significa que les comunicacions hagin de tenir lloc sense restriccions, però si és així cal que sigui per raons de seguretat o altres raons de pes, segons estableix l'article 51.1 i 5 de la Llei orgànica general penitenciària i sempre de forma motivada i d'acord amb el principi de proporcionalitat.
En tot cas, si la raó principal per la qual l'Administració penitenciària denega aquestes comunicacions és que la institució no acredita la condició d'organisme o institució de cooperació penitenciària, requisit que exigeix expressament l'article 51.1 de la Llei orgànica general penitenciària i que es regula al títol II del Decret 329/2006, de 5 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització i funcionament dels serveis d'execució penal a Catalunya, caldrà adoptar les mesures necessàries per tal que aquesta entitat sigui considerada com una més de les nombroses que col·laboren amb la Direcció General de Serveis Penitenciaris, si compleix els requisits per constituir-se com a tal i si així ho demana.
Finalment, d'acord amb les consideracions precedents, el Síndic recomana al Departament de Justícia que l'OSPDH sigui considerat organisme o institució de cooperació penitenciària d'acord amb el que estableix la legislació penitenciària, si compleix els requisits per ser-ho i si així ho demana l'entitat.