El Síndic ha tingut coneixement del cas d'un infant en situació de risc perquè la seva mare i única cuidadora es va absentar del domicili per viatjar fora de I'Estat espanyol. Segons s'ha pogut saber, per aquest motiu es va iniciar un procediment de desemparament d'aquest infant, que finalment es va suspendre perquè la mare va retornar al domicili familiar. Sembla que el noi té també trastorns de conducta importants i que el seu centre educatiu l'ha sancionat en diverses ocasions, però que no està rebent atenció psicològica ni se li fa un seguiment adequat a les seves necessitats.
El Síndic recorda que l'article 102 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, defineix la situació de risc com aquella en què el desenvolupament i el benestar de l'infant o l'adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, social o familiar, i l'article 105 i següents descriu el concepte de desemparament i el procediment que cal seguir perquè es declari el desemparament d'un infant o adolescent a qui manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat sempre que per protegir-lo s'hagi d'aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar.
En el procediment es preveu que els equips tècnics elaborin un informe proposta i que el procediment de desemparament finalitzi amb la resolució motivada que declara la situació de desemparament o, en cas contrari, ordena l'arxivament de l'expedient. L'Administració té l'obligació de dictar la resolució en el termini d'un any des de la incoació de l'expedient.
En el cas que tot i no ser procedent la declaració de desemparament es constati una situació de risc, l'expedient s'ha de derivar als serveis socials especialitzats o als serveis socials bàsics perquè procedeixin d'acord amb el que està previst per a les situacions de risc.
En aquest cas, d'acord amb l'exposició de fets de l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (en endavant EAIA) i els serveis socials de referència, no hi ha hagut constància de resolució motivada a les dues propostes clares de desemparament que es van fer a favor de l'infant, el febrer de 2011 i posteriorment, i amb caràcter d'urgència, el 26 de gener de 2015.
Així mateix, s'observa una manca de celeritat en la resposta a les diverses demandes i alertes traslladades per l'equip especialitzat, que ha derivat en un fort agreujament de la situació d'aquest infant, el qual actualment presenta un problema de trastorn de conducta molt fort que no s'està tractant.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que revisi les actuacions dutes a terme amb relació a aquest cas, les resolucions emeses i la comunicació dels motius pels quals no s'ha actuat amb la celeritat que demanava l'EAIA davant una situació considerada de desemparament. També li suggereix que vetlli perquè situacions de risc greu i desemparament com la relatada en aquest cas no quedin desateses i es vegin agreujades amb conseqüències per als infants i adolescents afectats sovint irreparables.