La promotora es queixa de la manca de resolució del Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) del procediment de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats iniciat a nom de la seva mare.
Segons informa la promotora de la queixa, en data 12 de juny de 2007 es va presentar una sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i en data 7 d'octubre es va dictar una resolució per la qual es reconeixia a la persona interessada un grau III nivell 1 de dependència.
El 2 de juliol de 2008 va tenir lloc la defunció de la persona dependent, fet que la seva filla va comunicar oportunament al DASC. D'ençà d'aleshores, però, no ha rebut cap notificació respecte de l'estat d'aquest procediment. Val a dir, però, que el Consorci de Serveis Socials de Barcelona li ha comunicat que atès que la defunció de la persona dependent va tenir lloc abans d'elaborar-se el Programa individual d'atenció (en endavant PIA), no tindrà dret a reclamar res.
El Síndic recorda al DASC que en data 26 de març de 2010 va demanar informació sobre l'estat de tramitació d'aquest expedient. De les dades disponibles fins ara es desprèn que es tracta d'un cas en què el problema de fons és la manca de resolució d'un procediment de reconeixement de la situació de la dependència i del dret d'accés als serveis vinculats en què la persona interessada ha mort durant la tramitació del procediment.
Sobre aquest assumpte, el DASC comunica que fins que el Govern espanyol no prengui una decisió comuna, aquest departament continuarà aplicant les instruccions 10/2009, que reconeixen el dret de les persones hereves a percebre les quantitats corresponents a les prestacions econòmiques que haurien correspost a la persona interessada només quan la mort s'ha produït amb posterioritat a la resolució del PIA.
Sens perjudici de considerar que aquest expedient s'hauria de resoldre de conformitat amb les consideracions i els suggeriments fets en l'escrit del Síndic de data 26 de maig de 2010 sobre aquesta qüestió, en vista d'aquesta darrera informació s'entén que aquests suggeriments no han estat acceptats, circumstància que es farà constar en l'informe que el Síndic presenta anualment davant del Parlament de Catalunya.
No obstant això, el Síndic recorda el deure de l'Administració pública de dictar resolució expressa sobre tots els procediments -i de fer-ho dins del termini màxim establert- sense que en cap cas es pugui abstenir de resoldre amb el pretext de silenci, obscuritat o insuficiència dels preceptes legals aplicables. La resolució expressa constitueix, doncs, un deure inexcusable de l'Administració, l'incompliment del qual pot donar lloc a l'exigència de responsabilitat en els termes que preveu la llei.
Des d'aquest punt de vista, el fet que sobre aquesta qüestió no s'hagi pres una decisió comuna d'àmbit estatal no és motiu perquè no s'hagi dictat a hores d'ara la resolució sobre el procediment de reconeixement de la situació de la dependència iniciat a nom de la persona interessada, que va morir abans de l'aprovació del PIA.
En conseqüència, el Síndic suggereix que s'adoptin les mesures adients per tal que es resolgui sense més demora el procediment iniciat per la sol·licitant.
Amb aquestes consideracions, pel que fa a l'assumpte concret que es plantejava en aquesta queixa, es finalitzen les actuacions iniciades.