El Síndic ha obert una actuació d'ofici arran de les diverses queixes que ha rebut de dones que han estat excloses automàticament de la llista d'espera per accedir a un tractament de fecundació in vitro quan han fet els quaranta anys, amb independència del temps que feia que s'esperaven per iniciar el tractament, i també de dones a qui ja no s'ha arribat a incloure a la llista d'espera tot i no tenir encara els quaranta anys, perquè ja es preveia, ateses les demores existents, que farien els quaranta anys abans que es pogués iniciar el tractament.
Tot i que sembla que no hi ha dubtes que a partir de la meitat de la tercera dècada de vida la fertilitat de la dona comença a reduir-se, i cada cop més a mesura que s'apropa als quaranta anys, també és cert que hi ha moltes dones que aconsegueixen un embaràs de manera natural més enllà dels quaranta. Aquesta circumstància fa que la fixació d'un criteri discrecional d'edat exclogui automàticament moltes dones que malgrat haver fet els quaranta anys podrien arribar a concebre sense que es pugui afirmar que en el seu cas concret les possibilitats d'aconseguir un embaràs són menors, ja que no se'ls ha fet cap mena de prova que evidenciï una reserva ovàrica escassa que comprometi l'èxit del tractament.
D'altra banda, l'augment de l'esperança de vida i els continus avenços que es produeixen en l'àmbit científic fan pensar que el límit dels quaranta anys no hauria de ser inamovible sinó que s'hauria de preveure la possibilitat que pogués variar per adaptar-se a aquests avenços.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament de Salut que faci una anàlisi d'aquesta qüestió, amb la col·laboració de les societats científiques o dels experts amb qui consideri convenient contactar, si ho considera oportú, i que si arran d'aquesta anàlisi es conclou que l'edat màxima es pot elevar es tingui en compte i es prevegi oferir aquesta prestació, amb finançament públic, també a dones majors de quaranta anys.