El dia 6 de maig de 2015, una delegació del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura i d'altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants va tornar a visitar el Pavelló Hospitalari de Terrassa. Aquesta és la tercera visita que es fa al centre i, per tant, es tracta d'una visita de seguiment de l'estat de compliment de les recomanacions realitzades en el marc de l'expedient 8532/2013.
Després de la visita, s'han extret les conclusions següents:
1. Els pacients entrevistats manifesten trobar-se bé en general, fins i tot un diu que està millor que al centre penitenciari. També coincideixen a verbalitzar que el tracte rebut és correcte i es mostren satisfets per l'atenció mèdica rebuda. No han tingut cap incident ni tampoc tenen constància que se n'hagin produït.
2. Es torna a constatar que les dues sales d'espera del pis de dalt del pavelló són insuficients perquè no permeten la separació entre adults i joves. Es suggereix habilitar l'espai annex a les sales d'espera (antics espais mèdics) i que actualment està en desús. També es podria aprofitar aquesta zona per fer alguna sala on poder aïllar el pacient en cas que es produeixi algun incident, per separar els interns perillosos o més conflictius de la resta i/o per aplicar els mitjans coercitius, en cas necessari. En aquest darrer cas, caldria instal·lar-hi una càmera de videovigilància.
3. Es constata que l'intèrfon de cadascuna de les sales d'espera no és accessible per a persones amb discapacitat. En la mesura que ja s'ha produït algun incident i a fi d'evitar-ne de nous, s'hauria de col·locar a menys alçada. També es constata que hi ha càmeres de videovigilància però no hi el cartell informatiu corresponent, motiu pel qual cal col·locar-lo.
4. No hi ha un registre singularitzat del Pavelló dels incidents que es produeixen o dels casos en què s'ha hagut de fer ús dels mitjans coercitius, la qual cosa no permet comprovar aquesta informació in situ. Caldria que el coordinador pogués tenir accés a aquest tipus de registre per garantir l'accés a la informació en qualsevol moment i a requeriment dels òrgans que corresponents.
5. S'hauria d'instal·lar el cartell informatiu de gravació d'imatges a l'espai que s'utilitza per a l'estacionament dels furgons policials de trasllats de presos. D'altra banda, per motius de seguretat, també s'hauria d'arreglar una de les portes d'aquest espai que fa temps que està espatllada, de manera que en l'actualitat el furgó policial ha d'entrar i sortir per la mateixa porta.
6. Cal arreglar l'aspirador d'aire del lavabo que hi ha al costat de la sala on es fan els escorcolls, a la zona d'ingrés, perquè no funciona quan s'encén el llum. D'altra banda, cal habilitar alguna mesura per adaptar el lavabo i la tassa del vàter per a persones amb discapacitat.
7. Cal habilitar alguna mesura per garantir la confidencialitat de la informació mèdica que hi ha a l'accés i vista de tothom, a la sala d'espera de la zona d'ingrés.
8. Els lavabos de les habitacions no tenen equipaments per a discapacitats o per a pacients amb mobilitat reduïda. L'espai de dutxa és petit i no permet que el pacient pugui ser dutxat per un auxiliar sanitari amb seguretat. La sortida de la dutxa és curta i rígida, fixada a la paret a una alçada inadequada per a persones baixes, i no té mànec flexible per a la higiene quan el pacient no pot mantenir-se dret i ha d'estar assegut. S'haurien d'adoptar les mesures correctores oportunes per esmenar aquestes mancances i deficiències.
9. Tot i que en els passadissos d'hospitalització hi ha algun cartell que recorda la conveniència i la importància de rentar-se les mans, no hi ha dispensadors de solució hidroalcohòlica ni als passadissos ni a les habitacions.
10. L'estat general de conservació i manteniment de les dependències es considera adequat, a diferència de l'estat que presenta el passadís central d'hospitalització, que en el moment de la visita estava molt desendreçat, fet que podria dificultar una possible sortida d'urgència. Cal insistir en la necessitat de mantenir l'ordre d'aquests espais.
11. No queden clares algunes qüestions relatives al règim de vida dels pacients, i no s'ha facilitat al Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura les ordres de direcció corresponents i sol·licitades a la Direcció General de Serveis Penitenciaris.