La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat en relació amb una sol·licitud de prescripció i finançament d'un medicament. Exposa que durant més d'un any i mig ha estat rebent un medicament que li va prescriure el seu metge d'atenció primària, al CAP Sant Salvador, de Tarragona. El passat mes de març però, el facultatiu li va comunicar que no podia expedir-li la recepta corresponent perquè no estava autoritzat per fer-ho.
La persona interessada ha presentat diverses reclamacions sobre aquesta qüestió al Servei Català de la Salut, arran de les quals se l'ha informat que, d'acord amb diversos informes de l'Institut Català de Farmacologia i de l'Agència d'Avaluació de Recerca i Tecnologies Mèdiques, s'ha conclòs que no està demostrada l'eficàcia d'aquest producte, i que per aquest motiu ha deixat de ser finançat pel Servei Català de la Salut.
Amb relació a això, la promotora de la queixa exposa que en el seu cas ha experimentat una millora amb aquest tractament, i considera que aquesta argumentació és contradictòria amb el fet que durant un llarg període de temps el Servei Català de la Salut l'hagi finançat.
Per aquest motiu, aquesta persona va demanar expressament que se li facilités còpia dels informes esmentats, i que se la informés sobre la base jurídica per a la denegació del finançament d'aquest medicament, però no ha rebut resposta a aquesta petició.
D'altra banda, amb posterioritat va presentar una sol·licitud de rescabalament de despeses pel cost d'aquest medicament, la qual ha estat denegada mitjançant una resolució de 17 de novembre de 2010, que es fonamenta en el fet que no hi concorren els requisits perquè el Servei Català de la Salut es faci càrrec de l'abonament.
Davant d'això, la persona interessada va presentar una reclamació en què demanava que es detallessin els requisits establerts per al rescabalament de despeses. Ha rebut una resolució desestimatòria d'aquesta reclamació, però considera que la fonamentació és insuficient, i que no es concreten els requisits exigits i els que no compleix en el seu cas concret.
Un cop valorada la informació tramesa pel Departament de Salut sobre aquesta qüestió, el Síndic considera convenient fer arribar al Departament algunes consideracions.
En primer lloc, de les dades aportades es desprèn que el medicament esmentat està inclòs en la prestació farmacèutica finançada pel Servei Català de la Salut, per la qual cosa és necessari que hagi estat prescrit per un metge del sistema sanitari públic i que sigui validat pel responsable de la regió sanitària corresponent.
D'altra banda, el Departament de Salut informa que el Servei Català de la Salut va fer diverses consultes a organismes tècnics especialitzats sobre les característiques i l'eficàcia del medicament, i que va fer difusió de la informació rebuda entre els professionals i els responsables de les entitats proveïdores de serveis sanitaris per al seu coneixement, sens perjudici de la llibertat dels facultatius per prescriure en cada cas d'acord amb el seu criteri professional.
Finalment, pel que fa a les reclamacions formulades per la persona interessada, s'indica que el Servei Català de la Salut va donar resposta expressa a totes les reclamacions presentades amb anterioritat a la queixa, i que igualment es va resoldre la sol·licitud de rescabalament de despeses. I també que la directora de l'equip d'atenció primària va facilitar-li les explicacions oportunes, juntament amb la possibilitat de derivar-la a l'especialista al·lergòleg de referència.
De tot això cal concloure que la manca de prescripció del medicament en aquest cas respon al criteri tècnic del facultatiu responsable, i el Síndic no aprecia irregularitat en aquest sentit. Tanmateix, considera, en vista de les circumstàncies posades en relleu en aquest cas, que s'han produït algunes mancances o deficiències en la informació tramesa a la persona interessada que poden haver produït confusions, i que caldria corregir.
D'una banda, perquè no consta que se li hagin tramès els informes tècnics que va demanar expressament sobre l'eficàcia de les autovacunes. I d'altra banda, perquè, tot i que s'hagi donat resposta expressa a les seves reclamacions, no s'ha concretat -com sí que es fa en l'informe tramès al Síndic- que es tracta d'un medicament inclòs en la prestació farmacèutica, i per aquest motiu no és factible el rescabalament de despeses que posteriorment va sol·licitar.
Sembla raonable entendre que si la informació facilitada amb anterioritat hagués estat més clarificadora, la persona interessada no hauria a fer aquesta sol·licitud. Però tot i així, quan es resol la denegació del rescabalament de despeses, tampoc no se n'aclareixen prou els motius. Per contra, es fa una referència genèrica a l'incompliment dels requisits exigits, però no s'ha identificat -com demanava la persona interessada- el requisit que es considerava incomplert.
Cal recordar que, amb caràcter general, la motivació dels actes administratius és un element essencial per a la garantia dels drets de les persones interessades i la seva seguretat jurídica, ja que és l'element que permet conèixer els fonaments de la decisió adoptada i valorar-ne l'adequació a l'ordenament jurídic.
En aquest sentit, tal com es recull en el Codi de bones pràctiques administratives aprovat pel Síndic, la bona pràctica administrativa requereix que les resolucions denegatòries que dicti l'Administració superin els formats enunciatius dels motius de fet i de dret, de manera que es resolgui de manera detallada i precisa i exposant les raons en què es basa la denegació.
Finalment, des de la perspectiva més concreta dels drets en matèria de salut i atenció sanitària, cal tenir en compte que les persones usuàries del sistema sanitari públic tenen dret a rebre informació sobre les prestacions a què poden accedir; els requisits, els procediments d'accés i les condicions en què seran prestades; i que els serveis sanitaris i els seus professionals han d'actuar de manera coherent per fer efectiu aquest dret, segons preveu la Llei General de Sanitat i la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament de Salut que adopti les mesures oportunes per tal que es faci arribar a la persona interessada una resposta expressa, per escrit, aclaridora sobre les condicions de finançament del medicament, les previsions legals sobre la qüestió, els motius pels quals no s'ha atès la seva petició de finançament del medicament, i els requisits per als supòsits de rescabalament de despeses, amb la concreció de les raons per les quals no era aplicable aquest procediment en el seu cas concret; i també que se li faciliti còpia dels informes tècnics que demanava sobre aquest medicament.