Els promotors es queixen en relació amb el procediment de sol·licitud d'adopció d'un infant. Les persones interessades exposen la seva disconformitat amb la denegació del Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) de l'adopció d'un infant de cinc anys, originari de Bolívia, que els havia estat assignat el mes de febrer de 2009. Refereixen també que:
- Havien presentat la sol·licitud l'any 2002, que posteriorment va ser aturada per problemes de salut de la promotora, i que el procés es va reobrir l'any 2006, després d'incorporar un metge en el comitè tècnic avaluador de les persones amb malalties.
- Van ser derivats a la institució col·laboradora per a la integració familiar (en endavant ICIF) Eulàlia Torres de Beà, i després del procés d'estudi els van donar el certificat d'idoneïtat per a un infant de zero a tres anys.
- L'entitat col·laboradora d'adopció internacional (en endavant ECAI) Adopta va iniciar els tràmits corresponents per a l'adopció a Bolívia, i els va sol·licitar una ampliació d'edat de cinc a set anys. Ells van acceptar un infant de cinc anys i van esperar l'assignació, fins que el passat mes de febrer se'ls va assignar l'infant en qüestió.
- Tot seguit els van comunicar que havien de repetir l'estudi amb l'ICIF per a un infant de zero a tres anys, i els van informar que els infants de cinc anys patien trastorns per haver estat maltractats o haver viscut al carrer, i que no eren idonis per adoptar un infant amb aquestes característiques.
- En demanar explicacions per la incongruència que significa demanar-los una ampliació d'edat i, al cap d'un any i mig, per aquest mateix motiu, fer-los repetir l'estudi per considerar-los no idonis per un infant més gran, van ser informats que l'ECAI no havia informat de l'ampliació d'edat.
- Per contra, l'ECAI va fer constar que hi havia un marge de dos anys d'ampliació d'edat que no havia de ser comunicat. Aquest marge havia estat autoritzat per l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (en endavant ICAA) i aquesta ampliació en altres casos no havia comportat cap problema.
En resum, aquestes persones demanen la intervenció del Síndic perquè es troben en un atzucac: no poden adoptar un infant de zero a tres anys de Bolívia perquè no n'hi ha; no els deixen adoptar un infant més gran, tot i que anteriorment se'ls havia demanat que ampliessin aquesta edat, i només els donen la sortida d'iniciar un nou procés en un altre país.
Els promotors fan constar que atesa la seva edat no tenen gaires oportunitats de poder adoptar si inicien un nou procés i que la malaltia d'ella està controlada. Finalment, manifesten el seu malestar per la manca de resposta satisfactòria per part de la direcció de l'ICAA, que no va autoritzar rebre'ls conjuntament amb l'ECAI, la qual cosa va fer impossible la contradicció d'arguments.
Un cop estudiada la informació rebuda del DASC i la facilitada per les persones interessades, el Síndic fa les consideracions i els suggeriments següents:
En primer lloc, s'observa una discrepància entre el que afirma l'ICAA i el que fa constar l'ECAI respecte de la presumpta manca de comunicació per part d'aquesta entitat de l'ampliació de la franja d'edat. Si en l'informe del DASC es diu que l'ECAI Adopta no va donar coneixement d'aquest fet a l'ICAA, l'ECAI, en informes facilitats per les persones interessades, fa constar que va entrar per registre en data 12 de novembre de 2007 el document del Viceministeri d'Assumptes de Gènere i Generacionals de Bolívia, en què se sol·licitava l'acceptació de la família d'un infant d'entre cinc i set anys.
Pel que fa a la manca d'idoneïtat de les persones sol·licitants d'adopció d'un infant més gran, s'observa que el marge de dos anys més d'edat de l'infant, en el cas de la família promotora, només es sobrepassava en uns mesos. Però en l'informe del DASC es fa constar que actualment no hi ha cap marge en aquest sentit.
Quant a la valoració de manca d'idoneïtat d'aquesta família per adoptar un infant més gran de tres anys, si bé el Síndic no pot pronunciar-se sobre aquesta qüestió, es recull el que es fa constar en els informes de l'ECAI respecte que l'ICIF tenia la decisió presa abans de dur a terme la nova valoració per validar si aquesta família era adequada per a un infant més gran de cinc anys.
El Síndic és coneixedor de les diferents funcions de l'ECAI i de l'ICIF segons l'encàrrec que tenen encomanat, però no cal referir-se al que es descriu en l'informe de l'ECAI esmentat, ja que posa en qüestió el dret de les persones sol·licitants d'adopció a ser valorades amb rigor i justícia quan l'Administració requereix una actualització dels informes valoratius.
En resum, es constata que hi ha establerts circuits de coordinació entre l'ECAI, l'ICAA i l'ICIF, però s'observa que en aquest cas no van funcionar, atesa la discrepància sobre la comunicació de l'ampliació de la franja d'edat per part de l'ECAI a l'ICAA. Aquesta disfunció pren més rellevància pel fet que l'ampliació d'edat de l'infant que es vol adoptar no es va fer a demanda de les persones sol·licitants d'adopció, sinó a requeriment de la mateixa ECAI per la sol·licitud del Ministeri de Justícia de Bolívia, que l'ICAA coneixia.
En segon lloc, s'observa que l'errada no va ser detectada per l'ICAA fins un any i tres mesos més tard, en el moment de l'assignació de l'infant a la família promotora. Aquest fet reflecteix una manca de coordinació en el seguiment dels processos adoptius previs a l'adopció, ja que l'ICAA va actuar com si fos coneixedor de l'ampliació d'edat de l'infant que havia estat sol·licitada a les persones interessades.
En aquest sentit, no es té informació sobre si les ECAI tenen coneixement dels informes valoratius de les ICIF en els quals consten els perfils d'infants viables. En el cas que fos així, el Síndic entén que l'ECAI hauria de tenir present el perfil valorat com a idoni abans de demanar l'autorització a les persones interessades per l'ampliació de l'edat, tot i que l'ECAI fa constar que va tenir en compte el marge de dos anys en el perfil dels infants per adoptar.
Per tot això, el Síndic considera que la disfunció en la coordinació entre ECAI i ICAA va produir un perjudici en la família sol·licitant d'adopció, atesa la tardana detecció de l'ampliació de l'edat de l'infant, ja que va afectar les expectatives de la família en un moment del procés especialment difícil, i en una família que feia temps que esperava poder adoptar, tot i que era per circumstàncies alienes al procés d'adopció.
En aquest sentit, cal assenyalar que si bé la disfunció detectada probablement no hagués variat el resultat d'aquest procés d'adopció de l'infant de Bolívia, les persones sol·licitants no haurien esperat en va l'infant de Bolívia i potser haurien tingut l'oportunitat d'optar per un altre procés d'adopció.
En un altre ordre de coses, el Síndic esmenta la discrepància quant a la salut de la persona interessada, ja que, si bé es fa constar que va patir un trasplantament de ronyó, també es diu que es troba en perfecte estat de salut, mentre que l'ICIF parla de "fragilitat" de l'estat de salut, i ho fa constar com a factor complementari al de l'edat per recolzar la denegació.
Finalment, el Síndic fa constar que l'interès de l'infant susceptible de ser adoptat és prioritari a qualsevol altre, i que aquest fet, juntament amb la discrecionalitat tècnica de les valoracions d'idoneïtat per l'adopció, no permet resoldre contràriament a com ha fet l'ICAA en l'assumpte de fons d'aquesta queixa.
Això no obstant, en la mateixa línia del que ja s'ha exposat, el Síndic considera que la satisfacció dels drets de l'infant no ha de ser incompatible amb un tracte just als sol·licitants d'adopció; i que tot i que pot ser que cada equip i professional hagi actuat correctament, el conjunt de l'actuació de l'Administració ha de ser també correcte i just, ja que altrament pot produir resultats injustos.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al DASC que revisi l'actuació de l'ICAA, l'ECAI i l'ICIF en aquest cas; aclareixi si el document que l'ECAI fa constar amb número de registre d'entrada a l'ICAA va ser efectivament lliurat; que treballi amb les ECAI el marge de dos anys del perfil d'edat de l'infant susceptible de ser adoptat en les validacions de les famílies; que doni instruccions objectives sobre els elements d'una salut suficient per adoptar, atès que en aquest cas es parla de la salut "fràgil" com a factor que cal tenir en compte, i que creï mecanismes de correcció de les disfuncions detectades, a fi que en futures ocasions s'evitin situacions com la que planteja aquesta queixa.