La promotora de la queixa exposa que el 25 de desembre de 2014 el seu pare va ser atès a l'Hospital de Terrassa, on se li va diagnosticar un despreniment de rutina. El 29 de desembre va ser atès a l'Hospital Parc Taulí, des del qual el van derivar a l'Hospital de la Vall d'Hebron per si podien practicar-li amb caràcter urgent la intervenció que necessitava, però en aquest hospital tampoc no el van poder intervenir. El dia 5 de gener de 2014 el van atendre de nou a consultes externes de l'Hospital Parc Taulí, i finalment va ser intervingut el dia 13 de gener.
La queixa se centra en tres qüestions: el fet que durant gairebé dues setmanes no hi hagués atenció quirúrgica oftalmològica a la zona que correspon al pare de la promotora; el tracte que va rebre el pacient per part de l'oftalmòleg que el va atendre a l'Hospital Vall d'Hebron, i la manca de coordinació entre els hospitals, en el sentit que el pacient va haver d'anar d'un hospital a un altre per esbrinar si podia ser intervingut de manera urgent, sense que els centres s'haguessin posat en contacte entre ells.
Si, com sembla, la intervenció tenia caràcter urgent, no és acceptable que es traslladés al pacient la gestió d'esbrinar en quin centre el poden atendre, sinó que haurien de ser els serveis sanitaris els que fessin les gestions oportunes per esbrinar quin centre podia dur a terme la intervenció.
A més, si, com s'assenyala en l'informe del Departament de Salut, la pràctica habitual és que quan el centre de l'Hospital Parc Taulí on es fa l'activitat quirúrgica està tancat es derivin les intervencions urgents a l'Hospital Vall d'Hebron, cal arbitrar els mecanismes de coordinació adients perquè el centre des del qual es fa la derivació conegui si efectivament a l'hospital de destí es podrà fer la intervenció, amb la finalitat d'assegurar que el pacient no quedi desatès i sigui correctament informat.
Finalment, pel que fa al tracte dispensat per l'especialista de l'Hospital de la Vall d'Hebron, la promotora va presentar una reclamació a aquest centre, però la resposta del centre no fa referència a aquest aspecte. En aquest sentit, cal recordar la necessitat de donar resposta a totes les qüestions plantejades en una reclamació, i també de garantir que els pacients reben un tracte correcte i adequat.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament de Salut que adopti les mesures oportunes per:
- avaluar els serveis i l'organització de les urgències oftalmològiques de la zona a la qual pertany el pare de la promotora per tal de garantir efectivament l'atenció plena a les situacions d'urgència que es presentin.
- assegurar que, en cas que puntualment no es pugui assumir l'atenció de totes les urgències que es presentin i s'hagi de derivar algun pacient a un hospital d'una altra zona, els centres d'atenció disposen d'informació veraç i fiable sobre el centre hospitalari on podran ser atesos els pacients.
- impulsar accions tendents a possibilitar la coordinació informativa entre els hospitals en la línia esmentada.