Una veïna de l'Hospitalet de Llobregat exposa la seva queixa amb relació a l'actuació administrativa de la Direcció General d'Habitatge davant la denúncia que va presentar en data 18 de gener de 2007 per determinats defectes en la construcció a l'edifici d'habitatges on resideix.
La promotora explica que aquesta denúncia va donar lloc a la tramitació d'un expedient administratiu. Tot i això, mostra la seva disconformitat perquè la Direcció General de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge va acordar, el passat 3 de juliol de 2009, declarar la caducitat de l'expedient i la prescripció de les infraccions denunciades.
La Secretaria d'Habitatge explica que aquest expedient s'ha arxivat per prescripció de la infracció. Atès que els fets denunciats es van produir quan estava vigent la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, es va aplicar el termini de prescripció de dos anys, previst a l'article 73. Com que l'emissió del certificat del final d'obra i habitabilitat és de data 30 de març de 2006, la infracció ja havia prescrit el 5 de maig de 2008, quan es va iniciar l'expedient sancionador.
El Síndic assenyala que, segons la relació cronològica de fets que s'inclou en l'informe de resposta, la denúncia de les persones interessades és de data 12 de gener de 2007, però fins al 13 de febrer de 2008 no es va dur a terme la inspecció. De fet, la investigació preliminar de l'Administració abans d'iniciar l'expedient sancionador va durar més d'un any.
Davant d'això, cal tenir en compte que: d'una banda, els compradors dels habitatges no podien denunciar els defectes constructius fins que van prendre possessió dels habitatges, amb independència de la data del certificat final d'obra i de la cèdula d'habitabilitat; i d'altra banda, el temps de prescripció era tan curt que l'Administració estava obligada a actuar de forma àgil i diligent en la tramitació de la denúncia.
Per tant, el Síndic evidencia que, atès el temps que pot necessitar un adquirent d'un habitatge per prendre coneixement dels defectes i el temps que tarda l'Administració en reaccionar davant de la seva denúncia, es pot arribar a la conclusió que sota la vigència de la Llei de l'habitatge de 1991, difícilment es podia arribar a sancionar cap infracció. En aquest sentit, aquesta institució reconeix que la Llei del dret a l'habitatge ha suposat un avenç en allargar el termini de prescripció, ja que així es garanteix que es puguin arribar a sancionar aquelles construccions que no compleixin amb la normativa.
Així, doncs, el Síndic recorda que, en aquest cas concret, l'Administració no ha estat prou diligent en la tramitació de la denúncia de la persona interessada. Certament, la prescripció de les infraccions té la finalitat de garantir la seguretat jurídica dels responsables. Ara bé, cal tenir en compte que en matèria d'habitatge i sobretot pel fet que les resolucions sancionadores poden portar aparellada l'ordre de realització d'obres de reparació de defectes constructius en favor dels denunciants, la prescripció d'una infracció per causa de l'Administració pot comportar perjudicis per als denunciants. Per aquest motiu, l'Administració ha de ser especialment curosa en la tramitació d'aquests procediments sancionadors.
En conseqüència, el Síndic recorda al Departament de Territori i Sostenibilitat el deure de l'Administració d'actuar amb diligència i celeritat i suggereix que vetlli perquè els expedients oberts arran de la Llei del dret a l'habitatge no prescriguin ni caduquin per causes imputables a l'Administració.
Amb aquest recordatori, es finalitza aquest expedient.