Un veí de Calella manifesta la seva disconformitat amb el fet que l'Organisme de Gestió Tributària (en endavant ORGT) de la Diputació de Barcelona li requereixi el pagament de l'impost de béns immobles (en endavant IBI) de l'exercici 2004 d'una finca. El deutor principal és una empresa i, per derivació de responsabilitat per afecció de bé immoble, li reclamen el deute a ell, tot i que va adquirir l'immoble en data 1 de juny de 2005.
Dels informes que ha tramès l'ORGT es desprenen els fets següents:
- En data 27 de setembre de 2006 es va presentar al registre de l'ORGT un escrit a nom del promotor de la queixa en què sol·licitava la devolució de l'import ingressat indegudament pels rebuts de l'IBI dels exercicis 2004 i 2006 d'una finca del municipi de Calella, ja que havia adquirit l'immoble en data 1 de juny de 2005.
- En data 20 de novembre de 2006 es va estimar parcialment la sol·licitud de la persona interessada i es va acordar la baixa de la liquidació de l'IBI de l'exercici 2004, ja que es va comprovar que no havien estat esgotades totes les vies perquè l'entitat propietària fes efectiu el seu pagament, i es va concloure que mancaven alguns tràmits en el procediment de derivació de responsabilitat.
- En data 16 d'octubre de 2007 es va tornar a practicar la liquidació de l'IBI de l'exercici de 2004 a nom de l'empresa titular, i en data 22 d'octubre de 2007 se li va notificar la liquidació en període voluntari al domicili que constava a la base de dades del municipi de Pineda de Mar, amb resultat d'absent, motiu pel qual es va publicar al Butlletí Oficial de la Província (en endavant BOP) en data 30 de novembre de 2007.
- En data 3 de març de 2008 es va notificar la provisió de constrenyiment a la mateixa adreça que la liquidació, amb resultat d'absent. No obstant això, i tal com s'esmenta en la relació de documents que s'adjunten, en el justificant de recepció es va anotar que la notificació va ser retornada per desconegut.
En la relació de la documentació tramesa, l'ORGT indica que la persona que figurava com a administrador d'aquella societat no consta a la seva base de dades. D'altra banda, s'indica que es va comprovar que aquesta societat va canviar el domicili social l'any 2006, tot i que les notificacions esmentades anteriorment es van fer en el domicili que constava a la base de dades.
En vista que no es va intentar fer aquella notificació en altres domicilis també coneguts abans de la notificació per compareixença, el Síndic recorda que la jurisprudència ha recollit que "la notificació edictal té un caràcter supletori i excepcional, i és aquell mitjà un remei últim al qual només s'ha d'acudir quan es té la convicció o certesa de la inutilitat d'aquells altres mitjans normals de notificació". Per això, aquesta institució entén que s'hauria d'haver intentat notificar aquella provisió en els domicilis coneguts per l'Administració.
D'altra banda, l'ORGT posa en relleu en l'informe que el justificant de recepció és del mes de maig de 2008 i en canvi la notificació del BOP de la provisió de constrenyiment és de 30 d'abril de 2008.
Sobre aquesta qüestió, s'indica que o bé no és l'edicte corresponent a l'anterior notificació, o bé l'acusament de recepció escanejat no es correspon amb el d'aquesta notificació, ja que la data de la publicació edictal és anterior al justificant de correus. No obstant això, no s'acompanya ni s'esmenta cap altra publicació edictal sobre la provisió de constrenyiment.
En aquest punt, i atès que la publicació edictal, per la documentació tramesa, consta que es va fer el dia 30 d'abril de 2008, el Síndic recorda que a l'article 112 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, disposa que la publicació en el butlletí oficial corresponent s'ha d'efectuar el dia 5 i 20 de cada mes o, si escau, el dia immediat hàbil posterior. Per això, el Síndic no considera correcta la notificació de la provisió de constrenyiment del deute contret relatiu a l'IBI de l'any 2004 a la societat titular, si la publicació edictal no es va fer el dia 5 o 20 del mes.
D'altra banda, consta que es va fer correctament la notificació del tràmit d'audiència al promotor de la queixa, ja que en data 20 de maig de 2008 es va comunicar a la persona interessada l'inici del procediment de derivació de l'acció administrativa de cobrament com a adquirent del bé afecte al pagament de l'IBI. En aquella notificació es va assenyalar que en el curs del procediment de constrenyiment s'havia comprovat la impossibilitat de cobrament dels deutes pendents amb els béns coneguts del deutor principal, i s'indicava que per aquesta raó, en data 4 d'octubre de 2007, es va declarar la insolvència d'aquesta empresa deutora. També cal dir que consta que contra aquesta notificació la persona interessada va formular al·legacions que van ser desestimades per la resolució de data de 17 de juny de 2008.
En aquest punt, el Síndic observa que la data en què s'indica que es va declarar la insolvència d'aquesta empresa és anterior a la data en què es va intentar notificar la provisió de constrenyiment a la societat esmentada, pel deute que havia contret en concepte d'IBI de l'exercici del 2004 de la finca en qüestió.
Atesos els fets descrits, s'entén que si bé és cert que la notificació per compareixença és un mitjà legalment admissible en la legislació tributària, cal que aquesta publicació de l'anunci de notificació compleixi amb el que estableix l'article 112 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària i en aquest cas, per les circumstàncies descrites anteriorment no ha estat així en les notificacions efectuades a aquesta societat.
Així doncs, s'entén que la notificació de la provisió de constrenyiment per la qual es reclamava el deute corresponent a l'IBI de l'exercici del 2004 de la finca a la mercantil deutora és nul·la si la publicació edictal no es va dur a terme d'acord amb el que estableix l'article 112 de la Llei general tributària, la qual cosa fa que s'hagi de retrotreure el procediment fins a aquell moment, per poder fer la notificació de nou a aquella entitat.
Per tot això, el Síndic suggereix que es revisi el procediment de constrenyiment seguit contra la societat deutora i, si escau, es duguin a terme les actuacions oportunes per deixar sense efecte aquelles que es van dur a terme en el procediment de derivació de l'acció administrativa de cobrament contra el promotor, com a adquirent del bé afecte al pagament de l'IBI.