L'informe rebut pel Departament d'Ensenyament exposa que, inicialment, per al procés d'admissió corresponent al curs 2012/2013, d'acord amb el que estableix la disposició addicional primera del Decret 75/2007, que permet l'adequació de la ràtio a les necessitats d'escolarització, el president de la Comissió de Garanties d'Escolarització va proposar fer una reducció de ràtio a 23/24 alumnes per grup, mesura que els centres concertats de Tàrrega no van acceptar.
Aquest informe també exposa que a l'inici del procediment la ràtio era de 25 alumnes per grup, però que, arran de l'aprovació del Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu, aquesta ràtio es va augmentar a 27, exceptuant-ne centres en què la complexitat educativa és més elevada i en què hi ha una concentració més elevada d'alumnat amb necessitats educatives específiques.
El Departament d'Ensenyament informa, però, que de cara al procés d'admissió corresponent al curs 2013/2014, aquesta situació s'hauria corregit perquè tots els centres partirien d'una ràtio de 25 alumnes per grup. El Síndic interpreta, doncs, que l'objecte de queixa no s'hauria repetit aquest curs escolar.
Pel que fa a la possible reducció d'un grup per al curs 2013/2014, el Departament d'Ensenyament informa que l'escola Àngel Guimerà manté els grups que disposava per al curs anterior.
El Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixen els ensenyaments de segon cicle de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària, específica el màxim nombre d'alumnes per unitat per garantir aquests nivells mínims de qualitat: 25 alumnes al segon cicle d'educació infantil i a educació primària, 30 a l'educació secundària obligatòria i 35 al batxillerat. Les ampliacions de ràtio, a més, han de preservar el compliment de la superfície mínima per alumne establerta per als diferents espais dels centres (mínim de 2 metres quadrats per alumne a les aules de segon cicle d'infantil, 1,5 metres quadrats a les aules de primària, etc.).
L'ordenament jurídic preveu, però, que aquestes ràtios, que remeten a nivells mínims de qualitat, puguin ser sobrepassades com a mesura per fomentar l'equitat educativa (sense superar la superfície mínima per alumne establerta). La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, en l'article 87.2, sobre equilibri en l'admissió d'alumnes, estableix que ?per facilitar l'escolarització i garantir el dret a l'educació de l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, les administracions educatives [...] poden autoritzar un increment de fins a un deu per cent del nombre màxim d'alumnes per aula als centres públics i privats concertats d'una mateixa àrea d'escolarització per atendre necessitats immediates d'escolarització de l'alumnat d'incorporació tardana?.
En aquesta mateixa línia, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix en l'article 48.2 que ?per tal d'atendre necessitats d'escolarització derivades de l'atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques, [...] el Departament pot autoritzar, d'una manera excepcional i motivada, una reducció i, exclusivament per a atendre necessitats immediates d'escolarització d'alumnes d'incorporació tardana, un increment de fins al 10% del nombre de llocs escolars per grup?.
Així mateix, el Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics, estableix en l'article 19.7, sobre integració de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, que ?per atendre les necessitats immediates d'escolarització de l'alumnat de nova incorporació al sistema educatiu que es puguin presentar a l'inici o al llarg del curs escolar, el Departament d'Educació podrà autoritzar un increment de fins a un deu per cent del nombre màxim d'alumnes a l'aula en els centres públics o privats concertats d'una mateixa àrea d'escolarització?.
L'aprovació del Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, en canvi, no només amplia aquesta possibilitat pel que fa al nombre d'alumnes per grup, amb increments de ràtio fins al 20%, sinó que també amplia els supòsits en què es poden aplicar, no només restringits al foment de l'escolarització equilibrada.
Cal tenir present, atesa la incidència que genera en la qualitat de l'ensenyament, que aquesta decisió es justifica únicament per raons de limitació de la despesa pública i de contractació de personal docent. Quan aquesta mesura només genera sobreoferta en una determinada zona, per exemple, no s'hauria d'adoptar amb caràcter general, perquè de la seva aplicació no se'n deriva cap estalvi econòmic, sinó simplement una redistribució diferent de l'alumnat entre els centres.
L'anàlisi de l'aplicació de les ampliacions de ràtio en diferents municipis catalans posa de manifest altres possibles afectacions relacionades amb l'accés a l'educació en condicions d'equitat i de qualitat, que a continuació es detallen:
En primer lloc, a la pràctica, es constata que aquesta excepcionalitat prevista pel Departament d'Ensenyament tendeix a normalitzar-se en nombrosos municipis.
En segon lloc, també es constata que l'aplicació dels increments de ràtio es regeix sovint per criteris de demanda del centre, per incrementar les possibilitats de satisfer l'elecció de plaça escolar a les famílies, i no pas per criteris de necessitats d'escolarització a la zona i estrictament com a mesura d'austeritat (per evitar obrir nous grups).
En tercer lloc, el fet que les ampliacions de ràtio contribueixin a generar situacions de sobreoferta en determinades zones té efectes directes sobre l'equitat en l'admissió d'alumnat, especialment perquè la demanda es concentra als centres més sol·licitats i els centres amb una demanda més feble, en canvi, tenen més dificultats per cobrir l'oferta disponible i per capgirar aquesta situació de dèficit de sol·licituds.
Els efectes negatius sobre l'equitat dels increments de ràtio als centres més sol·licitats també es produeixen per les dificultats d'utilitzar aquests increments per fomentar l'escolarització equilibrada d'alumnat, tal com també estableix l'ordenament jurídic (art. 48.2 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació; art. 19.7 del Decret 75/2007, de 27 de març).
D'altra banda, en determinades zones d'escolarització, l'aplicació d'ampliacions de ràtio, més que evitar la creació de nous grups en determinades zones amb dèficit d'oferta, pot derivar en la supressió de grups en centres o fins i tot en el tancament de centres sencers.
En vista d'aquestes consideracions, a l'hora de prendre la decisió d'ampliar ràtios a Tàrrega, (1) el Síndic considera que la programació de l'oferta no ha d'estar només condicionada als criteris de demanda, és a dir, de crear noves places als centres amb sobredemanda, sinó que també ha de ponderar els efectes que aquesta decisió genera en la qualitat i també en l'equitat del sistema. Determinades ampliacions de ràtio, si bé poden no ser necessàriament contràries a les previsions recollides en l'ordenament jurídic vigent, no són òptimes des del moment en que tenen impacte en termes d'equitat i qualitat educativa sobre el conjunt de centres escolars de la zona i, lògicament també, sobre les escoles directament afectades.
Més concretament, a l'hora d'aplicar les ampliacions de ràtio a Tàrrega, (2) el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que s'incrementin ràtios només quan hi hagi necessitats d'escolarització, de manera que s'impedeixi que altres centres romanguin amb places vacants. Cal evitar els increments de ràtio quan altres centres de la zona presentin places vacants.
Així mateix, quan aquestes ampliacions de ràtio suposin suprimir oferta en altres centres, (3) el Síndic també demana al Departament d'Ensenyament que la decisió sobre quin centre haurà d'assumir aquesta reducció de places estigui determinada, més que per criteris demanda, per criteris d'equitat: si bé les ampliacions de ràtio poden servir per tancar centres guetitzats, no han de servir per suprimir grups en centres menys sol·licitats, amb una composició social desfavorida, de manera que se'n debiliti la demanda i se n'incrementi la guetització.
I, finalment, (4) el Síndic també demana que, en l'aplicació del Reial decret llei 14/2012, el Departament d'Ensenyament preservi el marge d'actuació de què disposa en l'ús de les ampliacions de ràtio com a instrument per fomentar l'escolarització equilibrada de la matrícula fora de termini, tal com preveu la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació.