L'Ajuntament de Tarragona respon que, arran de la denúncia esmentada, el 29 d'octubre de 2007 es va començar a tramitar l'expedient corresponent de protecció de la legalitat urbanística pel tancament amb alumini de la terrassa, l'obertura d'una finestra i la caiguda de l'arrebossat de la paret.
Respecte de la finestra, el 14 de desembre de 2007, la responsable de les obres va comunicar i acreditar que ja estava tapiada. Pel que fa al tancament de la terrassa, la mateixa persona interessada ha al·legat la prescripció de la infracció. En aquest sentit, per decret de 14 de febrer de 2011, l'Ajuntament de Tarragona ha resolt estimar les al·legacions de la persona interessada en el sentit que la infracció ha prescrit pels motius següents:
- Està provat que les obres consten finalitzades el novembre de 2006.
- Es tracta d'una infracció lleu. Les infraccions lleus, d'acord amb l'article 219 del Text refós de la Llei d'urbanisme, prescriuen al cap de dos anys.
- El 18 de novembre de 2009, quan es va atorgar audiència i vista de l'expedient a la persona interessada, ja havien transcorregut amb escreix els dos anys de prescripció.
Amb relació al contingut d'aquest decret, el Síndic recorda que, davant la comissió d'una acció contrària a l'ordenament urbanístic, l'Administració ha de reaccionar, imposant una sanció, ordenant la restauració de la realitat física alterada i de l'ordenament jurídic infringit, o bé determinant els danys i els perjudicis causats.
Així doncs, una cosa és la imposició d'una sanció per la comissió d'una infracció de les que tipifica la llei i una altra és la restauració de la realitat física alterada i de l'ordenament jurídic infringit, que "té com a objecte l'efectiva tutela i protecció de la normativa i del planejament urbanístics, adequant a aquesta normativa i planejament urbanístics, la realitat física alterada" (article 264.2 del Reglament de la Llei d'urbanisme).
Certament, l'article 219 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, regula el termini de prescripció de les infraccions i de les sancions urbanístiques i estableix per a les infraccions lleus un termini de prescripció de dos anys. Tanmateix, l'article 199, que regula la prescripció de l'acció de restauració, estableix:
"L'acció per requerir la legalització de les obres o de les actuacions dutes a terme sense llicència, per ajustar-les a la llicència atorgada o per adoptar altres mesures de restauració prescriu al cap de sis anys, a comptar d'acord amb el que disposa l'article 219, a excepció dels actes nuls de ple dret, que resten subjectes al que estableix l'article 202. "
Consegüentment, la Llei d'urbanisme disposa que, tot i una possible prescripció de les sancions o de la prescripció de les infraccions greus o lleus (amb un termini inferior a sis anys), continua sent possible la restauració de la realitat física alterada.
Per aquest motiu, el Síndic considera que si bé en aquest cas ha pogut prescriure la infracció, encara és possible la restauració de la realitat física alterada. Consegüentment, atès que les obres són il·legalitzables, l'Ajuntament ha d'ordenar-ne l'enderroc. Per aquest motiu, suggereix que s'instrueixi l'expedient de restauració de la realitat física alterada corresponent i que s'ordeni als responsables del tancament il·legal que l'enretirin, d'acord amb el procediment establert a la Llei d'urbanisme. A més, recorda que cal tramitar aquest expedient amb la diligència que ha de regir l'actuació administrativa i evitar que finalment també prescrigui la possibilitat de restaurar la realitat física alterada per negligència de l'Ajuntament en l'exercici de les potestats que li confereix la llei.
Posteriorment, l'Ajuntament de Tarragona ha notificat l'acord d'iniciar l'expedient de restauració de la realitat física alterada, i ha atorgat un termini d'audiència de quinze dies a la persona interessada, tal com marca la llei. Atesa aquesta informació, el Síndic considera acceptat el seu suggeriment i finalitza la seva intervenció en aquest assumpte.