La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la imposició d'una percepció mínima quan feia ús del Trambaix de Barcelona. Exposa que quan el revisor li va reclamar que presentés el títol de transport validat que l'autoritzés a viatjar en tramvia, ho va fer, i que en cap moment no se la va informar que se li estigués imposant una percepció mínima ni se li va oferir la possibilitat de satisfer l'import de manera bonificada.
La promotora exposa que en el moment de la intervenció duia el títol de transport validat i que hi ha una diferència de tres minuts entre l'hora que figura en el marcatge del títol i l'hora que figura a l'expedient de percepció mínima.
En l'informe de l'Autoritat del Transport Metropolità (en endavant ATM) s'indica que l'interventor assegura que la persona interessada va validar el bitllet quan va veure que s'estava fent la inspecció, i que la normativa estableix clarament que la validació del títol de transport s'ha de fer en el moment d'accedir al tramvia i no amb posterioritat.
Respecte del fet que la persona interessada mostri un títol validat abans de la imposició de la percepció mínima, segons l'informe aquest decalatge en el temps es deu als pocs minuts que l'interventor triga a omplir les dades per tramitar la percepció mínima.
Amb relació a aquesta qüestió, el Síndic ha traslladat a l'ATM les consideracions següents:
En primer lloc, el Síndic es remet a l'article 38 de la Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària, recentment modificada per la Llei 10/2011, de 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa. Segons la jurisprudència, sí que sembla clar que perquè les actes, els informes, les certificacions o els fets constatats en una denúncia, o en aquest cas en una butlleta i informe sobre percepció mínima, puguin comptar amb la presumpció de certesa i el valor probatori en seu jurisdiccional que corresponen als documents públics, han de ser emesos per funcionaris públics competents.
En aquest cas, cal interpretar que, tot i que pot dotar els revisors de la condició d'agents d'autoritat, aquesta condició s'ha d'entendre a l'efecte de l'exigència de la responsabilitat corresponent als qui ofereixin resistència o cometin atemptat, desacatament, d'obra o de paraula, contra ells, però no a l'efecte de dotar de presumpció de veracitat els fets constatats en una denúncia o butlleta de percepció mínima.
Per aquest motiu, amb caràcter general, d'acord amb la interpretació que el Síndic considera que s'ha de donar a l'article 38.3 de la Llei 4/2006, de 31 de març, i d'acord amb la necessitat de dotar de garanties el procediment i la defensa de la persona interessada, el Síndic ha suggerit a l'ATM que valori que per a aquest tipus de procediments s'estableixin altres mitjans probatoris, a banda de la declaració de l'interventor.
En tot cas, en el supòsit que no sigui possible disposar d'altres elements probatoris, el Síndic ha suggerit que, en el cas que la percepció mínima sigui estesa per personal no funcionari dotat de condició d'autoritat, s'exigeixi que un agent ratifiqui els fets.