Tot i que el marc jurídic que defineix la Directiva marc de l'aigua planteja la repercussió de la totalitat de les despeses que genera el cicle de l'aigua en l'usuari final, cal analitzar quina és la forma més justa per als consumidors i com s'ha de repercutir aquest cost als usuaris.
Les administracions titulars del servei han optat per dos sistemes de tarifació fonamentalment: d'una banda, establir una quota fixa que té per finalitat distribuir entre els usuaris aquest cost de forma separada del volum d'aigua consumida i, de l'altra, fixar un consum mínim que inclogui en un únic concepte tarifari els costos fixos del servei i l'aigua consumida fins a un volum determinat i, separadament, la resta del consum si supera el mínim establert.
L'opció entre un sistema o l'altre l'ha d'adoptar l'ajuntament titular del servei, sens perjudici que el preu de l'aigua estigui sotmès al règim de preus autoritzats, i és la Comissió de Preus de Catalunya qui n'aprova les tarifes.
Tot i que ambdós sistemes són legítims, el Síndic entén que l'establiment d'un consum mínim que incorpori la repercussió de les despeses fixes pot afavorir el malbaratament d'aigua per a les persones que no arriben a consumir el mínim fixat.
L'establiment d'una quota fixa comporta que la informació que figura a la factura sigui més entenedora, fet que permet al consumidor obtenir una informació més clara dels conceptes de la factura i diferenciar quin és l'import que es repercuteix individualment a cada usuari per tenir accés i el preu de l'aigua realment consumida.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Seva que valori la conveniència d'iniciar un procés de substitució de l'estructura tarifària al municipi (actualment basada en l'establiment d'un consum mínim) cap a un sistema de quota fixa única mantenint les tarifes progressives sobre el consum real per afavorir l'estalvi en el consum d'aigua.
Amb aquestes consideracions, el Síndic finalitza la seva intervenció en aquest assumpte.