La persona interessada està en desacord que l'Ajuntament de Reus hagi empadronat el seu fill menor sense demanar el seu consentiment, la qual cosa considerava necessària pel fet que els progenitors estan separats i exerceixen la guarda del menor de manera compartida.
L'Ajuntament de Reus va indicar que l'alta al padró municipal d'aquest infant es va portar a terme seguint els criteris establerts pel Consell d'empadronament en la nota informativa de data 25 de gener de 2011 sobre la forma d'actuació dels ajuntaments davant l'empadronament de menors no emancipats amb un sol progenitor.
De la Resolució de 4 de juliol de 1997, de la Presidenta de l'Institut Nacional d'Estadística i del director general de Cooperació Territorial, se'n desprèn que la representació del menor a efectes padronals correspon al progenitor que en tingui la guarda, i aquesta guarda s'ha d'acreditar per mitjà de còpia de la resolució judicial.
En els supòsits de guarda compartida pels dos progenitors cal tenir present el que estableix la Instrucció 1/2006, de 7 de març, del fiscal general, sobre la guarda i custòdia compartida i l'empadronament de fills menors. La Instrucció assenyala, entre altres qüestions, que, segons el Reglament de població i demarcació territorial, només es pot ser veí d'un municipi i, per tant, l'infant ha d'estar empadronat en un sol domicili; d'altra banda, també recorda que en el dret administratiu, amb caràcter general, el domicili es caracteritza pel fet de residir el major temps en còmput absolut anual.
Segons això, l'infant ha de ser empadronat al municipi on resideixi un major període de temps. Tanmateix, la Instrucció de la Fiscalia 1/2006 també preveu que, en cas que aquesta regla de la residència temporalment preponderant no pugui ser aplicada, s'ha d'entendre que l'empadronament es pot dur a terme en qualsevol dels dos domicilis de l'infant i, per tant, s'ha de partir de la necessitat d'acord mutu entre els progenitors o, si manca, de resolució judicial que ho estableixi.
La necessitat d'acord mutu entre els progenitors, la recull l'article 236-11 del Codi civil de Catalunya, que estableix que ?el progenitor que exerceix la potestat parental, llevat que l'autoritat judicial disposi una altra cosa, necessita el consentiment exprés o tàcit de l'altre per a decidir a variar el domicili dels fills si això els aparta de llur entorn habitual i per a fer actes d'administració extraordinària de llurs béns?.
En aquest cas, a la resposta rebuda, l'Ajuntament de Reus indica que quan la mare hi va acudir a empadronar el seu fill en data, va manifestar que no disposava de cap document relatiu a la guarda i custòdia del nen, atès que s'estava portant a terme la tramitació d'un procediment judicial a aquest efecte.
El Síndic entén que s'hauria d'haver demanat més informació relativa al procés judicial de guarda del fill, i també a l'estat de tramitació de la denúncia presentada per violència de gènere per la mare, per valorar la conveniència de fer-li signar la declaració responsable com a única condició per poder canviar el domicili del padró del seu fill, o bé romandre a l'espera d'una resolució judicial.
Així doncs, el Síndic suggereix:
(1) Que es revisi l'actuació duta a terme en aquest cas i es donin instruccions en el sentit de demanar com a regla general la signatura d'ambdós progenitors per a la inscripció o canvi de domicili de menors d'edat en el padró, i si no es disposa de la signatura d'ambdós progenitors, que s'atengui a la resolució judicial a aquest respecte.
(2) Que s'adoptin mesures destinades a comprovar si la informació declarada pot ser fidedigna abans de demanar que se signi una declaració responsable, quan excepcionalment no es disposi de la signatura d'ambdós progenitors, presumptament per la causa adduïda pel progenitor interessat en la inscripció o canvi en el padró d'un menor d'edat.