La persona interessada manifesta la seva disconformitat amb l'actuació de l'organisme municipal davant del qual, en data 14 de novembre de 2008, va interposar un recurs contra el procediment instruït contra ell per l'impagament d'una sanció de data 8 d'octubre de 2005.
La persona interessada manifesta que en l'escrit esmentat demanava la suspensió del procediment de constrenyiment d'acord amb el fet que, d'una banda, la primera notificació de la comissió d'una infracció va ser l'escrit de la seva entitat bancària en què li comunicava l'embargament d'un compte corrent per un import de 136,21 euros i que, d'altra banda, quan es va posar en contacte telefònic amb el 010, se li va comunicar que les notificacions de les fases de tramitació del procediment sancionador no s'havien pogut practicar al seu domicili. Això no obstant, la persona interessada ha aportat fotocòpia del volant històric de residència expedit per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en el qual consta empadronat a la mateixa adreça des de l'1 d'abril de 1986.
El promotor de la queixa exposa que el passat 14 de gener, tot i el seu recurs mitjançant el qual demanava la suspensió del procediment de constrenyiment, va rebre una notificació de la Delegació Territorial de Barcelona de l'Agència Tributària de Catalunya en què se li comunicava l'embargament ordenat per l'Institut Municipal d'Hisenda. A conseqüència d'aquest fet, va sol·licitar una cita per veure l'expedient i va poder comprovar que la notificació de les diferents fases de tramitació de l'expedient sancionador no s'havia dut a terme pel fet que no constava la seva adreça completa de forma correcta.
Tot i que la persona interessada va aportar una còpia del volant històric relatiu al seu domicili de l'Hospitalet de Llobregat, on es troba empadronat des de l'1 d'abril de 1986, en el document tramès es palesa que les notificacions de les diferents fases de tramitació del procediment, fins a la resolució, es van dur a terme al domicili d'inscripció del vehicle, al mateix carrer i número del municipi, però no hi constava la indicació del pis i la porta.
Tanmateix, a les incidències notificadores en els justificants corresponents es fa constar les indicacions "vecinos no conocen" i "no consta en buzón", cosa que va motivar la publicació en sengles edictes al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona tant de la denúncia com de la resolució.
El cas és, però, que a la notificació de la provisió de constrenyiment sí que hi consta, escrit a mà, el pis i la porta de l'adreça del domicili on es va fer l'intent infructuós de notificació a causa de l'absència de la persona interessada, i només en aquest cas consta que el notificador fes constar que es deixava avís de la notificació a la bústia.
Malgrat tenir en compte la dicció que resulta de l'article 78 del Reial decret legislatiu 339/1990, pel qual s'aprova la Llei de trànsit, al qual es fa referència en l'informe tramès, cal tenir present també el règim i els requisits previstos a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, per tal de dur a terme la notificació de les denúncies.
En aquest sentit, i en relació amb la notificació edictal, la doctrina del Tribunal Constitucional (sentències 51/1994 i 268/2000, entre altres) atribueix a aquesta modalitat de notificació un caràcter excepcional per la seva qualitat d'últim mitjà de comunicació, i pel fet que genera sempre una potencial indefensió. Per aquest motiu, el Tribunal Constitucional considera que s'ha de fer un intent exhaustiu i racional de notificació personal, i haver esgotat prèviament les modalitats que assegurin en major grau la recepció pel destinatari de la notificació corresponent.
El cert és que la tasca raonablement prudent de localitzar la persona interessada per notificar-li els actes sí que s'ha dut a terme en el procés de notificació dels actes que constitueixen el procediment d'execució forçosa, com així ha succeït amb la provisió de constrenyiment en què no només ja figura el pis i la porta on viu la persona interessada, sinó també, per primer cop, que es deixa l'acusament de recepció a la bústia.
Igualment, és reiterada la jurisprudència sobre aquesta qüestió, i recentment el Tribunal Constitucional així ho ha manifestat en la Sentència 128/2008, de 27 d'octubre de 2008, dictada en el recurs d'empara 1292/2005, segons la qual "entre las garantías del artículo 24 CE que son de aplicación al procedimiento administrativo sancionador están los derechos de defensa y a ser informado de la acusación, cuyo ejercicio presupone que el implicado sea emplazado o le sea notificada debidamente la incoación del procedimiento, pues sólo así podrá disfrutar de una efectiva posibilidad de defensa frente a la infracción que se le imputa previa a la toma de decisión y, por ende, que la Administración siga un procedimiento en el que el denunciado tenga oportunidad de aportar y proponer las pruebas que estime pertinentes y de alegar lo que a su derecho convenga (STC 226/2007, de 22 de octubre, FJ 3).
A esos efectos, siendo de aplicación directa lo afirmado en relación con los procedimientos judiciales, este Tribunal ha destacado la exigencia de procurar el emplazamiento o citación personal de los interesados, siempre que sea factible, por lo que el emplazamiento edictal constituye un remedio último de carácter supletorio y excepcional, que requiere el agotamiento previo de las modalidades aptas para asegurar en el mayor grado posible la recepción de la notificación por el destinatario de la misma, a cuyo fin deben de extremarse las gestiones en averiguación del paradero de sus destinatarios por los medios normales, de manera que la decisión de notificación mediante edictos debe fundarse en criterios de razonabilidad que conduzcan a la certeza, o al menos a una convicción razonable, de la inutilidad de los medios normales de citación ( por todas, STC 158/2007, de 2 de julio, FJ 2).
Más en concreto, por lo que se refiere a supuestos de notificación edictal en procedimientos sancionadores en materia de tráfico este Tribunal ya ha puesto de manifiesto que, incluso en los casos en que resulte frustrada la posibilidad de notificación personal en el domicilio que figure en el Registro de Vehículos, corresponde a la diligencia mínima exigible a la Administración sancionadora, antes de acudir a la vía edictal, el intentar la notificación en el domicilio que aparezca en otros registros públicos y al que, con la mayor normalidad, se dirigen después las actuaciones en vía ejecutiva administrativa (por todas, STC 32/2008, de 25 de febrero, FJ 2)."
No consta que, malgrat que les notificacions es practiquessin en el domicili que consta al Registre de Vehicles, l'Administració dugués a terme cap altra actuació indagatòria d'un domicili alternatiu, ni que comprovés en altres registres el pis i la porta corresponents a l'adreça d'aquesta persona a efectes de notificació, per tal de garantir el dret de defensa de la persona interessada a qui, tanmateix, es va lliurar a la bústia del seu domicili la provisió de constrenyiment sense cap problema.
Per aquest motiu, el Síndic entén que el recurs a la notificació edictal no era procedent amb relació a la denúncia i la resolució sancionadora, tenint en compte que la persona interessada no residia en un parador desconegut, com posa de manifest l'actuació notificadora de l'Ajuntament en fase de constrenyiment.
En conseqüència, s'entén que la notificació edictal de la denúncia i la resolució sancionadora van originar en la persona interessada una lesió en el seu dret fonamental de defensa.
D'altra banda, i pel que fa a la prescripció de la infracció o de la sanció en l'informe tramès, es manifesta que, un cop revisades les actuacions notificadores, aquesta prescripció no s'ha produït.
Tanmateix, l'article 81.3 de la Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària és clar en establir que el termini de prescripció de les sancions és d'un any computat des del dia següent a aquell en què adquireix fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció corresponent i que interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d'execució, i que torna a transcórrer el termini si aquest està paralitzat més d'un mes per causa no imputable a l'infractor.
D'acord amb el que estableixen els articles 62.5 i 167.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, un cop iniciat el període executiu i notificada la provisió de constrenyiment, el pagament s'ha de fer dins dels terminis que el mateix precepte estableix, transcorreguts els quals, sense haver-se efectuat l'ingrés requerit, és procedent l'embargament dels béns i drets.
De la documentació aportada consta que entre la notificació fefaent de la provisió de constrenyiment, acte amb el qual s'inicia el procediment d'execució de la sanció, mitjançant edictes al Butlletí Oficial de la Província el 5 d'agost de 2006, i la diligència d'embargament del compte bancari de la persona interessada, emesa en data 3 de novembre de 2008 i notificada el dia 13 del mateix mes, ha transcorregut amb escreix el termini de prescripció de la sanció sense que els requeriments d'informació per a l'embargament notificats a la persona interessada per edictes suspenguin el termini de l'any de què l'Administració disposa per efectuar l'embargament.
En conseqüència d'això exposat, el Síndic suggereix que es donin les ordres oportunes per tal que a l'empara de l'article 105 de la Llei 30/1992 i la resta de la normativa invocada més amunt es revoqui la sanció imposada i s'acordi la devolució a la persona interessada de l'import indegudament ingressat.