Els promotors de la queixa exposen les dificultats amb què es troben per contractar els comptadors de subministrament elèctric particulars i de serveis generals del seu habitatge. Malgrat que tots els habitatges tenen la llicència de primera ocupació, la cèdula d'habitabilitat i els butlletins instal·ladors, la companyia que va fer arribar el subministrament elèctric provisional a la finca els ha retingut la documentació necessària per poder fer la contractació definitiva a causa dels deutes deixats per l'empresa constructora i promotora.
Encara que els fets plantejats pels promotors de la queixa s'emmarquen en l'àmbit de la responsabilitat civil vers l'empresa constructora i promotora de l'edifici, el Síndic va iniciar tot un seguit d'actuacions amb l'Administració ja que, malgrat que l'edifici disposava de llicència de primera ocupació i cèdules d'habitabilitat, els habitatges no estaven en condicions reals de ser utilitzats.
Així mateix, el Síndic ha rebut altres queixes que, com aquesta, evidencien que el control que es fa per mitjà de l'atorgament de les llicències de primera ocupació i de les cèdules d'habitabilitat pot no detectar situacions en què l'empresa sol·licitant de la llicència, per problemes econòmics, no ha finalitzat o no ha pogut finalitzar les obres necessàries per obtenir serveis bàsics com ara el subministrament elèctric, i, per tant, els propietaris s'han hagut de fer càrrec d'una despesa que corresponia al promotor dels habitatges.
Per la seva banda, l'Ajuntament de Manresa va informar el Síndic que la llicència municipal de primera ocupació té per objecte acreditar que l'obra s'havia executat d'acord amb el projecte aprovat amb la llicència d'obres i que s'havien acomplert les condicions o mesures imposades. A més a més, va manifestar que no s'atorga cap llicència municipal d'ocupació si no s'acredita que les obres s'han dut a terme d'acord amb el projecte aprovat o les modificacions posteriors i que l'edificació està en condicions de ser utilitzada d'acord amb la normativa vigent.
L'antic Departament de Medi Ambient i Habitatge va informar que la documentació que acompanyava la sol·licitud de les cèdules d'habitabilitat s'adequava als requisits establerts a l'article 10.2 del Decret 259/2003, de 21 d'octubre, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat, per la qual cosa va atorgar les vint-i-quatre cèdules sol·licitades.
En relació amb aquest cas, el Síndic assenyala que hi ha molta jurisprudència en el sentit d'atorgar a la llicència d'ocupació una doble finalitat: constatar si l'obra executada s'ajusta a la llicència d'obres concedida i si l'edifici reuneix les condicions idònies de seguretat i salubritat i es pot habilitar per a l'ús a què es destina.
Les operacions de control, doncs, excedeixen de la mera comprovació de l'ajustament de les obres al projecte arquitectònic i fiscalitzen si l'obra ja realitzada es pot destinar a l'ús previst en aquells aspectes o requisits que per la seva transcendència a l'interès general justifiquen la intervenció administrativa. Així, el Reglament d'obres d'activitats i serveis dels ens locals estableix en l'article 91 la necessitat que en el procediment de sol·licitud de la llicència de primera ocupació, el facultatiu director de l'obra aporti un certificat que acrediti, entre altres qüestions, que l'edificació està en condicions de ser utilitzada. A aquest efecte, i com a dret concret, aquesta llicència faculta l'ocupació de l'habitatge i la contractació dels serveis de subministrament.
La posterior funció de legitimació de l'ús i ocupació de l'immoble que efectua la llicència de primera ocupació i la verificació del compliment de les condicions que facin possible l'ús efectiu de l'habitatge planteja quin és l'abast d'aquesta llicència, sobretot quan el propietari de l'habitatge no coincideix amb el promotor i es veu frenat en l'exercici del dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat que proclama l'article 47 de la Constitució espanyola.
Quant al dret positiu relacionat amb aquesta qüestió, cal tenir en compte, entre d'altres, la Llei d'ordenació de l'edificació, els articles 22 i 23 de la Llei 18/2007, del dret a l'habitatge i el Decret 55/2009, de 7 d'abril. D'aquesta normativa es desprèn que una de les condicions exigibles d'habitabilitat als habitatges tant d'obra nova com usats és la dotació de serveis d'electricitat.
Atès aquest règim jurídic, el qual dota de contingut i protegeix el dret a l'habitatge, el ventall de drets subjectius que són directament invocables i la funció de tutela de l'Administració a fi de garantir l'exercici d'aquests drets, comporta que sigui difícilment assumible l'existència de situacions com les denunciades pels promotors de la queixa. Per tant, en aquest cas, el Síndic considera que la llicència de primera ocupació hauria d'haver acreditat que es disposava de les infraestructures necessàries per fer la connexió individual a la xarxa general, fet que hauria permès que les persones adquirents dels habitatges haguessin contractat el servei de subministrament elèctric sense problema.
Per facilitar aquesta comprovació, el Síndic assenyala que podria demanar-se al sol·licitant de la llicència que incorporés entre la documentació que cal trametre amb la sol·licitud, un certificat de les companyies de subministraments bàsics en què s'acrediti que els serveis estan en condició de ser utilitzats.
D'acord amb tot el que s'ha exposat, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Manresa que valori regular en les ordenances d'edificació municipals o en les normes urbanístiques dels municipis, com a condició perquè sigui atorgada la llicència de primera ocupació, la necessitat d'acreditar que s'han complert les condicions tecnicoeconòmiques imposades per les companyies subministradores o que s'han construït les infraestructures que permetran la connexió individual a la xarxa general i la contractació dels serveis de subministrament per part de l'usuari i la posada en funcionament d'aquests serveis.