El promotor de la queixa exposa que tenia contractat a ONO un servei de telefonia fixa amb tarifa plana, pel qual pagava 60 euros al mes. El març de 2005, ONO va emetre una factura per import de 550 euros per les trucades que s'havien fet a números de telefonia mòbil. El promotor va pagar la factura, però va trucar al servei d'atenció al client d'ONO i va sol·licitar explícitament que el donessin de baixa de les trucades a mòbils. ONO li va comunicar que aplicava la mesura de manera immediata, però va rebre una altra factura per import de 787,77 euros per trucades a mòbils.
Des del Departament d'Atenció al Client es va donar la raó al promotor, atès que hi havia hagut una errada administrativa i no es va gestionar la baixa del servei sol·licitat. Posteriorment, va donar-se de baixa de tot el servei.
Finalment, el mes de maig de 2013 va rebre una carta d'una empresa de cobrament de deutes segons la qual se li reclamava l'import de 787,77 euros. El promotor demana que ONO anul·li aquest deute.
De la informació de què es disposa es desprèn que la factura d'ONO del mes de maig de 2005 i per import de 787,77 euros no ha tornat a ser reclamada al client fins al mes de maig de 2013, vuit anys després d'haver-se produït.
Per tant, en virtut del termini de prescripció de reclamació del deute establert a l'article 1967.4 del Codi civil, el Síndic suggereix a ONO que recuperi el deute venut a l'empresa de cobrament de deutes i que l'anul·li, perquè en el moment en què s'ha reclamat el deute ja ha prescrit.