La promotora de la queixa exposa que el seu fill, escolaritzat en un institut de Lleida, té necessitats educatives especials i es queixa que no pugui acudir a les sortides previstes fora del centre (setmana blanca, crèdits de síntesi i altres excursions) perquè el centre no disposa de recursos per atendre'l, segons l'ha informat la direcció.
El Síndic destaca, amb caràcter general, la importància de promoure la participació dels alumnes amb necessitats educatives especials a les diferents activitats organitzades als centres escolars, i també el deure de les administracions de proporcionar el suport educatiu necessari per garantir aquesta participació.
A les activitats com ara sortides i colònies escolars organitzades pels centres escolars, si bé no constitueixen activitats necessàriament obligatòries, un cop establertes, tots els alumnes hi han de poder accedir en condicions d'igualtat, amb independència de les seves característiques personals.
Ben sovint, aquest accés requereix suport específic de l'Administració. De fet, el nostre ordenament jurídic fa creditors els alumnes amb necessitats educatives especials d'una atenció específica que té com a punt de partida evitar qualsevol tipus de discriminació per causa de la seva condició. L'objecte d'aquesta atenció específica és que aquests alumnes puguin exercir el seu dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, és a dir, que, malgrat partir d'una situació desigual, puguin exercir aquest dret sense obstacles i en condicions similars a la resta de companys.
Per tant, convé destacar que el suport pot passar per l'acompanyament directe per part de la família durant l'activitat escolar, tal com suggeria el centre, però aquest acompanyament mai no pot ser una condició necessària i exigible a la mateixa família que condicioni la participació de l'infant a l'activitat escolar, sempre que hi hagi la possibilitat de trobar suports alternatius que facin possible l'atenció adequada de les necessitats educatives de l'alumne durant aquesta activitat.
En el cas que presenta la promotora de la queixa, la conveniència que l'acompanyant fos conegut per l'alumne no es pot satisfer únicament amb l'assistència dels progenitors a la sortida escolar, o amb alguna persona coneguda de la família i proposada per ella. Per exemple, pot donar-se el cas que en el mateix centre hi hagi professionals que puguin acomplir amb aquesta funció.
Fetes aquestes consideracions, doncs, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que en el futur la Inspecció educativa faci funcions d'intermediació entre el centre i la família afectada per trobar una solució que garanteixi la participació de l'alumne esmentat a les sortides escolars, amb el suport adequat a les seves necessitats educatives, vetllant sempre per l'interès superior de l'alumne però conjugant, sempre que sigui possible, les necessitats, els interessos i les limitacions que puguin presentar els progenitors i també els professionals del centre.