El promotor es queixa de la manca de resposta a un escrit que va presentar a l'Ajuntament en data 10 de gener de 2008, sobre diverses antenes de telefonia mòbil instal·lades al terrat d'un hotel situat en el nucli urbà i a 20 metres del seu domicili. Amb el transcurs del temps la companyia ha anat ampliant els panells i actualment n'hi ha divuit. L'any passat és va adreçar formalment a l'Ajuntament per denunciar les molèsties que ocasionava la instal·lació (la seva senyora ha patit un càncer). Desprès de quatre reunions i cap resposta expressa, l'Ajuntament ha reconegut que no ha autoritzat cap ampliació de la instal·lació, però no efectuarà cap actuació.
De la informació que l'Ajuntament de Calella facilita, el Síndic constata la situació de clandestinitat de l’antena en qüestió, ja que no té atorgada la llicència d'activitat corresponent, motiu pel qual s’ha iniciat un expedient sancionador contra l'empresa de telefonia. El Síndic recorda que és evident que no es pot desenvolupar una activitat com aquesta sense llicència ambiental i sense haver complert amb els tràmits que exigeix l'ordenament. Si hi ha una normativa que regula tot el procés que cal seguir per poder muntar una instal·lació i desenvolupar una activitat, l'Administració, que ha d'actuar amb submissió plena a la llei i al dret (articles 103 de la Constitució espanyola i 71 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya), no n’ha de tolerar el funcionament i, encara més, si aquest pot produir molèsties.
El Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació, disposa a l’article 12 que les instal·lacions fixes de radiocomunicació estan sotmeses als sistemes d'intervenció administrativa en matèria d'urbanisme i de medi ambient, i que la intervenció administrativa en matèria d'urbanisme es regeix per la legislació de règim local i urbanística aplicable. Per la seva banda, el mateix Decret diu que la intervenció administrativa en matèria ambiental es regeix per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.
D'altra banda, tota activitat clandestina ha de ser clausurada per l'ajuntament, sens perjudici que posteriorment el titular de l’activitat pugui iniciar els tràmits per sol·licitar-ne la legalització. Aquesta mesura de clausura, que no té caràcter sancionador i que és autònoma envers la imposició de sancions, no és més que el resultat de fer respectar l'objecte de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'intervenció integral de l'administració ambiental (en endavant LIIA): sotmetre les activitats al règim d'intervenció administrativa fixat. De fet, la jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert amb caràcter general que l'absència de llicència és el que fonamenta l'ordre de tancament ja que manca el control de l'Administració; aquest tancament s'ha d’acordar després de l’audiència al titular de la instal·lació, llevat dels casos d'existència de perill i, evidentment, ha de ser executat al més aviat possible, davant la manca de tancament voluntari.
En aquest cas, no s’informa de si s’ha requerit a l'empresa per tal que iniciï els tràmits per obtenir la llicència corresponent. I el cert és que l'antena està en funcionament, sense que hi hagi cap decisió municipal que ho autoritzi. Així mateix, no es pot ignorar que la Llei citada tipifica com a infracció el fet d'exercir una activitat sense disposar de la llicència ambiental (article 49 de la LIIA). En aplicació d'aquesta Llei, el Síndic constata que s’ha iniciat el procediment sancionador pertinent. D'acord amb això, el Síndic suggereix que s’adoptin les mesures adients per tal de complir la legislació vigent i, així, evitar el funcionament de l'activitat d'aquesta estació base sense ajustar-se a l'ordenament vigent.