El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la liquidació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (en endavant IIVTNU), corresponent a la transmissió del 50% d'una finca de Lliçà d'Amunt.
Concretament, es queixa del fet que no li hagin aplicat la bonificació del 95% sobre la quota de l'impost quan en l'escriptura d'acceptació d'herència es va fer constar que l'habitatge del causant havia constituït el seu habitatge habitual, i manifesta que ningú no el va informar sobre el fet que havia de sol·licitar expressament poder-se beneficiar d'aquesta bonificació.
De les dades de què es disposa es desprèn que arran de la defunció dels pares del promotor, ell i la seva germana van heretar cadascú el 50% d'una finca.
A fi que es poguessin practicar les liquidacions corresponents amb motiu de la transmissió d'aquest habitatge als dos germans, en data 11 de gener de 2011 es va presentar a l'oficina de Lliçà d'Amunt de l'Organisme de Gestió Tributària l'escriptura d'acceptació d'herència en la qual constava que el bé immoble que es transmetia als germans havia constituït l'habitatge habitual de la causant.
Tanmateix, consta que en data 21 de juny de 2011 es van emetre les liquidacions de l'IIVTNU per a cada un dels germans sense l'aplicació de la bonificació del 95% de la quota. El 27 de juliol de 2011 el promotor, tal com també va fer la seva germana, va presentar recurs de reposició contra la liquidació que li havia estat notificada, el qual va ser desestimat per resolució de l'Organisme de Gestió Tributària de data 1 de març de 2012.
En la mateixa escriptura pública d'acceptació d'herència presentada juntament amb la documentació per la liquidació de l'impost en data 11 de gener de 2011, es fa constar expressament que els compareixents van manifestar que l'habitatge descrit havia constituït l'habitatge conjugal i permanent del pare del promotor, primer causant, fins a la data de la defunció, i que posteriorment va constituir l'habitatge habitual permanent i necessari per a la vida familiar de la vídua, fins a la seva mort.
Així doncs, atès que s'ha acreditat a l'escriptura el requisit consistent que la finca transmesa i objecte del tribut constituïa l'habitatge habitual de la causant, i aquesta escriptura va ser presentada dins del termini de sis mesos tal com disposa l'ordenança fiscal núm. 4 de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt, reguladora de l'IIVTNU, el Síndic entén que s'haurien de dur a terme les actuacions oportunes per concedir al promotor el benefici fiscal consistent en la bonificació del 95% de la quota de l'Impost, tal com s'ha concedit a la seva germana.
En conseqüència, d'acord amb les consideracions anteriors, el Síndic suggereix a l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona que revisi la decisió presa en la resolució de data 1 de març de 2010 del recurs de reposició que havia interposat la persona interessada, en el sentit de concedir al promotor el benefici fiscal consistent en la bonificació del 95% de la quota de l'IIVTNU atès que l'Administració tenia coneixement que l'habitatge transmès era l'habitatge habitual de la causant. El Síndic també suggereix que s'iniciï el procediment de revocació de la resolució esmentada.