Per valorar de forma adient els fets, cal tenir present que l'exercici del dret de vaga dels treballadors està reconegut com a dret fonamental en l'article 28.2 de la Constitució, i que consisteix a alterar temporalment i de forma col·lectiva la relació ordinària de treball mitjançant la cessació de la prestació del servei.
Atès que a hores d'ara no s'ha aprovat cap llei orgànica que reguli el dret de vaga, en aquesta matèria se segueix aplicant el Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, l'article 10.2 del qual permet que, quan la vaga es declari en empreses encarregades de la prestació de qualsevol servei públic, l'autoritat governativa acordi les mesures necessàries per assegurar el funcionament dels serveis.
Es justifica l'establiment dels serveis mínims pel fet que determinats serveis, com ara el transport de viatgers, es consideren serveis essencials per a la comunitat i la seva interrupció afecta drets i béns constitucionalment protegits com és el dret a la circulació que estableix l'article 19 de la Constitució. Així doncs, quan s' afecta un servei essencial per a la comunitat, com és el transport públic, l'autoritat governativa competent pot acordar les mesures necessàries per assegurar-ne el funcionament mínim.
Aquestes mesures per mantenir el servei essencial sempre han de ser proporcionals a les finalitats que es volen aconseguir i impliquen que es portin a terme els treballs necessaris per a la cobertura mínima dels drets que el mateix servei essencial dóna, però sense arribar al nivell de rendiment habitual ni assegurar-ne el funcionament normal.
Així doncs, tot i que el dret de vaga es pot limitar pel fet de tractar-se d'un servei essencial, l'exercici d'aquest dret no es pot impedir o limitar de forma desproporcionada, ja que s'estaria afectant un dret fonamental que és objecte de protecció constitucional.
El Decret 120/1995, de 24 de març, atribueix al conseller d'Empresa i Ocupació la facultat per determinar els serveis mínims dins de l'àmbit territorial de Catalunya, en el cas de vagues de personal laboral d'empreses, entitats o institucions encarregades de la prestació de serveis essencials sobre les quals recaigui la titularitat de la seva competència.
Quan la vaga afecta els serveis considerats essencials per a la població cal vetllar per tal que es garanteixin altres drets constitucionals o llibertats públiques o béns constitucionalment protegits, per mitjà de la fixació d'un contingut mínim i indispensable per garantir els drets vitals i les necessitats bàsiques.
No obstant això, la restricció s'ha de fer de forma ponderada, justificada i proporcional al dret de vaga, ja que si el dret queda sotmès a limitacions que el fan impracticable o el dificulten més enllà del que sigui raonable, la seva protecció deixa de ser real i efectiva.
L'exercici del dret de vaga en el nostre ordenament jurídic pot quedar sotmès en virtut de la mateixa Constitució a un procediment determinat, ja que l'article 53 de la Constitució permet que el legislador reguli les condicions d'exercici dels drets fonamentals.
Entre les condicions per a l'exercici del dret de vaga, l'article 3 del Reial decret llei esmentat exigeix que es faci un preavís especialment quan les vagues afecten els serveis públics. Aquest requisit es justifica per donar a l'altra part l'oportunitat de negociar les demandes dels treballadors o portar a terme una transacció per evitar la vaga. I, evidentment, en el cas dels serveis públics, el preavís també té per finalitat advertir els usuaris i permetre que puguin adoptar les mesures que considerin necessàries.
En els casos en què no es dóna el preavís, la vaga pot ser considerada il·lícita, abusiva o il·legal.
El Tribunal Constitucional destaca que les vagues de zel no s'inclouen en l'enumeració que l'article 11 del Reial decret llei 17/1977 fa de les vagues il·legals, ja que l'article 7.2 es limita a dir que ?es consideraran actes il·lícits o abusius?. Així doncs, considera que l'expressió del legislador deixa clar que existeix una presumpció ?iuris tantum? de l'abús del dret de vaga però, com a presumpció ?iuris tantum?, admet prova en contra. I, per aquest motiu, la decisió sobre si els fets van ser abusius o no ho van ser l'hauran de prendre el tribunals de justícia.
Pel que fa a la responsabilitat de l'empresa amb relació al rescabalament dels retards, el Síndic va tenir coneixement que es va portar a terme la devolució dels bitllets per l'endarreriment en les condicions previstes en la normativa aplicable i, per tant, i a banda de les mesures que l'empresa adoptés en el marc de les relacions laborals amb els treballadors que aquells dies van secundar la vaga, el Síndic fa les consideracions i els suggeriments següents:
1. La prestació dels serveis mínims acordats en una vaga és un compromís públic i, per tant, el seu incompliment s'ha de considerar una irregularitat jurídica que cal corregir immediatament.
2. Quan s'observin incidències greus en el desenvolupament de la vaga que afectin la prestació dels serveis mínims o bé la vaga es porti a terme sense seguir el procediment legalment previst, l'empresa que dóna el servei públic hauria de donar tota la informació real i precisa per tal que l'usuari pugui fer ús, si escau, d'un transport alternatiu o prendre les mesures que consideri oportunes.
3. L'empresa hauria de prendre mesures proactives per facilitar l'exercici del dret de devolució del bitllet que preveu la normativa, amb la finalitat de tramitar la devolució al més aviat possible i procurar que la persona afectada per l'endarreriment no pateixi encara més retard en el seu horari. En aquest sentit:
- Cal agilitar la tramitació de la devolució amb l'increment de treballadors que atenguin els usuaris a les oficines d'atenció al client i les estacions.
- Cal ampliar el termini per sol·licitar la devolució del bitllet, que, com a mínim, hauria de ser de quinze dies des que es va produir l'afectació del servei o bé quan la persona hagi exhaurit la targeta multiviatge.
- Cal permetre tramitar la sol·licitud de devolució del bitllet a través d'altres mitjans no presencials com ara el web de l'empresa o una adreça de correu electrònic.
4. La informació sobre els serveis mínims acordats s'ha de facilitar als usuaris de forma clara i amb anticipació suficient. Aquesta informació s'ha de procurar donar els dies laborables anteriors a la jornada de vaga.
5. Davant d'una vaga de zel i qualsevol altre tipus de vaga que es pugui considerar abusiva, il·lícita o il·legal i que afecti greument la qualitat del servei, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha de vetllar perquè les mesures adoptades per corregir la situació irregular, o les que en derivin com a conseqüència, siguin adequades i es portin a terme efectivament.