La promotora de la queixa, en representació d'un grup de famílies d'un barri de Sant Martí Sarroca, manifesta la seva disconformitat amb la provisió del servei de transport escolar fins a un institut de Sant Martí Sarroca.
Exposa que tot i que el centre escolar es troba dins del mateix municipi on viuen està situat a 7,5 quilòmetres dels seus domicilis, i que fins ara els alumnes sempre havien tingut el servei de transport escolar gratuït. La persona interessada afegeix que a mitjan desembre se'ls va comunicar que a partir de mitjan gener el servei deixaria de ser gratuït per a l'alumnat que en fa ús amb caràcter no obligatori. Considera que, atès que hi ha alumnat que fa ús del servei de transport amb caràcter obligatori, el fet que l'utilitzi alumnat amb caràcter no obligatori no suposa cap sobrecost afegit per l'Administració.
En vista del que s'exposa a l'informe del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el Síndic ha formulat les consideracions següents:
El Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, preveu que aquest servei sigui obligatori i gratuït en el cas de l'alumnat d'educació obligatòria que hagi d'escolaritzar-se fora del seu municipi de residència en un centre proposat pel Departament d'Ensenyament. En la resta de situacions, la provisió d'aquest servei no és obligatòria i gratuïta, com succeeix en el cas objecte de queixa, ja que es tracta d'un transport escolar entre els diferents nuclis del mateix municipi a una escola del municipi.
Des d'un punt de vista formal, doncs, el Síndic no aprecia irregularitat en el canvi relatiu a la provisió del servei de transport escolar.
Tot i això, el mateix Decret 161/1996 també recull que quan les necessitats d'escolarització en un determinat municipi així ho aconsellin, es podrà facilitar el servei escolar de transport o la concessió d'ajuts a l'alumnat d'educació obligatòria que s'hagi de desplaçar a centres docents del mateix municipi però distants del seu lloc de residència. A parer del Síndic, aquest és el cas objecte de queixa, ja que el trajecte des del domicili de la persona interessada fins al centre és de més de 7 quilòmetres.
També és cert que la normativa parla de provisió de transport escolar i de concessió d'ajuts en cas que els centres docents estiguin distants del lloc de residència de l'alumnat, però no pas de gratuïtat total.
D'una banda, el Síndic no considera irregular l'aplicació d'una quota bàsica per a ús del servei, tal com ha previst el Consell Comarcal de l'Alt Penedès, si bé alerta del risc de malmetre un dels pilars fonamentals de l'estat del benestar, i un dels drets educatius bàsics, la gratuïtat de l'ensenyament. Per tant, demana al Consell Comarcal de l'Alt Penedès que tingui en compte aquesta consideració en el cas de modificació futura del preu públic.
I d'altra banda, davant de l'augment de quotes, el Síndic considera que des de la perspectiva dels drets el més important és garantir l'accessibilitat al servei. En aquest sentit, demana al Consell Comarcal de l'Alt Penedès que estigui atent a les dificultats d'accés al servei que poden patir encara algunes famílies per raons econòmiques, i que garanteixi els mitjans perquè cap alumne deixi de fer-ne ús o en quedi exclòs per aquest motiu.
Finalment, pel que fa a la convocatòria dels ajuts, el Síndic demana al Consell Comarcal de l'Alt Penedès que analitzi la idoneïtat dels criteris actualment establerts, com ara el llindar de renda màxim previst (salari mínim interprofessional), aparentment sense ponderar aquest llindar en funció del nombre de membres de la unitat familiar, per ajustar al màxim possible la cobertura dels ajuts a les necessitats existents.