El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la tramitació de dos expedients sancionadors, en què se li imputa la comissió d'una infracció de l'Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona i una infracció de l'Ordenança de convivència ciutadana.
Exposa que en data 8 de juliol de 2012, uns agents de la Guàrdia Urbana li van cridar l'atenció per orinar a la via pública. Inicialment no es va adonar que el cridaven i va continuar caminant, raó per la qual els agents hi van afegir una denúncia per desobeir els mandats de l'autoritat. Afirma que en el moment dels fets no se li van lliurar en mà les denúncies, sinó que els agents li van indicar que les notificacions formals li arribarien al seu domicili.
El promotor manifesta que la primera notificació que va rebre amb relació als expedients objecte de queixa va ser la provisió de constrenyiment corresponent, el mes de gener de 2013. Va fer el pagament de les sancions, però el 14 de gener de 2013 va adreçar un escrit a l'Ajuntament en què exposava que en cap moment se li van lliurar les denúncies conforme s'iniciava el procediment sancionador abreujat ni va ser informat de les seves possibilitats d'actuació.
El promotor de la queixa afegeix que, a partir de la informació que li van facilitar a l'oficina d'atenció al ciutadà (en endavant OAC) de Ciutat Vella, es va dirigir a l'Institut Municipal d'Hisenda (en endavant IMH) per sol·licitar accés als expedients. Segons exposa, en comprovar que als expedients constava que les denúncies havien estat lliurades en mà en el moment dels fets, va decidir presentar un nou escrit a l'IMH. No consta que hagi rebut resposta a cap dels dos escrits.
Un cop examinada la documentació de què es disposa, el Síndic conclou que no hi ha cap prova que acrediti que les dues denúncies es lliuressin en mà a la persona interessada, ja que a les butlletes de denúncia lliurades per l'IMH al promotor de la queixa no hi consta la signatura de l'agent denunciant ni tampoc la del denunciat, ni hi figura que el denunciat rebutgés la signatura. Tampoc no consta que la denúncia s'intentés notificar en cap moment posterior al seu domicili a Barcelona.
D'acord amb el que estableix l'article 30.4 de l'Ordenança municipal de Barcelona reguladora de procediment sancionador, les denúncies, ja siguin emeses en suport paper o en suport electrònic, han d'estar signades per les persones denunciant i denunciada. No obstant això, la signatura de la denúncia no implica la conformitat amb els fets que l'han motivat, sinó que únicament n'acredita la recepció d'un exemplar. En el cas que la persona denunciada es negui a signar-la, l'agent de l'autoritat ho ha de fer constar expressament.
Igualment, l'article 47.4 d'aquesta ordenança, amb relació al procediment abreujat, determina que els agents de l'autoritat han de fer constar expressament les circumstàncies de la notificació, i que han d'especificar si la persona denunciada s'ha negat a signar-la. En aquest cas s'entendrà que ha estat rebutjada per la persona denunciada als efectes establerts a l'apartat 4 de l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Ateses aquestes circumstàncies, el Síndic demana a l'Institut Municipal d'Hisenda que doni les ordres oportunes per tal de revocar, a l'empara del que estableix l'article 105 de la Llei 30/1992, la sanció imposada a la persona interessada, a la qual la manca de notificació de la denúncia li ha impossibilitat no únicament l'exercici del dret fonamental a la defensa abans que es dictés la resolució, sinó que també li ha impedit efectuar el pagament de la sanció amb el descompte reglamentàriament establert del 75% sobre l'import total.