El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la sanció que li ha imposat l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per la infracció de l'ordenança municipal reguladora de la tinença d'animals, consistent a no prendre les mesures necessàries per evitar que els animals, especialment gossos o gats, puguin afectar amb les seves deposicions i orines els pisos inferiors o la via pública.
El promotor de la queixa nega els fets que se li imputen i alhora denuncia una sèrie d'irregularitats en la tramitació de l'expedient sancionador.
Un cop analitzat l'informe de resposta de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, el Síndic considera que el supòsit denunciat, la caiguda d'orins de gos des d'un balcó veí, requereix un tipus de prova, diferent a la documental o testifical. I ni a l'informe de ratificació ni a l'expedient no consta que l'agent denunciant hagués fet aquesta activitat probatòria, necessària per imputar la infracció.
Pel que fa a la presumpció de veracitat de les denúncies efectuades pels funcionaris públics, en aquest cas els agents denunciants, la jurisprudència assenyala que no es consideren legalment certs o veraços els judicis de valor o les simples opinions que els funcionaris als quals es reconegui la presumpció d'autoritat consignin en les seves denúncies i atestats (Sentència del Tribunal Constitucional 35/2006 i Sentència del Tribunal Suprem de 25 de febrer de 1998).
Així, la certesa dels fets directament apreciats pel funcionari pot ser insuficient o inadequada per considerar provada la comissió d'una infracció, i en conseqüència per destruir la presumpció d'innocència, ja que pot ser que les afirmacions dels funcionaris que consten en l'acta o denúncia no reflecteixin la comprovació dels fets sancionables, sinó que són el resultat d'una deducció mancada de l'enllaç lògic quan el tipus infractor inclou fets que per resultar provats precisin d'un altre tipus de proves diferents a la simple afirmació de l'agent o d'alguna altra comprovació addicional. En són un exemple la Sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Extremadura, de 13 d'abril de 2005; la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, de 12 d'abril de 2005; i la Sentència del Tribunal Constitucional 243/2007.
En definitiva, les actes i denúncies poden no ser suficients per acreditar la comissió d'una infracció i, per tant, per sancionar.
Cal tenir present també que la doctrina del Tribunal Suprem es pronuncia, a tall d'exemple, en la sentència de 22 d'octubre de 2001, de la manera següent:
"Que los hechos denunciados por un agente se consideren intangibles, ya que la realidad de los mismos puede quedar desvirtuada mediante la adecuada prueba en contrario o aún por la ausencia de toda otra prueba, según la naturaleza, las circunstancia y cualidad de los hechos denunciados".
Per tant, i llevat que l'Ajuntament indiqui que s'ha efectuat algun tipus d'activitat probatòria en aquest expedient, més enllà de fer constar que el líquid que hi havia al balcó del domicili del veí denunciant era orins de gos, el Síndic suggereix al consistori que anul·li la sanció imposada perquè no ha quedat acreditat que es tractés d'orins de gos i que provingués del domicili del promotor.