Sobre aquest assumpte, el Síndic informa la persona interessada que aquesta presumpta discriminació no és necessàriament tal, perquè la consideració dels centres adscrits com a centres únics en l'aplicació del criteri de germans al centre pot afavorir la conciliació de la vida escolar i familiar dels alumnes de famílies amb més d'un fill. També exposa que, en qualsevol cas, aquest criteri es deriva del que preveu la Llei orgànica d'educació, de caràcter estatal, normativa que no depèn del Departament d'Educació.
Tot i que "per se" aquests criteris no són necessàriament discriminatoris i la seva aplicació no representa cap irregularitat per part del Departament d'Educació, el Síndic manifesta que sí que detecta efectes poc comprensibles en el cas dels municipis mitjans o grans que disposen de tots els centres de primària adscrits a tots els centres de secundària. I les adscripcions, això sí, depenen de la planificació que fa el Departament d'Educació.
En aquests municipis, com sembla que és el cas de Montornès del Vallès, indret on s'origina aquest expedient de queixa, els alumnes sense germans (o amb germans no escolaritzats) que resideixen en un barri amb un institut molt sol·licitat per les famílies no tenen cap possibilitat real d'accedir a un centre de proximitat, perquè famílies d'altres zones del municipi s'hi desplacen (no per facilitar la seva conciliació escolar i familiar, fet que justifica el criteri normatiu objecte de queixa, sinó per obtenir plaça al centre més desitjat).
En aquest sentit, el Síndic suggereix que caldria valorar si amb un model d'adscripció alternatiu es minimitzarien aquests efectes no desitjats.
Com a resposta, el Departament d'Educació indica que la pràctica totalitat de l'alumnat ha pogut accedir al centre sol·licitat en primera opció. Tot i això, el Síndic manifesta que les dades de preinscripció i matrícula als instituts del municipi també posen de manifest un desequilibri evident entre centres, tant en el grau de demanda com en l'escolarització de l'alumnat estranger. Es pot dir, doncs, que les polítiques endegades garanteixen plenament la llibertat d'elecció de centre de les famílies, però que no donen una resposta igualment satisfactòria a l'equitat educativa del sistema. I, precisament, aquests dèficits d'equitat són els que acostumen a generar tensions entre les famílies en relació amb la tria escolar, que desemboquen al seu torn en queixes al Síndic.
D'una banda, l'institut Vinyes Velles disposa de 90 places autoritzades i 45 sol·licituds, i l'institut Marta Mata, de 90 places autoritzades i 90 sol·licituds. I de l'altra, l'institut Vinyes Velles té una proporció d'alumnat estranger del 36,6%, mentre que la proporció a l'institut Marta Mata és del 9,5%.
Es desconeix el motiu principal d'aquests desequilibris, però es constata que aquests desequilibris existeixen, i que semblen estar acompanyats per dèficits de valoració de l'oferta de l'institut Vinyes Velles per part de nombroses famílies del municipi, i per desigualtats en la composició social dels centres.
Precisament, el Síndic recorda que aquests processos de segregació escolar es reverteixen amb polítiques d'atracció de la demanda i de revaloració i homogeneïtzació de l'oferta escolar del municipi a escala local, i amb una ordenació adequada del procés d'admissió a aquests centres. Per tant, suggereix que s'endeguin aquestes polítiques en el cas dels instituts de Montornés del Vallès, i que se l'informi de les mesures adoptades.
Així, per exemple, pel que fa específicament al procés d'admissió, la sobreoferta de places al municipi resulta negativa per a l'institut amb més dificultats d'atracció de la demanda. O, per exemple, els models unificats de zonificació i adscripció no permeten reforçar els itineraris entre els centres de primària i l'institut menys valorat socialment. Precisament, en el sentit esmentat, el Síndic reitera el suggeriment que el Departament d'Educació valori en termes d'equitat models d'adscripció alternatius, per si n'hi ha de més òptims.
Finalment, el Síndic també manifesta que no comparteix amb el Departament d'Educació, segons sembla desprendre's del seu escrit, que la normativa vigent, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, i la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, restringeixi les oportunitats que tenen els serveis territorials corresponents d'aplicar models d'adscripció alternatius, si ho consideren més equitatiu.