La promotora de la queixa, en nom propi i del seu germà i en representació d'una societat civil particular de la qual són socis únics, manifesta la seva disconformitat amb el procediment de verificació de dades seguit per l'Agència Tributària de Catalunya en relació amb la transmissió d'una finca del municipi de Campins.
D'acord amb la documentació de què es disposa, el supòsit de fet que va originar la imposició tributària prové de l'escriptura de declaració de final d'obra i adjudicació en pagament de deute amb subrogació d'hipoteca atorgada per notari en data 12 de març de 2009.
D'acord amb aquesta escriptura notarial, una mercantil va transmetre la plena propietat de la finca a la promotora i al seu germà, que actuaven en nom propi com a únics socis d'una societat civil particular. La transmissió de la finca es va fer en pagament del deute reconegut a favor dels adquirents i es va valorar a efectes fiscals en 485.716,01 euros.
Posteriorment, es van produir dos fets imposables diferents que graven l'operació i que estan subjectes a tributació en concepte d'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (en endavant ITP-AJD): d'una banda, un fet imposable es produeix per raó de l'escriptura pública en què es documenta la transmissió de la finca, la qual es troba subjecte a l'ITP-AJD en la modalitat d'actes jurídics documentats, en els termes que la promotora i el seu germà van presentar l'autoliquidació en data 1 d'abril de 2009 i per un import de 4.857,16 euros; d'altra banda, es produeix un altre fet imposable subjecte a la modalitat d'operacions societàries referent a l'adquisició de la finca en proindivís a nom dels germans i a nom de la societat civil de la qual són socis únics.
A aquest efecte, són d'aplicació els articles 19 i 22 del Text refós de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (en endavant TRITP-AJD) i 60 del Reial decret 828/1995, de 29 de maig que aprova el Reglament de l'ITP-AJD.
Així mateix, i atès que la societat civil estava constituïda amb caràcter previ a l'adquisició de la finca, s'ha de considerar com una ampliació de capital, segons el criteri determinat pel Tribunal Econòmic Administratiu.
D'acord amb la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya, per a la determinació de la base imposable el fonament de dret 7è de la resolució de la reclamació núm. 08/16746/00 estableix el següent: "Para determinar la base imponible habrá que acudir a la norma correspondiente a a las sociedades que no limiten la responsabilidad de sus socios, que es el artículo 25.2 del Texto refundido, según el cual la base se fijará en el valor neto de la aportación, entendiéndose como tal el valor real de los bienes y derechos aportados minorado por las cargas y gastos que fueren deducibles y por el valor neto de las deudas que queden a cargo de la sociedad, es decir de la comunidad de bienes, con motivo de la aportación."
Aquesta norma de determinació de la base imposable ha estat recollida en les normes i criteris del Departament d'Economia i Coneixement envers l'ITP-AJD. Així, la guia pràctica de l'ITP-AJD actualitzada en data 20 de maig de 2015 recull en la pàgina 32 la determinació de la base imposable per a la constitució i augment de capital de societats que no limiten la responsabilitat dels socis. Consta que la base imposable es fixa en el valor net de l'aportació, entenent com a tal el valor real dels béns i drets aportats minorat per les càrregues i despeses que són deduïbles i pel valor dels deutes que queden a càrrec de la societat amb motiu de l'aportació. L'exemple pràctic té en consideració el valor de la hipoteca pendent de pagament per la determinació del valor net de l'aportació.
D'acord amb l'escriptura de declaració de final d'obra i adjudicació en pagament de deute amb subrogació d'hipoteca atorgada per notari en data 12 de març de 2009, el valor fiscal de la finca transmesa és de 485.716,01 euros. No obstant això, la part adquirent es subroga en el deute hipotecari existent com a càrrega de la finca, per un valor de 240.000 euros.
No consta, en la liquidació practicada que s'hagi tingut en consideració el deute hipotecari com a deute que queda a càrrec de la societat per a la determinació del valor net de l'aportació, que és el valor que ha de constituir la base imposable.
Per tant, el Síndic demana a l'Agència Tributària de Catalunya que l'informi sobre aquest assumpte concret i sobre la determinació del valor net de l'aportació sense tenir en consideració el valor dels deutes que queden a càrrec de la societat (deute hipotecari). En cas que sigui pertinent, li suggereix que dicti els actes administratius a fi de rectificar la liquidació practicada i adequar la base imposable a la normativa i als criteris que són d'aplicació.
L'Agència Tributària de Catalunya ha acceptat les consideracions i els suggeriments del Síndic i ha reconegut l'existència d'un error en la determinació de la base imposable de l'impost, atès que de conformitat amb l'article 25.2 TRITP-AJD la base imposable s'ha de fixar en el valor net de l'aportació, que s'entén com el valor real dels béns i drets aportats minorat per les càrregues i despeses que són deduïbles i pel valor dels deutes que queden a càrrec de la societat amb motiu de l'aportació. Per tant, tenint en compte que el valor real de la finca és de 485.716,01 euros i el capital pendent de la hipoteca en la qual se subroga és de 240.000 euros, la base imposable serà de 245.716,01 euros i no de 485.716,01 euros, tal com es va fer constar erròniament en la liquidació. En conseqüència, l'oficina gestora ha proposat l'inici del procediment de revocació per tal de rectificar la liquidació.