El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el procediment de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i a les prestacions vinculades iniciat a nom de la seva mare.
La persona interessada va presentar la sol·licitud de reconeixement de la seva situació de dependència en data 18 de juny de 2007, i la resolució que qualificava la seva situació de dependència en un grau III nivell 1 es va emetre en data 29 d'octubre de 2007. La persona interessada va morir en data 5 de febrer de 2008 sense haver-se elaborat el seu Programa individual d'atenció (en endavant PIA), i el seu fill va presentar una sol·licitud de prestacions meritades i no percebudes en data 29 de gener de 2010.
Segons informa el promotor de la queixa, no ha rebut resposta a la seva sol·licitud de 29 de gener de 2010 ni cap resolució del procediment de sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i a les prestacions vinculades iniciat per la seva mare.
En data 26 de maig de 2010, el Síndic va fer arribar a l'antic Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) diverses consideracions i recomanacions en el marc de l'actuació d'ofici iniciada amb relació als criteris aplicats en els casos de procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés als serveis i a les prestacions vinculades en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant.
Entre altres coses, el Síndic suggeria que s'impulsessin i es resolguessin sense més demora tots els procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés als serveis i a les prestacions vinculades en què s'hagi produït la mort de la persona afectada, tal com preveu la llei com a deure inexcusable de l'Administració, l'incompliment del qual pot donar lloc a l'exigència de responsabilitat.
En data 1 de juliol de 2010, el Síndic va rebre resposta del DASC als suggeriments plantejats a l'actuació d'ofici de referència en casos de sol·licituds de reconeixement de dependència amb mort de la persona interessada. El DASC informava que estava a l'espera de la regulació comuna d'aquesta qüestió a escala estatal i que, fins que el Govern espanyol no prengués una decisió sobre aquesta qüestió, es continuarien aplicant les instruccions 10/2009, que reconeixen el dret de les persones hereves a percebre les quantitats corresponents a les prestacions econòmiques que haurien correspost a la persona interessada només quan la defunció s'ha produït amb posterioritat a la resolució del PIA.
El Síndic entén, doncs, que no es van acceptar els suggeriments que va plantejar en l'actuació d'ofici en el sentit que el reconeixement de la situació de dependència produeixi efectes, amb les conseqüències que correspongui, sempre que s'hagi acreditat la situació de dependència de la persona sol·licitant i que la mort de la persona no impliqui necessàriament l'acabament del procediment, sinó que sempre que sigui possible, es continuï per determinar l'existència o no d'una situació de dependència, i el reconeixement posterior dels drets que corresponguin.
De tota manera, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família que, d'acord amb l'article 42.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i l'article 53 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, té el deure de dictar resolució expressa sobre l'expedient de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i prestacions vinculades iniciat per la persona interessada.
Finalment, el Síndic recorda que des de la data de la sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret als serveis i a les prestacions vinculades a nom de la persona interessada fins al moment de la seva mort van transcórrer més de set mesos i mig, que excedeix el termini establert legalment per emetre una resolució.