Una associació exposa el problema que pateixen els veïns com a conseqüència de l'existència de diversos locals d'oci nocturn al polígon de Can Ribó i manifesta la seva disconformitat amb l'actuació de la corporació local.
Les persones interessades indiquen que les activitats es troben ubicades a les dependències d'una antiga fàbrica tèxtil, i exposen el seu desacord pels fets següents:
En primer lloc, pel fet que les activitats es desenvolupen en contra del planejament urbanístic, ja que segons la qualificació urbanística dels terrenys, es tracta d'un sistema viari amb aparcaments, i no hi estan permeses les activitats recreatives.
En segon lloc, perquè es va signar un conveni urbanístic entre l'Ajuntament i la propietat i es va permetre l'establiment de deu activitats d'oci en contra de la legalitat vigent.
En tercer lloc, per les molèsties causades als veïns per raó dels sorolls i la inseguretat ciutadana que hi ha a la zona a causa de l'exercici d'aquest tipus d'activitats.
I finalment, per la manca de resposta del consistori als escrits presentats pels promotors de la queixa en relació amb aquest tema, en els quals sol·licitaven el cessament de les activitats i l'activació de les mesures de protecció de la legalitat urbanística i de policia per restablir la realitat física alterada i l'ordre jurídic infringit.
D'acord amb la documentació de què es disposa, el Síndic indica que la finca ubicada a la carretera de Mataró, on es troben els locals objecte de la queixa, té una superfície de 7.7151 m2 de sòl i 8.042 m2 de sostre construït, i disposa de sistema d'aparcaments d'àmbit general clau 5c, d'acord amb el Pla especial de la façana marítima aprovat definitivament el 6 de novembre de 1986. Es troba inclosa en l'àmbit d'actuació aïllada AA9, per desenvolupar el planejament segons el sistema d'actuació per expropiació, del qual la finca ocupa la major part.
En data 30 de juliol de 2001 es va signar un conveni entre l'Ajuntament i la propietat de la finca mitjançant el qual s'acordava que mentre no es dugués a terme l'expropiació de la finca es faria una utilització mixta i a precari de l'immoble: una part seria utilitzada per l'Ajuntament com a magatzem i la resta aniria destinada a l'ús privat. Pel que fa a l'ús privat de l'edificació, el conveni estableix la limitació del nombre d'activitats a deu; els usos permesos ho són en funció del que disposa l'article 6 de les Normes urbanístiques del Pla general marítim i la normativa urbanística vigent per a les àrees limítrofes, a més de la normativa sectorial de l'ús que es demani.
Segons exposa el consistori, al Departament de Llicències i Concessions d'Activitats de l'Àrea d'Urbanisme i Territori no hi ha constància que cap dels locals ubicats a la nau d'aquesta finca disposi de llicència.
En vista de tot això, les activitats que s'esmenten es porten a terme sense la cobertura jurídica que els atorga la llicència municipal preceptiva, fet que ha de comportar el cessament de l'activitat.
Per això, el Síndic recorda que la corporació local, en exercici de les seves competències, sotmeses a intervenció municipal, ha de vetllar per l'adequació de l'activitat dels ciutadans a la legislació vigent, i està obligada a reaccionar davant dels incompliments detectats, activant els mecanismes establerts jurídicament a fi de restablir la legalitat i la seguretat jurídica i reconduir l'interès general.
L'exercici de les potestats administratives, en aquest sentit, ha de ser contundent en tant que aquestes es fonamenten en la defensa de l'interès general, en l'adequació quant a usos del sòl i requisits constructius, i en establir les mesures necessàries de prevenció i control relacionades amb l'impacte ambiental, la seguretat i la salut de les persones.
Així mateix, no s'admet demora des del moment en què comporten una immissió i afectació a terceres persones que no tenen el deure jurídic de suportar, especialment si l'Ajuntament en té coneixement per mitjà de les queixes presentades pels veïns.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix que s'activin els mecanismes per ajustar l'exercici de les activitats dutes a terme sense títol jurídic habilitant a la normativa vigent i que estan recollides en l'Ordenança d'activitats i d'intervenció ambiental, i que s'adoptin les mesures cautelars pertinents per aquelles activitats que es troben en el supòsit previst en l'article 41.5 de la Llei 9/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, i que són considerades clandestines. El Síndic demana que s'aporti una còpia dels actes administratius dictats.
D'altra banda, i en relació amb l'ús provisional que s'efectua en la finca, en el conveni signat entre l'Ajuntament i la propietat en el decurs de l'any 2001, es motiva una utilització del sòl contrària als usos determinats pel planejament, però emparada en el règim d'ús provisional del sòl en el apartat VI: "La singularitat dels espais de la peça i la seva ubicació enfrontada al mar, fa pensar en un destí temporalment més adient que el simple enderroc i l'ocupació amb aparcament de superfície". Així mateix, s'esmenta la possibilitat que l'Ajuntament plantegi un canvi en l'ús del sòl que s'adeqüi a la realitat de l'entorn.
El Pla especial de la façana marítima, que va modificar la zonificació de la finca, d'ús industrial a sistema d'aparcaments d'àmbit general, va ser aprovat definitivament el 6 de novembre de 1986. El sistema d'actuació urbanística establert per l'execució de la unitat d'actuació és el d'expropiació.
Tot i que l'ordenament jurídic admet un ús provisional del sòl sempre que no dificulti l'execució del planejament, les determinacions establertes en les figures de planejament municipal neixen per ser observades de forma obligatòria, traspassar el paper i convertir-se en la realitat de l'ordenació territorial del municipi a través de l'execució del planejament. El règim d'ús provisional del sòl es configura com una situació d'excepcionalitat al règim general, a fi de crear una garantia davant la inexecució del planejament, motiu pel qual la seva utilització per permetre usos del sòl que serien contraris als usos establerts pel planejament no pot anar més enllà de la mera provisionalitat, tant en el seu contingut com en l'extensió temporal.
En cas que es detecti i/o determini una necessitat de modificació d'usos del sòl per donar resposta a les exigències canviants de l'interès públic, l'adaptació ha de fer-se a través dels mitjans ordinaris establerts per la normativa urbanística a aquest efecte, i que transcorren de forma necessària per l'adaptació de les figures de planejament urbanístic, en tant que són l'instrument jurídic que legitima el model d'ordenació territorial i, consegüentment, el règim d'utilització del sòl, essent la utilització del règim provisional de l'ús del sòl un mecanisme residual.
Així mateix, el Síndic recorda que l'autorització municipal d'usos provisionals del sòl ha de seguir el procediment establert en l'article 54 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, que aprova la Llei d'urbanisme de Catalunya i l'article 62.5 del Reglament que la desenvolupa.
En no haver-se rebut resposta del consistori, el Síndic reitera, en data 11 de juny de 2010, el suggeriment fet.