La promotora es queixa de la denegació de l'accés al servei de transport escolar del seu fill, alumne resident al municipi de Montoliu de Segarra i escolaritzat a l'Escola Vall Ondara de Sant Antolí, Ribera d'Ondara (no a l'Escola Jaume Balmes de Cervera, com li correspondria per municipi de residència).
La persona interessada lamenta que, malgrat l'existència de places vacants, no pugui fer ús del servei de transport escolar que va fins a l'escola de Ribera d'Ondara en el seu pas per la població de Talavera.
El Síndic recorda a la persona interessada que la provisió del transport escolar a Catalunya està regulada pel Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, i que aquesta normativa preveu que aquest servei sigui de provisió obligatòria i gratuïta per als alumnes d'educació obligatòria "[...] que hagin d'escolaritzar-se fora del seu municipi de residència en un centre públic [o sufragat amb fons públics] ordinari o d'educació especial, proposat pel Departament d'Ensenyament". Per a la resta de casos, doncs, la provisió d'aquests serveis està prevista com a opcional i no necessàriament gratuïta.
Des d'aquesta perspectiva, doncs, i atès que l'escolarització fora del centre que corresponia per municipi de residència es deu a una opció familiar, el Síndic comparteix amb el Consell Comarcal que l'alumne afectat no té dret amb caràcter obligatori a accedir al servei en qüestió.
El Consell Comarcal afegeix que l'alumne esmentat té concedit el servei de menjador escolar amb caràcter gratuït, malgrat que no li pertocaria. Tot i que aquest assumpte no és objecte de queixa per part de la persona interessada, i tot i que no hi ha voluntat manifesta de l'Administració comarcal de modificar aquesta concessió, el Síndic fa les consideracions següents:
Sobre aquest assumpte, es constata que el Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents públics de titularitat del Departament d'Ensenyament estableix que "el Departament d'Ensenyament garantirà la prestació del servei escolar de menjador a l'alumnat escolaritzat en ensenyaments de caràcter obligatori en els centres docents públics de la seva titularitat, quan l'alumnat reuneixi alguna de les condicions següents: a) Estar obligats a desplaçar-se fora del seu propi municipi de residència, per inexistència en aquest d'oferta del nivell educatiu corresponent. En aquest supòsit, la prestació del servei escolar de menjadors per part del Departament d'Ensenyament tindrà caràcter gratuït d'acord amb el que disposa l'article 65.2 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d octubre, d'ordenació general del sistema educatiu".
El Síndic indica que, si bé és cert que el Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, sí que parla de provisió gratuïta per a l'alumnat "que hagi d'escolaritzar-se fora del seu municipi de residència en un centre públic ordinari o d'educació especial, proposat pel Departament d'Ensenyament", i és lògic que així sigui de cara a les possibilitats de planificar la provisió del servei per part de l'Administració, en el cas del menjador la normativa no ho especifica. De fet, en l'actualitat, la majoria de centres escolars disposen de servei de menjador escolar, i el cost per a l'Administració de garantir la gratuïtat de la prestació del servei per a l'alumnat que no tingui oferta escolar al seu municipi és el mateix, sigui quin sigui el municipi d'escolarització i la proposta de centre del Departament d'Educació.
Amb aquests arguments, doncs, el Síndic considera que l'aplicació de la normativa que regula el menjador escolar garanteix el dret de l'alumne afectat a accedir al servei en condicions de gratuïtat.
Pel que fa al transport, el Consell Comarcal exposa que si aquest alumne fes ús del servei, totes les famílies de la comarca que es troben en una situació semblant ho podrien sol·licitar, fet que podria generar un model de servei escolar "a la carta" difícil de governar. Es comprenen aquestes circumstàncies.
Malgrat aquestes dificultats, però, i atès que el transport disposa de places vacants, s'ha pogut constatar que en altres comarques es promou l'accés amb caràcter condicionat a la disponibilitat de vacants, no obligatori i no gratuït a alumnes que no tenen reconegut aquest dret, amb voluntat de facilitar l'accés al servei i d'optimitzar l'ús dels recursos públics. Des d'aquesta perspectiva, i amb els condicionants esmentats anteriorment (no obligatorietat, no necessàriament gratuïtat i condicionament a l'existència de vacants), el Síndic suggereix que s'estudiï la possibilitat i la viabilitat d'obrir excepcionalment l'accés del servei de transport escolar a altres alumnes que no tenen reconegut aquest dret.