La promotora mostra la seva disconformitat amb la sanció de trànsit imposada per l'Ajuntament del Prat de Llobregat per "parar de manera que destorbava la circulació o el pas de vianants".
La persona interessada explica que en la instrucció de l'expedient sancionador va aportar la prova documental dels marcatges automàtics de sortida i entrada del pàrquing en què està abonat el vehicle infractor, els quals acrediten que, en la data de comissió de la infracció, aquest vehicle estava al pàrquing esmentat.
Un cop analitzada la documentació de resposta, el Síndic va formular a l'Organisme de Gestió Tributària les consideracions següents:
En primer lloc, la infracció va ser comesa en data 2 de març de 2009. En el butlletí de denúncia, l'agent denunciant va fer constar, en la casella destinada a la signatura del denunciat, la paraula "informat", sense que de la documentació que el consistori ha facilitat es desprengui que s'hagués donat la butlleta a l'acte a la persona interessada o que la denúncia fos notificada posteriorment en el seu domicili (tal com posa de manifest la promotora en el recurs de reposició que va presentar en data 16 de juny de 2009).
En la documentació consta l'escrit d'al·legacions formulat per la promotora, juntament amb el qual aporta una prova documental dels fixatges del vehicle denunciat en un pàrquing. En aquest mateix escrit, la persona interessada posa de manifest la possibilitat d'aportar un altre certificat encara més detallat, per incorporar a la prova ja presentada. De la comprovació d'aquest certificat, es desprèn que en la data de comissió de la infracció aquest vehicle estava al pàrquing.
No obstant això, l'Ajuntament del Prat de Llobregat, per mitjà del Decret de data 15 de maig de 2009, ha desestimat les al·legacions i ha fet constar que "no es considera necessària l'obertura d'un període de prova per esbrinar i qualificar els fets denunciats ja que, amb els antecedents existents en els respectius expedients, queden suficientment descrits els fets i acreditades les conductes denunciades, d'acord amb allò que preveu l'article 13 del Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit (Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària), sens perjudici del dret que assisteix les persones interessades de comparèixer a les dependències municipals per tal de tenir accés a les actuacions contingudes en els respectius expedients sancionador i obtenir-ne una còpia".
En aquesta resolució, a banda del fet que es tracta d'un model estandarditzat, no es valora la prova aportada, la qual és essencial per determinar l'existència del fet infractor.
Amb relació a això, el Síndic recorda que l'article 13 del Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, abans esmentat, estableix que l'instructor del procediment només pot rebutjar mitjançant resolució motivada les proves proposades per les persones interessades quan siguin improcedents.
D'altra banda, recorda que les denúncies efectuades pels agents de l'autoritat donen fe, llevat de prova en contrari, respecte dels fets denunciats, sens perjudici del deure d'aquests d'aportar els elements probatoris que siguin possibles sobre el fet denunciat.
Per aquest motiu, el Síndic considera que en aquest cas s'hauria d'haver demanat un informe de ratificació a l'agent denunciat per tal de clarificar els fets, i obrir-se el període probatori oportú, atesa la rellevància de la prova aportada per la part interessada i, fins i tot, es podria haver sol·licitat una ampliació de la prova, si així ho hagués considerat l'instructor de l'expedient.
Finalment, considera que és del tot inadequat que en l'escrit que la Unitat de Multes va dirigir a la Direcció de Serveis i Organització i Inspecció de l'Organisme de Gestió Tributària, en data 28 de juliol de 2010, hi consti un apartat d'observacions en què es motivi la denegació de la prova proposada per la persona interessada, totalment al marge de la tramitació del procediment administratiu.
Per tant, el Síndic considera que aquests fets han provocat indefensió a la promotora de la queixa, i donen lloc a l'anul·labilitat de les actuacions, d'acord amb l'article 63.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Consegüentment, suggereix a l'Organisme de Gestió Tributària que revisi les actuacions efectuades a l'expedient, sens perjudici de la possible prescripció de la infracció.