La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resolució de la seva sol·licitud de prestació de la renda mínima d'inserció.
Exposa que és una persona sense sostre i que actualment no disposa de cap ajuda econòmica. Segons el Centre de Serveis Socials de Fort Pienc, a l'aplicació informàtica de la renda mínima d'inserció la prestació apareix denegada, però com que la promotora no va rebre la resolució desconeix els motius de la denegació.
Segons informa el Departament d'Empresa i Ocupació, es va denegar la petició de la promotora perquè consta que va ser fora de Catalunya durant tres mesos i perquè atès que ha transcorregut un any des que va finalitzar la percepció de la renda activa d'inserció de què la persona interessada era beneficiària, torna a tenir dret a percebre aquesta prestació.
Pel que fa al primer motiu de denegació, la no-acreditació de residència continuada i efectiva a Catalunya, consta que l'estada a Huelva de la persona interessada va tenir lloc molt després d'haver sol·licitat la prestació de renda mínima d'inserció per una situació de necessitat.
Tant la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, com el Decret 384/2011, de 30 d'agost, de desplegament d'aquesta Llei, preveuen com a requisit per accedir a la renda mínima d'inserció l'acreditació d'una residència continuada i efectiva a Catalunya com a mínim amb dos anys d'antelació a la data de presentació de la sol·licitud. En cap cas estableixen que la residència continuada i efectiva hagi de ser igualment exigida un cop sol·licitada la prestació, durant el període en què l'Administració estudia i tramita el procediment per resoldre.
Ple que fa al segon motiu de denegació, tenir dret a percebre altres prestacions públiques l'import de les quals superi la prestació de la renda mínima d'inserció, el Síndic entén que també està injustificat, perquè aquesta situació es dóna un cop ha transcorregut un any des de la sol·licitud de la prestació i després que l'Administració hagi sobrepassat el termini de resolució previst a la normativa, i també perquè l'Administració que resol la prestació de la renda mínima d'inserció no té les atribucions per resoldre la prestació de la renda activa d'inserció i desconeix si la persona interessada compleix per tant els requisits establerts per tal que es pugui resoldre la concessió d'aquesta prestació alternativa.
En cap cas, per tant, es pot considerar que la persona interessada tingui dret a percebre la renda activa d'inserció quan no la té concedida, i la concessió d'aquesta prestació és competència d'una altra Administració, la qual en cas de sol·licitud l'haurà de tramitar i resoldre d'acord amb els requisits establerts per a aquella prestació.
Així, ateses aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que revisi els fets que han motivat la denegació de la sol·licitud de la persona interessada, que són o posteriors a la data de la sol·licitud de la prestació (sortida fora de Catalunya o percepció d'una prestació pública alternativa) o incerts (no està concedit el dret a la prestació de la renda activa d'inserció), i que revoqui, en conseqüència, la resolució emesa, de manera que es concedeixi a la persona interessada la prestació de renda mínima d'inserció.