El promotor de la queixa, titular d'una activitat de bar-cafeteria, manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta de l'Ajuntament d'Igualada a la sol·licitud de permís per instal·lar una terrassa-vetllador a la via pública.
Manifesta que el 10 de gener de 2011 va presentar la sol·licitud a les oficines municipals però que encara no ha rebut cap resposta.
L'Ajuntament d'Igualada ha tramès al Síndic una còpia de la notificació del decret d'alcaldia del 28 d'abril de 2011, la qual desestima la sol·licitud de llicència municipal per a la instal·lació de la terrassa en qüestió.
En resum, el motiu en què es fonamenta la negativa és el caràcter discrecional d'aquest tipus de llicències, la prohibició inclosa en la llicència municipal de l'activitat principal per a la instal·lació d'una terrassa i la presumpció d'alteració del dret al descans dels veïns.
Tanmateix, el Síndic indica que atès que l'Ajuntament d'Igualada disposa d'una ordenança reguladora de l'ocupació de la via pública per als establiments de concurrència pública, és segons aquesta reglamentació específica que cal resoldre les peticions concretes que es facin per ocupar la via pública.
L'ordenança pot recollir supòsits de requisits singulars en funció de les característiques de la via pública o de l'entorn, com ja fa l'ordenança municipal d'Igualada en els articles 4 a 10. L'article 4 diu: ?Resta de carrers i places: Admet la instal·lació de taules i cadires i, a més, de quioscs de begudes a les places.? Per tant, no hi ha cap regulació específica per a l'espai públic on el promotor de la queixa demana instal·lar la terrassa i, per tant, aquest element ha d'entendre's no subjecte a cap condició específica.
Quant a la prohibició inclosa a la llicència municipal de l'activitat principal, el Síndic entén que es pot aplicar el mateix raonament. Si en el moment de l'aprovació de la llicència esmentada l'ordenança d'ocupació de la via pública ja estava en vigor, l'acceptació o no del permís vindria determinat pel contingut de l'ordenança. En el cas que en aquell moment no es disposés d'ordenança, la limitació, motivada, podria introduir-se en la llicència de l'activitat principal.
Quant a la presumpció de probable alteració del dret al descans dels veïns pel soroll, ateses les característiques físiques del lloc on s'emplaçaria la terrassa, resulta que les molèsties al veïnat ja les ocasionen la majoria de les terrasses que ja hi ha instal·lades, i no per això es deixa de concedir els permisos. La llicència, però, pot recollir condicions específiques d'autorització, com per exemple un horari màxim de funcionament de l'activitat o altres elements correctors per minorar les possibles molèsties, tenint en compte, entre altres elements, el possible estudi d'impacte acústic que el mateix Ajuntament hagi elaborat o encarregat.
En qualsevol cas, la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, estableix els límits de potència acústica tolerats i la forma de mesurar-los per tal de disposar de criteris objectius, i els instruments a disposició municipal per suspendre l'activitat dels focus de contaminació acústica.
No obstant això, si l'Ajuntament considera no idonis determinats espais públics per autoritzar la instal·lació de terrasses-vetlladors, el Síndic li recomana que introdueixi de forma motivada aquestes limitacions en l'ordenança específica.