Arran de les informacions aportades pels promotors de dues queixes relatives a l'atenció educativa als alumnes amb síndrome de Down i altres discapacitats, el Síndic ha obert aquesta actuació d'ofici per estudiar el que l'associació de famílies amb fills amb Síndrome de Down Espai 21 exposava: la manca de recursos educatius per als alumnes amb necessitats educatives especials, concretament d'atenció de logopèdia, i la consideració que les escoles i els equips d'atenció psicopedagògica tenen uns recursos limitats, fet que obstaculitza l'objectiu de l'educació inclusiva.
El Síndic ha estudiat l'informe tramès pel Departament d'Ensenyament, ha demanat informació actualitzada a l'associació Espai 21 i ha revisat les queixes individuals que s'han anat rebent sobre aquest assumpte, en les quals es posa de manifest que l'atenció que es facilita als infants és insuficient per cobrir l'atenció de logopèdia dels alumnes per als quals els serveis especialitzats ho han demanat o recomanat.
Les queixes i les informacions sobre l'atenció insuficient de logopèdia als alumnes que la necessiten, la conseqüent contractació de serveis de logopèdia privats a càrrec de les famílies i la manca d'aquest tipus d'atenció als alumnes les famílies dels quals no poden pagar l'atenció privada, porta a concloure que l'informe de caràcter general i els informes sobre les queixes individuals no donen resposta satisfactòria per resoldre adequadament sobre aquest assumpte.
En aquest sentit, cal recordar que des de la supressió del supòsit de l'atenció logopèdica en els Ajuts PUA, aquest tractament només té caràcter públic a les escoles mitjançant els centres de recursos educatius per a deficients auditius, i que l'atenció que no es doni cal pagar-la.
Dit això, el Síndic recorda el deure de l'Administració de proveir d'atenció especial els infants amb discapacitats, establerta per la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, en l'article 42, sobre els drets dels infants i adolescents que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o la participació:
El Síndic també fa referència als principis de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, establerts en l'article 3, de no-discriminació, plena i efectiva participació i inclusió en la societat, igualtat d'oportunitats, i accessibilitat als serveis i recursos, entre altres.
La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant ofereix un marc obligatori d'implementació de l'article 23, en els àmbits legal, de política i pràctica, i afirma que els infants amb discapacitat tenen dret a gaudir de tot el ventall de drets dels infants.
Les Regles per la igualtat d'oportunitats per a les persones amb discapacitat, adoptades per l'Assemblea de les Nacions Unides el 1993, ofereixen una guia detallada de com s'hauria d'aplicar aquesta igualtat, i fan referència a quatre àrees: a) condicions per la igualtat d'oportunitats; b) àrees per la igualtat de participació; c) mesures d'implementació, i d) mecanismes de supervisió.
D'acord amb això, el Síndic considera que la inclusió dels infants amb discapacitat cal entendre-la com el reconeixement d'uns drets d'un grup d'infants que no han tingut accés en igualtat de condicions als drets enunciats per la Convenció d'aquells que no pateixen cap discapacitat. La igualtat d'oportunitats els ha de permetre desenvolupar el seu potencial, però perquè això sigui possible es requereixen els recursos de suport necessaris per tractar els seus dèficits.