La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució adoptada en un procediment de responsabilitat patrimonial per caiguda a la via pública, tramitat pel Districte de Sant Martí de Barcelona
D'acord amb la informació aportada per la promotora, el Síndic constata que, des d'un punt de vista formal, la reclamació s'ha tramitat correctament.
Pel que fa al fons de la reclamació plantejada, la resolució de l'Ajuntament de Barcelona va desestimar la reclamació perquè no s'acreditava la relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i el dany patit. Així, la resolució assenyala que, tot i que queda acreditada la caiguda al lloc i a la data indicats per la reclamant i que en aquest punt hi havia un desperfecte en la zona de vianants, l'Ajuntament considera que aquest desperfecte era visible i evitable amb la diligència mínima exigible al vianant; i que aquesta manca de diligència trencava el nexe causal, d'acord amb la doctrina jurisprudencial que se cita a la resolució.
Certament, la culpa de la víctima en la causació del dany es considera un dels supòsits d'exoneració de responsabilitat patrimonial de l'Administració, quan és suficient per desplaçar la relació de causalitat que hi pugui haver entre el dany i el funcionament del servei. Però la culpa de la víctima no sempre exonera completament de responsabilitat l'Administració. Des d'aquesta perspectiva, cal valorar les circumstàncies al·legades per la reclamant de manca de visibilitat del defecte a la vorera a causa per aglomeració de vianants en un dia i una hora de màxima afluència de turistes al punt on es va produir la caiguda.
En aquest sentit, cal assenyalar que les al·legacions de la persona interessada pel que fa a la densitat de vianants en una zona turística, encara que no es puguin provar plenament, semblen raonablement versemblants. Conseqüentment, sens perjudici que la persona interessada hauria d'haver adaptat la seva atenció a aquesta circumstància, cal valorar la incidència d'aquests fets en la imputació del dany exclusivament a la falta d'atenció de la persona interessada.
A banda de les consideracions que s'han fet sobre la possible concurrència de culpes, cal tenir en compte que segons la doctrina reiterada dels tribunals, en tractar-se d'un règim de responsabilitat objectiva, correspon a l'Administració provar la concurrència d'una altra causa aliena a l'activitat del servei públic i la seva incidència en el resultat danyós. Cal recordar, en aquest sentit, que la resolució de la reclamació i els informes tècnics que figuren a l'expedient en cap moment qüestionen la idoneïtat del desperfecte per ser la causa de la caiguda, sinó que atribueixen a la manca de diligència de la reclamant el trencament d'aquest nexe causal.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Barcelona que valori de nou la reclamació de responsabilitat de referència, sense prejutjar el resultat d'aquesta valoració, per tal de determinar si les circumstàncies al·legades per la persona interessada en via de recurs tenen incidència en la consideració inicial d'imputar el dany a la persona interessada, per culpa exclusiva.