La promotora de la queixa, mare d'un alumne de segon de primària d'una escola de Barcelona, manifesta la seva disconformitat amb el nombre i la intensitat de les sancions que s'han imposat al seu fill al centre.
Exposa que el 22 de gener de 2014 es va sancionar el seu fill i altres alumnes arran d'un fet esdevingut durant l'esbarjo del migdia, i que la sanció va consistir a no poder accedir al servei de menjador, no poder assistir a una excursió, no poder fer l'activitat de piscina i romandre a la classe de quart de primària.
Les sancions aplicades a la resta d'alumnes es van deixar sense efecte al cap de tres dies, però al seu fill les hi han mantingut, i si bé havien de finalitzar el 5 de febrer, s'han seguit aplicant durant tres setmanes més, sense que hagi rebut cap comunicació ni notificació escrita de les sancions.
La informació recollida posa de manifest que l'actuació del centre en aquest cas no es va ajustar plenament a les previsions del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, ja que no es va acordar l'obertura d'expedient disciplinari i, en conseqüència, no es van seguir els tràmits previstos en aquest decret per a la imposició de les sancions. En aquest sentit, la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, estableix que la suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret a assistir a determinades classes són sancions que es corresponen amb la realització de faltes greument perjudicials per a la convivència (art. 37). El Decret d'autonomia dels centres educatius estableix al seu torn que l'aplicació de sancions per la comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència requereix la incoació d'un expedient.
Així mateix, es constata que s'han imposat diverses sancions pels mateixos fets (privació del dret d'assistència al servei de menjador, privació d'una sortida, separació del grup), sense tenir en compte que la imposició de múltiples sancions per uns mateixos fets resulta contrària al principi ?non bis in ídem?, àmpliament reconegut a la jurisprudència i al nostre ordenament, i que estableix que ningú no pot ser castigat dues vegades pel mateix fet.
Així, el Síndic suggereix al Consorci d'Educació de Barcelona que doni les instruccions oportunes a l'escola en qüestió perquè en el futur, en cas que no consti l'acord de la família, la imposició de mesures correctores i sancions s'ajusti a les previsions del Decret 102/2010, no només pel que fa a la finalitat educativa de les sancions, sinó també en relació amb els requisits per imposar-les.