Un cop estudiada la documentació de què es disposa, no consta que s'hagi valorat la possibilitat de substituir el mínim facturable per una quota de servei, de forma dissociada del consum i tenint en compte que la queixa del promotor fa referència al fet que l'Ajuntament de Balaguer cobri un consum mínim de 48m3 semestrals (8m3/mes), que considera excessiu perquè supera de molt el consum real. Per tant, el Síndic fa les consideracions següents:
En el marc jurídic que defineix la Directiva marc de l'aigua, que planteja la repercussió de la totalitat de les despeses que genera el cicle de l'aigua en l'usuari final, el Síndic entén que correspon traslladar a qui rep el subministrament domèstic d'aigua aquests costos que no depenen estrictament del volum d'aigua consumida però que tenen a veure amb la disponibilitat del servei i l'equilibri econòmic i financer en la seva gestió.
Des d'aquesta perspectiva, el Síndic considera legítim repercutir en tots els usuaris finals aquestes despeses fixes o estructurals, que són independents del volum d'aigua consumida realment però que les genera igualment el servei que rep el destinatari final del subministrament.
Per fer efectiva aquesta repercussió, les administracions titulars del servei han optat per dos sistemes de tarifació, fonamentalment. Un dels sistemes consisteix a establir una quota fixa, que té per finalitat distribuir entre els usuaris aquests costos separadament del volum d'aigua consumida. L'altra opció és fixar un consum mínim que inclogui en un sol concepte tarifari els costos fixos del servei i l'aigua consumida fins a un volum determinat, i separadament la resta del consum, si supera el mínim establert. Tant un sistema com l'altre es complementen amb l'establiment d'un tipus tarifari progressiu -generalment per trams de consum- que incrementa el cost de l'aigua consumida a mesura que augmenta el volum total, com a mesura per incentivar l'estalvi.
L'opció per un sistema o l'altre l'ha d'adoptar l'Ajuntament titular del servei, i tots dos sistemes són plenament legítims. Sens perjudici d'això, des de la perspectiva del destinatari del servei, escollir-ne un o altra té repercussions que convé tenir en compte:
D'una banda, en la línia del que han manifestat les persones que han plantejat queixa al Síndic per aquest motiu, l'establiment d'un consum mínim que incorpori la repercussió de les despeses fixes pot actuar com incentiu al malbaratament d'aigua per a les persones que no arriben a consumir el mínim fixat. Aquest factor pot ser encara més rellevant en el cas d'habitatges amb ús no permanent, en què la major part de l'any el consum real és molt inferior al mínim fixat, i pot generar en l'usuari la percepció que està pagant una aigua que no consumeix; dit d'una altra manera, que paga un servei del qual no fa ús, o del qual fa un ús més limitat que el que li cobren.
Per contra, establir una quota fixa comporta que la informació que figura a la factura sigui més clara i entenedora, de manera que permet conèixer fàcilment i de forma segregada, l'import que el gestor del servei repercuteix individualment a cada l'usuari pel fet de tenir-hi accés i el preu de l'aigua realment consumida per cadascú en el període de facturació.
L'establiment d'una quota fixa que reculli els costos del servei que no depenen del volum consumit permet una millor comprensió del cost global de l'accés al servei i, per tant, pot actuar també, des d'aquesta perspectiva, com a incentiu a l'estalvi d'un recurs escàs. Si es vol afavorir l'estalvi en el consum d'aigua cal que en totes les fases del cicle de l'aigua, inclòs el subministrament en baixa, es faci un esforç per desglossar les despeses generades i que es repercuteixen en l'usuari final. La claredat informativa en la facturació del consum domèstic és un factor determinant per afavorir la conscienciació dels ciutadans en l'estalvi.
En conseqüència, i d'acord amb les consideracions anteriors, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Balaguer que iniciï els treballs necessaris per modificar l'estructura tarifària del servei de subministrament d'aigua cap a un sistema de tarifa fixa separada de consum, que repercuteixi els costos fixos o estructurals del servei.