En vista de l’Informe municipal, el Síndic manifesta, quant a la manca de mesures de seguretat a l’obra, que incompleix les condicions dels punts 5 i 6 de la llicència d’obres, un primer informe tècnic de 27 d’agost de 2007 indica que no s’observa cap element de seguretat. L’Informe tècnic de 2 d’octubre de 2007 indica que s’estan prenent les mesures de seguretat adequades, i mitjançant una resolució s’ordena arxivar les actuacions. Exposen que els serveis tècnics municipals no van informar de cap anomalia o incompliment en les esmentades mesures des del 2 d’octubre de 2007, tot i les visites periòdiques efectuades. No obstant això, el promotor va fer arribar un reportatge fotogràfic de les obres, on s’observen diferents aspectes de dubtosa seguretat. També exposa que, atesa la caiguda de materials procedents de la façana de l’obra, va sol·licitar la presència de la Guàrdia Urbana els dies 19 de juny de 2008 i 20 de juny de 2008. Així mateix, aporta les denúncies que va fer d’aquesta situació davant l’Ajuntament.
Amb relació a la inadmissió a tràmit per raó d’extemporaneïtat del recurs de reposició de la persona interessada del 13 de juliol de 2007, l’article 48 diu que el termini es compta a partir de l’endemà del dia de la notificació de l’acte. Per tant, el dia de finalització era el 13 de juliol de 2007. Per tant, el Síndic suggereix que resolguin de manera expressa el recurs de reposició presentat per acomplir el dret de tutela efectiva, de conformitat amb l’article 24 de la Constitució Espanyola (CE).
Quant a la taxa de 6 euros cobrada segons l’Ordenança fiscal núm. 6 per la presentació de dos recursos de reposició, el Síndic indica, d’una banda, que en el fet imposable de la taxa per expedició de documents administratius estableixen que no estaran sotmesos a aquesta taxa els recursos administratius contra resolucions municipals de qualsevol classe. Aquest precepte no pot ser d’una altra manera, ja que la presentació d’al·legacions i recursos contra els actes administratius per part dels ciutadans és el mecanisme establert legalment perquè puguin defensar els seus drets i interessos. La impugnació dels actes administratius té com a fonament garantir l’exercici efectiu del dret de tutela establert en l’article 24 de la CE, dret fonamental, que té com a missió garantir que els ciutadans no es trobin en una situació d’indefensió pels actes dictats per les administracions públiques, i aquest dret adquireix una rellevància especial pel fet de la presumpció de validesa que l’ordenament jurídic atorga als actes administratius. El fet que la presentació d’al·legacions o recursos dels ciutadans pugui estar subjecta al pagament d’una taxa prèvia comportaria una restricció del dret de tutela efectiva i provocaria una vulneració del principi d’igualtat establert en l’article 9 de la CE, restriccions que no són admissibles en un estat de dret.
Malgrat l’article 2 de l’Ordenança fiscal, van fer el cobrament de la taxa de 6,00 euros per la presentació d’al·legacions i el recurs de reposició per part de la persona interessada i van aplicar la tarifa tributària determinada en l’apartat 6.4, el fet imposable de la qual és: “Els recursos i les reclamacions contra un acord de l’Alcaldia, de la Comissió de Govern i del Ple en assumptes no avaluables”. L’aplicació d’aquest article, segons el règim de competències per dictar actes administratius establert en la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local, provoca que qualsevol intent de defensa dels ciutadans mitjançant la presentació de recursos i/o al·legacions o simplement aclariments dels acords dictats per la corporació local estigui subjecte al pagament previ de la taxa. Així mateix, el precepte esmentat incompleix els principis bàsics en matèria tributària establerts en la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, i el Reial decret legislatiu 2/2004, de les hisendes locals, segons la determinació del fet imposable de la taxa com a element essencial del tribut. Alhora que atempta greument contra la seguretat jurídica.
Per tant, el Síndic suggereix, amb relació a l’article 6.4.d de l’Ordenança fiscal número 6, la nul·litat d’aquest precepte perquè no és conforme a dret o, si escau, la determinació exacta del fet imposable de la taxa a fi de garantir el principi constitucional de seguretat jurídica. Amb relació a les taxes satisfetes pel promotor de la queixa per la presentació d’al·legacions i recursos de reposició, la devolució del seu import per considerar-la nul·la de ple dret.