El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona a la reclamació que va interposar contra l'actuació professional d'una col·legiada a l'Hospital Veterinari de Montjuïc durant l'atenció i el tractament dispensats al seu gat els dies previs a la seva defunció.
Exposa que només va rebre una trucada el dia 21 de desembre per informar-lo que les proves que s'havien fet al seu gat havien estat les correctes i que, per tant, la col·legiada no havia dut a terme cap actuació irregular.
Afegeix que en data 22 de desembre de 2012 va enviar un missatge de correu electrònic al Col·legi en què manifestava la seva disconformitat amb aquesta resposta, però que no ha rebut cap resposta.
El Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona ha tramès una resolució i l'informe elaborat pel president del Comitè de la Comissió de Deontologia. La resolució estableix el següent: ?El Comitè de Deontologia del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, en reunió celebrada en dia 7 de març de 2013 i en referència a la denúncia esmentada, li comunica que ha resolt arxivar les diligències informatives del cas. El motiu de la nostra decisió es basa en l'informe adjunt del Comitè de Deontologia, en què s'informa que segons les dades que consten el protocol mèdic ha estat correcte i, per tant, no s'ha vulnerat cap norma deontològica de la professió veterinària?.
El Síndic recorda que la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, estableix que els col·legis professionals, tot i tenir una base associativa privada, es constitueixen com a corporacions de dret públic i els seus actes i acords estan subjectes al dret administratiu.
D'altra banda, aquesta llei estableix que en la tramitació dels expedients sancionadors s'ha de garantir la motivació de la resolució final i s'estableix que són aplicables les previsions sobre la potestat sancionadora de la legislació de règim jurídic i procediment administratiu.
L'exigència de motivació no constitueix un requisit merament formal, sinó de fons. En aquest sentit, quan la norma legal expressa o admet tàcitament una actuació discrecional de l'Administració, aquesta està subjecta, d'acord amb la doctrina establerta pel Tribunal Suprem, a les regles següents:
1. Compliment de les finalitats d'interès públic i, quan sigui compatible amb això, el màxim respecte als drets i els interessos de les persones afectades per l'actuació administrativa, sense que en cap cas aquesta discrecionalitat pugui justificar una actuació arbitrària o capritxosa.
2. L'actuació discrecional de l'Administració està també sotmesa al control dels tribunals, amb excepció de l'anomenada ?discrecionalitat tècnica?, la valoració de la qual exigeix uns coneixements específics que, en principi, no tenen els tribunals.
En aquest cas, el Síndic considera que l'informe emès pel president del Comitè de Deontologia està suficientment motivat, atès que es comuniquen les causes d'arxivament de l'expedient.
Ara bé, en la resolució de 7 de març de 2013 no queda constància que s'hagi informat la persona interessada dels recursos que pot interposar contra la resolució.
Per tant, a fi d'evitar situacions d'indefensió, el Síndic suggereix al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona que es dictin les ordres oportunes per tal d'esmenar la resolució dictada el 7 de març de 2013 d'arxivament de la queixa presentada pel promotor, i que se li indiquin els recursos que pot interposar contra la resolució, d'acord amb el que estableix l'article 89.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals.