Un cop analitzat el contingut de la documentació municipal de l'expedient administratiu, es constata que l'informe de ratificació de l'agent denunciant, en el qual no consta la data en què es va efectuar, posa de manifest que el denunciat consumia begudes alcohòliques a la via pública.
El promotor, en les al·legacions presentades en el marc de la tramitació de l'expedient, afirma que el contingut de la beguda que prenia el seu fill, la qual estava en un got de plàstic opac, no era alcohòlica sinó que es tractava d'un refresc (cola).
També assenyala que l'agent denunciant no va dur a terme cap actuació per constatar que la beguda fos alcohòlica: no la va ni olorar, ni la va tastar, ni tampoc se la va endur per analitzar-la.
En aquest cas, el Síndic considera que el supòsit denunciat, el consum de begudes alcohòliques, requereix un tipus de prova diferent de la documental o testifical. I no consta ni a l'informe de ratificació ni a l'expedient que l'agent denunciant hagués fet aquesta prova necessària per imputar la infracció. És de suposar que si un grup de joves està bevent a la via pública, segurament la majoria ho farà amb begudes alcohòliques, però es pot donar el cas que no tothom estigui bevent alcohol.
A més, l'article 13.bis 2) de l'Ordenança de policia i bon govern de Vilassar estableix que els agents de l'autoritat poden intervenir temporalment, en els supòsits b), c) i d) de l'article, les begudes, fins que cessin les circumstàncies concomitants al consum. Tanmateix, de la informació de l'expedient no se n desprèn que s'intervinguessin aquestes begudes.
Pel que fa a la presumpció de veracitat de les denúncies efectuades pels funcionaris públics, en aquest cas els agents denunciants, la jurisprudència assenyala que no es consideren legalment certs o veraços els judicis de valor o les simples opinions que els funcionaris als quals es reconegui la presumpció d'autoritat consignin en les seves denúncies i els seus atestats -Sentència del Tribunal Constitucional (en endavant STC) 35/2006. d'altra banda, la STC de 25 de febrer de 1998 estableix que "la presumpció de veracitat abans indicada ha de referir-se a aquells fets apreciats o constatats materialment pel funcionari que intervé com a resultat de la seva pròpia i personal observació o comprovació (autenticitat material), no abastant les deduccions, apreciacions, conseqüències, hipòtesis o judicis de valor que pugui realitzar aquest funcionari, quedant excloses de la presumpció d'autenticitat i veracitat les meres opinions o conviccions subjectives de l'agent ".
Així, la certesa dels fets directament apreciats pel funcionari pot ser insuficient o inadequada per considerar provada la comissió d'una infracció, i, en conseqüència, per destruir la presumpció d'innocència. Pot ser que les afirmacions dels funcionaris que consten en l'acta o la denúncia no reflecteixin la comprovació dels fets sancionables, sinó que siguin el resultat d'una deducció mancada de l'enllaç lògic quan el tipus infractor inclou fets que per resultar provats precisin un altre tipus de proves diferents a la simple afirmació de l'agent o alguna altra comprovació addicional. En són un exemple la Sentència del Tribunal Superior de Justícia (en endavant STSJ) d'Extremadura de 13 d'abril de 2005, la STSJ de Cantàbria de 12 d'abril de 2005, i la STC 243/2007.
En definitiva, les actes i denúncies són proves suficients dels fets que hi consten, però poden no ser suficients per acreditar la comissió d'una infracció i, per tant, per sancionar.
Cal tenir present també que la doctrina del Tribunal Suprem es pronuncia, a tall d'exemple, en la sentència de 22 d'octubre de 2001 de la manera següent: "...que los hechos denunciados por un agente se consideren intangibles, ya que la realidad de los mismos puede quedar desvirtuada mediante la adecuada prueba en contrario o aún por la ausencia de toda otra prueba, según la naturaleza, las circunstancia y cualidad de los hechos denunciados ".
Per tant, llevat que s'indiqui que s'ha efectuat algun tipus d'activitat probatòria en aquest expedient, més enllà de fer constar que el denunciat estava bevent a la via pública, el Síndic suggereix que s'anul·li la sanció imposada, atès que no queda acreditat el consum d'alcohol per part del denunciat.
Amb relació als fets denunciats, el Síndic també es refereix al principi de personalitat de la sanció, el qual es fonamenta en la correspondència que necessàriament s'ha d'establir entre la infracció comesa, el subjecte responsable i la infracció. Si s'imposa una sanció és perquè prèviament s'ha produït una declaració de responsabilitat, i si l'Administració ha pogut efectuar aquesta declaració és precisament perquè aquella persona i no una altra ha comès la infracció i és responsable de la infracció en concret.
A més, cal afegir que si el denunciat estava bevent a la via pública, s'entén que amb altra gent, es pot no haver-lo identificat correctament com a responsable dels fets tipificats, ja que no fer-ho amb uns mitjans suficients i fefaents comporta una imputació que no respecta el principi de presumpció d'innocència ni el de legalitat.
Posteriorment, l'Ajuntament de Vilassar de Mar ha informat que per Decret d'alcaldia del 14 d'abril de 2011 l'Ajuntament ha resolt deixar sense efecte la sanció imposada en l'expedient del promotor.
D'acord amb aquesta informació, el Síndic finalitza les seves actuacions en aquest expedient.