El promotor de la queixa, resident a Saragossa, indica que passa habitualment les vacances a Salou i que durant l'estiu de 2010 es va trobar amb dificultats perquè al centre d'assistència primària de Salou li expedissin les receptes dels medicaments que necessita. Plantejava també la seva disconformitat amb la resposta que va rebre a la reclamació que va presentar al Servei Català de la Salut.
La qüestió de fons que motiva aquesta queixa és la mateixa que s'ha tractat en l'expedient 04115/2010, en el marc de la qual el Síndic va trametre al Departament de Salut les consideracions següents:
En primer lloc, la Regió Sanitària de Tarragona confirmava la inexistència de disposició o d'instruccions que impedeixin fer prescripcions farmacològiques a usuaris d'altres indrets, així com el criteri general que cada metge és responsable de les prescripcions de fàrmacs que fa. Informava també que s'havia instat els responsables i professionals de les altres regions sanitàries a aprofitar el recurs de la recepta electrònica per a aquells usuaris que preveiessin desplaçar-se temporalment a l'àmbit de la Regió de Tarragona.
Així mateix, informava que s'havien rebut dinou reclamacions relacionades amb aquest assumpte, divuit de les quals eren de persones residents fora de Catalunya, i procedien de diferents centres sanitaris. En aquests casos es va donar resposta escrita a les persones afectades, tot destacant la llibertat del metge per prescriure d'acord amb el seu criteri professional i la possibilitat que, en cas que les persones interessades residissin habitualment al territori de la Regió de Tarragona, s'hi empadronessin, per tal de poder disposar d'una atenció sanitària integral.
La situació que motiva aquestes queixes s'ha de valorar en el marc dels principis que regeixen el dret a la protecció de la salut, segons les previsions de la legislació vigent en aquesta matèria, que disposen que l'accés a l'assistència sanitària i les prestacions sanitàries -entre les quals s'inclou la prestació farmacèutica- s'ha de fer en condicions d'igualtat.
En particular, el Síndic recorda que l'article 4 de la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut estableix el dret dels ciutadans a "rebre, per part del servei de salut de la comunitat autònoma en què estigui desplaçat, l'assistència sanitària del catàleg de prestacions del Sistema Nacional de Salut que pugui requerir, en les mateixes condicions i idèntiques garanties que els ciutadans residents en aquesta comunitat autònoma".
En la mateixa línia, el Síndic recorda les previsions de l'article 24 d'aquesta llei pel que fa a les garanties de mobilitat i les garanties d'informació, en el sentit que els serveis de salut han d'informar els ciutadans dels seus drets i deures i de les prestacions i els requisits necessaris per accedir-hi (article 26).
De la informació rebuda sobre aquest assumpte, el Síndic indica que no es pot concloure que s'hagi produït un tracte discriminatori envers les persones d'altres comunitats autònomes que s'han desplaçat temporalment i han demanat assistència a algun centre de la Regió Sanitària de Tarragona o que s'hagin produït situacions de desatenció.
Tanmateix, sí que es pot entendre que s'han donat situacions de desinformació o d'informació insuficient que hagin produït en les persones desplaçades la percepció que no se les atenia correctament, situació que possiblement hagi vingut motivada per una mala interpretació o per una aplicació inadequada del contingut dels escrits que la Regió Sanitària va enviar als centres sanitaris.
En aquest sentit, tant les notícies que donaven lloc a aquesta actuació com el nombre de reclamacions a què feia referència l'informe de la Regió Sanitària porten a confirmar aquesta conclusió.
Davant d'això, el Síndic indica que seria convenient emetre alguna circular o instrucció que aclareixi les condicions per a la renovació de tractaments de llarga durada a pacients crònics, a efectes d'esvair qualsevol dubte o interpretació inadequada amb relació a l'atenció que s'ha de donar a tots els usuaris del Sistema Nacional de Salut desplaçats temporalment a Catalunya.
D'altra banda, sembla raonable pensar que aquesta situació plantejada a les comarques de Tarragona deu haver tingut una menor incidència en les persones residents a Catalunya -amb relació a les persones residents fora de Catalunya- per la implantació de la recepta electrònica en l'àmbit del Servei Català de la Salut.
La introducció d'aquesta recepta electrònica suposa avantatges importants des del punt de vista de la seguretat i la informació per als professionals i per als pacients, i alhora contribueix a una millora de la gestió sanitària.
La Llei 16/2003 estableix com a objectiu en matèria de prestació farmacèutica que les actuacions de les administracions sanitàries s'han d'adreçar a la implantació de la recepta electrònica. I en l'àmbit de Catalunya, el Decret 159/2007 concreta aquestes previsions i encomana al Servei Català de la Salut que vetlli perquè el sistema, en el futur, permeti la connexió amb els sistema de tramitació telemàtica de la prestació farmacèutica d'altres comunitats autònomes.
Sembla, per tant, que convindria avançar en aquesta línia, de manera que s'assoleixi una integració més gran de la informació sobre la prestació farmacèutica entre els diversos serveis sanitaris de les comunitats autònomes, cosa que hauria de contribuir a resoldre les dificultats que sorgeixin en casos de desplaçaments entre diferents comunitats autònomes.
De conformitat amb això exposat, el Síndic suggereix al Departament de Salut:
D'una banda, que valori la conveniència de dictar alguna circular o instrucció sobre les condicions de renovació de tractaments de llarga durada a pacients crònics en el cas de persones desplaçades temporalment, per aclarir els dubtes que s'hagin pogut ocasionar en l'àmbit de la Regió Sanitària de Tarragona arran dels escrits esmentats.
I de l'altra, que impulsi des de l'àmbit del Servei Català de la Salut actuacions que possibilitin la connexió amb els sistemes de tramitació telemàtica de la prestació farmacèutica d'altres comunitats autònomes.