La persona interessada es queixa perquè el seu fill va ser retingut cautelarment a l'Hospital Clínic de Barcelona al moment de néixer i actualment es troba tutelat per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència i acollit en una família d'urgència i diagnòstic.
Exposa que el nadó va ser retingut per sospites de consum de drogues per part de la mare durant l'embaràs, i que des de llavors li han estat fent anàlisis que han sortit negatius de consum de drogues, però no li retornen el fill.
En resum, els principals assumptes objecte de queixa son: en primer lloc, el temps transcorregut en el procés d'estudi i valoració, atesa l'edat del nen i el poc contacte que tenen els pares amb el seu fill i les repercussions que això comporta en el seu desenvolupament; en segon lloc, la presumpta ineficàcia reflectida en el procés, pel retard en la presentació d'informes per part de l'equip d'urgències; i en tercer lloc, la manca d'informació respecte d'aquest procés i sobre el retorn de l'infant a la seva família.
Atesa la situació exposada, hi ha dues qüestions que el Síndic considera preocupants:
La primera és el fet que un nadó es deixi dos mesos (i que hi hagi la previsió de deixar-lo més temps) en una família d'urgència i diagnòstic sense un equip de referència que treballi la situació dels pares de cara a fer una proposta més definitiva.
En aquest sentit, segons l'article 111.1 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, sobre els drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, ?les famílies acollidores d'urgència o els centres d'acolliment, si escau, han d'exercir l'atenció immediata i transitòria dels infants i els adolescents desemparats, mentre s'analitza la problemàtica i es determina, si s'escau, la mesura de protecció més adequada. L'estudi de la problemàtica de l'infant i la proposta de mesura protectora s'han de portar a terme en el termini que s'estableixi reglamentàriament, que com a màxim ha d'ésser de sis mesos.?
La segona qüestió és que si bé l'acolliment d'un infant en família d'urgència i diagnòstic és una mesura provisional que substitueix el centre d'acolliment mentre es fa l'estudi d'aquesta situació, s'observa que el primer estudi de la situació familiar de l'infant el va dur a terme un equip de valoració de maltractaments infantils (en endavant EVAMI), i sobre la base del seu informe es va adoptar la mesura cautelar, però que manca l'estudi de l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (en endavant EAIA) de Terrassa, que ha de fer una proposta no cautelar.
En aquest cas, el Síndic constata que l'EVAMI, més enllà de la primera valoració i proposta en què es fonamenta la retenció hospitalària, va fer l'entrevista de notificació i acords als pares el 20 de gener, un mes i mig després de la retenció hospitalària.
El retard actual és de dos mesos, que afegit al mes i mig que va durar el procés de valoració de l'EVAMI, és de tres mesos i mig; ara manca la valoració de la priorització del cas per part de l'EAIA i establir l'agenda del procés d'estudi.
Així, es pot veure que la situació de temporalitat en la vida d'aquest infant es manté des que va néixer i que es preveu l'allargament de l'acolliment d'urgència i diagnòstic. Perquè, tot i que aquest infant està en una situació favorable pel fet de ser criat en una família, l'estudi familiar de les situacions de desprotecció és complicat i difícilment es pot dur a terme en un període de temps breu.
D'acord amb el que s'ha exposat, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que doni instruccions per agilitzar al màxim possible l'inici de l'estudi de la situació familiar de l'infant.