El promotor de la queixa manifesta el seu descontentament amb la manca d'admissió a tràmit d'un recurs contra una sanció de trànsit amb la qual està disconforme.
En data 18 de gener de 2010 el promotor va estacionar un vehicle que no era de la seva propietat en una zona verda que pertanyia a una àrea en què té la condició de resident, malgrat que el distintiu que acreditava aquesta condició no estava en vigor, ja que s'havia emès l'any 2009.
Conseqüentment, el tiquet d'estacionament autoritzat que va obtenir només li atorgava la possibilitat de romandre en aquell lloc fins a les 8.05 hores del dia 18 de gener de 2010, però en excedir aquest horari, va ser denunciat a les 19:07 hores per manca de comprovant horari que permetés l'estacionament.
Va abonar la sanció en data 9 de març de 2011, dins del termini que se li va atorgar quan se li va comunicar la denúncia per poder tenir dret al benefici de la reducció de l'import de la quantia i, posteriorment, en data 17 de maig de 2010, va presentar un recurs d'alçada que no va ser admès per extemporani.
En relació amb la inadmissió del recurs, el Síndic ha fet arribar al promotor de la queixa les consideracions següents:
La Llei de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, aprovada pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, en la redacció vigent en el moment de la denúncia, estableix en l'article 77 que el pagament de la sanció suposa la renúncia a formular al·legacions i la finalització del procediment sense necessitat de dictar resolució expressa, sens perjudici de la possibilitat d'interposar els recursos corresponents.
Pel que fa als recursos, l'article 80.2 de la Llei de trànsit estableix que contra les resolucions dels expedients sancionadors dictades pels òrgans competents de les comunitats autònomes que tinguin transferides competències executives en matèria de trànsit i circulació de vehicles a motor, i també contra les resolucions dictades pels alcaldes, en el cas de les entitats locals, correspon aplicar la normativa corresponent.
En aquest sentit, l'article 52 de la Llei 7/1985,de 2 d'abril, de bases de règim local, estableix que posen fi a la via administrativa els actes dictats pel ple, els alcaldes o presidents i les comissions de govern, així com els actes dictats per les autoritats i òrgans inferiors quan resolguin per delegació dels altres. Contra els actes i acords de les entitats locals que posin fi a la via administrativa, es poden interposar les accions que judicialment corresponguin, però també es pot interposar amb caràcter previ i potestatiu el recurs de reposició.
Els actes objecte de recurs estan regulats a l'article 107 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que estableix que són impugnables els actes definitius, és a dir, els que posen fi al procediment, resolen les qüestions plantejades i manifesten, en definitiva, la voluntat de l'Administració, és a dir, defineixen els pressupòsits de la infracció, el subjecte afectat i la qualitat o quantia de la sanció.
El termini per interposar tant el recurs d'alçada com el de reposició contra les resolucions sancionadores és d'un mes, si l'acte és exprés. Si no ho és, el termini és de tres mesos i es compta a partir de l'endemà del dia que, d'acord amb la normativa específica, es produeixi l'acte presumpte (article 117 de la Llei 30/1992).
En l'escrit d'al·legacions, el promotor manifestava que com que el procediment ha finalitzat sense necessitat de dictar resolució expressa, ens trobem davant d'un acte presumpte i el termini per interposar el recurs d'alçada o de reposició és de tres mesos. Per tant, considera que va interposar el recurs dins del termini establert.
Això no obstant, el cert és que a la resolució de 19 d'octubre de 2010 s'observa que en els antecedents de fet s'indica que "l'interessat formula recurs contra la resolució sancionadora recaiguda en el procediment assenyalat a la referència, i de conformitat amb allò previst a l'article 114 de la Llei 30/1992, les resolucions i els actes que no posen fi a la via administrativa es poden recórrer en alçada, davant de l'òrgan superior jeràrquic del que els va dictar. Així mateix, de conformitat amb l'establert a l'article 115 de la mateixa Llei, el termini per interposar-lo serà d'un més quan l'acte sigui exprés (...). Tanmateix, el recurs interposat per l'interessat ha estat presentat un cop transcorreguts els terminis previstos als articles esmentats, per la qual cosa és extemporani i no és procedent examinar a fons les qüestions plantejades. En conseqüència, és procedent no admetre a tràmit el recurs interposat.
Tanmateix, en el procediment sancionador de referència el pagament de la multa amb reducció ha posat fi al procediment, sense necessita de dictar la resolució sancionadora expressa; per tant, no hi ha un acte exprés, però sí un de presumpte, que confirma la denúncia de trànsit.
En conseqüència, el termini per interposar el recurs és de tres mesos, i es compta a partir de l'endemà del dia que es produeixin els efectes del silenci administratiu. En aquest cas és en data 10 de març de 2010 que comença a comptar el termini de tres mesos per tal que l'interessat pogués interposar el recurs, cosa que va fer el 17 de maig de 2010, per tant, dins del termini de tres mesos legalment establert i, per tant, havia de ser admès a tràmit i haver estat resolt".
Tanmateix, si bé és cert que el recurs hauria d'haver estat admès a tràmit i no haver tingut la consideració d'extemporani, no és menys cert que el resultat final hauria estat el mateix en tant que la infracció imputada va ser realment comesa i no hi ha cap prova, ans al contrari, que pugui desvirtuar aquesta imputació, ja que la persona interessada no tenia en vigor l'acreditació de la condició de resident de l'any 2010 i el tiquet que va obtenir només li permetia estacionar el vehicle fins a les 08.05 hores del dia 18 de gener de 2010.
En conseqüència, amb aquestes consideracions el Síndic recorda a l'Institut Municipal d'Hisenda el deure legal de l'obligació de les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques competents per a la tramitació dels assumptes de respectar els termes i terminis establert per les lleis. També ha comunicat al promotor de la queixa que considera improcedent suggerir la retroacció del procediment al moment en què no es va admetre el recurs, atès que el resultat final tindria el mateix efecte de continuar mantenint la sanció imposada.