La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la liquidació emesa per l'Ajuntament del Vendrell a nom del seu pare en concepte de la taxa de gual corresponent al període 2010-2013 per l'accés de vehicles del qual és titular a l'immoble on es troba el seu domicili.
Exposa que el seu pare va fer el pagament de l'import el juliol de 2013 i després va sol·licitar-ne la devolució en virtut de l'exempció establerta per l'ordenança reguladora de la taxa en favor de les persones amb un determinat grau de discapacitat reconegut. El seu pare té noranta-un anys, un grau de discapacitat reconegut del 77%, no pot desplaçar-se sense cadira de rodes i necessita l'ajuda d'una tercera persona per a les activitats de la vida diària.
Tot i això, la sol·licitud de devolució va ser desestimada per resolució de l'Ajuntament de 5 de novembre de 2013, que es basa en la data d'efectes del reconeixement de grau de discapacitat (24 de gener de 2012) i en la fermesa de la liquidació per reconèixer el dret a l'exempció només a partir de l'exercici 2014.
La promotora està en desacord amb aquesta resposta per diversos motius. D'una banda, perquè considera que hauria de tenir-se en compte que el seu pare es troba en situació de dependència des del 2009 (grau II nivell 1 reconegut des del 9 de juny de 2009). I de l'altra perquè, segons manifesta, el garatge no s'utilitza per a vehicles: el seu pare no té carnet ni cotxe i l'espai es fa servir com a traster, principalment per guardar-hi la cadira de rodes, de manera que tampoc el pot utilitzar cap altra persona.
En primer lloc, en relació a la liquidació de la taxa de gual dels exercicis de 2010 a 2013 per raó de l'existència del fet imposable, el Síndic recorda a l'Ajuntament del Vendrell que la jurisprudència ha anat configurant i modulant l'estructura del fet imposable de la taxa. En concret, cal destacar els pronunciaments judicials següents:
- L'existència de garatge no presumeix de forma automàtica la utilització del domini públic amb l'entrada del vehicle, ja que el fet gravat no és l'existència del garatge en si mateixa, sinó, l'efectiva utilització del domini públic, i aquest extrem ha de resultat provat per part de l'Administració en els actes d'inspecció o altres actuacions portades a terme a l'efecte (sentències dictades pels tribunals superiors de justícia de Múrcia de data 12 de febrer de 1996; Madrid de 24 d'octubre de 1996; Extremadura de 13 de novembre de 1998, i Andalusia, Màlaga de dates 10 de juliol i 30 d'octubre de 2000).
- Si la persona interessada no té vehicle i l'espai destinat a aparcament ha estat destinat a un altre ús, és evident que no es dóna el fet imposable (sentència del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia de 26 d'octubre de 2008).
D'acord amb això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament del Vendrell que efectuï les actuacions de comprovació oportunes a fi de determinar, d'una banda, si en els anys d'imposició de la taxa 2010 a 2013, hi havia algun vehicle domiciliat en l'habitatge del pare de la promotora o en el garatge objecte de tribut; i de l'altra, quin és el destí del garatge objecte de tribut, i si a tal efecte es destina a traster o té altre ús que exclogui la possibilitat que hi aparqui un vehicle.
Així mateix, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que liquidi d'ofici la taxa, en funció de l'acreditació del fet imposable, i l'anul·li si no és possible l'aportació d'un element de prova per part de l'Administració que acrediti l'ús efectiu de l'entrada i sortida de vehicles a través de la vorera.
En segon lloc, en relació amb l'aplicació de la bonificació per raó de discapacitat, el Síndic recorda que l'Ordenança fiscal del municipi del Vendrell estableix una bonificació de fins al 100% de la taxa reguladora de guals per aprofitament del domini públic a les persones amb minusvalidesa, sempre que hi tinguin la residència habitual.
La persona interessada té acreditada una situació de dependència des del 13 d'abril de 2009 i un grau de discapacitat del 77% amb efectes des del 24 de gener de 2012. L'Ajuntament va desestimar la sol·licitud perquè es va presentar extemporàniament, quan la liquidació ja era ferma. Tot i això, malgrat que des d'un punt legal i estricte de còmput de termini la sol·licitud de bonificació va efectuar-se quan la liquidació tributària havia adquirit fermesa, el Síndic no pot considerar que la desestimació s'ajusti als principis bàsics de justícia tributària, perquè la liquidació es va dictar l'any 2013 i l'any 2009 la persona interessada ja reunia els requisits de dependència i discapacitat.
El Síndic considera que seria una actuació d'acord amb els principis de bona administració, no permetre la pèrdua del dret a gaudir d'un benefici fiscal quan concorren els requisits establerts per gaudir-ne, per una qüestió purament procedimental, especialment quan la mateixa Administració ha actuat amb demora en el curs del procediment.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'Ajuntament del Vendrell que valori la possibilitat de concedir el benefici fiscal sol·licitat al pare de la promotora.