El Departament d'Educació ha tramès una resposta exhaustiva sobre la situació dels centres de Manlleu i sobre els criteris que intervenen en la configuració de plantilles dels centres.
A partir d'aquest informe, i després d'estudiar l'assumpte, el Síndic fa les consideracions següents:
D'entrada, pel que fa a l'assumpte objecte de queixa, val a dir que el Departament d'Educació compleix en els centres de Manlleu les dotacions de plantilles previstes en la resolució de 20 de maig de 2009 per la qual es fixen els criteris per a l'elaboració de les plantilles dels centres públics d'educació infantil i primària per al curs 2009-2010 i de supressió o transformació dels actuals llocs de treball i en la resolució de 20 de maig de 2009, per la qual es fixen els criteris per a l'elaboració de les plantilles dels instituts d'educació secundària (en endavant IES) per al curs 2009-2010 i de supressió o transformació dels actuals llocs de treball. Des d'aquest punt de vista, no es pot parlar d'irregularitat en el compliment de la normativa vigent.
Aquesta normativa, però, presenta alguns aspectes que potser són susceptibles de millora, des de la perspectiva d'adequació de les dotacions de plantilles a les necessitats educatives dels centres docents.
D'una banda, tal com esmenta el Departament d'Educació, cal tenir present que els serveis territorials tenen un marge cert de discrecionalitat per donar una resposta específica a les NEE en determinats centres, mitjançant dotacions de tècnics d'educació infantil, d'educadors d'educació especial, d'aules d'acollida, d'unitats de suport d'educació especial, etc.
Addicionalment, tal com també esmenta el Departament d'Educació, els centres disposen d'altres fonts de recursos suplementaris, mitjançant la seva incorporació als projectes d'autonomia de centre, que comporta l'assignació de recursos singulars, com ara la contractació de serveis externs que donen suport a l'escolarització (serveis d'integració social), o al projecte PROA, que comporta la disposició de recursos addicionals per atendre necessitats educatives del seu alumnat a partir de l'elaboració d'un Pla d'actuació immediata (PAI). En aquest sentit, cal reconèixer que el Departament d'Educació ha estimulat en els darrers anys la incorporació dels centres que acullen més complexitat educativa a aquests programes, a fi de garantir aquesta major provisió de recursos humans i materials.
D'altra banda, però, convé reconèixer:
En primer lloc, que els diferents centres educatius presenten desigualtats significatives quant a la seva composició social, i quant a la complexitat educativa que han de gestionar, i que aquesta realitat és estructural al sistema educatiu,
En segon lloc, que el marge de discrecionalitat de què disposen els serveis territorials del Departament d'Educació no sempre és ampli.
I en tercer lloc, que els programes existents no sempre són específics per als centres de més complexitat i no sempre són suficientment compensadors de les desigualtats educatives que pateixen.
Ja en l'Informe extraordinari sobre la segregació escolar a Catalunya, presentat al Parlament de Catalunya l'any 2008, el Síndic va sol·licitar al Departament d'Educació que condicionés la dotació de plantilles a la complexitat educativa existent a les escoles, en el sentit que els centres segregats disposessin de més i millors docents que els centres amb menys necessitats educatives, com a mesura per garantir la qualitat en l'atenció educativa dels alumnes escolaritzats a aquests centres i per contribuir a consolidar projectes educatius més potents i atractius per la demanda escolar.
En aquest sentit, el Síndic considera que la normativa que regula l'elaboració de les plantilles ha d'incloure criteris que ponderin la dotació de professorat i la complexitat educativa dels centres.
Precisament, la incorporació d'aquests criteris a la normativa vigent, més enllà de la discrecionalitat de què ja disposen els serveis territorials del Departament d'Educació, protegeix més els drets dels alumnes que s'escolaritzen en els centres amb més necessitats educatives, des del moment que la decisió dels serveis territorials corresponents d'assignar recursos addicionals als centres amb més complexitat educativa està menys condicionada per la disponibilitat pressupostària conjuntural. La no-incorporació d'aquests criteris a la normativa pot comportar, per exemple, que en períodes caracteritzats pel dèficit pressupostari i per la reducció de les dotacions de professionals als centres això pugui recaure, en bona part, en aquells centres que disposen de recursos considerats com a suplementaris o addicionals per atendre la seva complexitat.
De fet, en la determinació de la dotació de plantilles dels instituts de secundària, la normativa que regula les plantilles ja preveu discriminar positivament els centres amb més NEE. En aquest sentit, la Resolució de 20 d'abril de 2010 per la qual es fixen els criteris generals per a la confecció de les plantilles de professorat dels IES per al curs 2010-2011 i de supressió o transformació dels actuals llocs de treball, preveu un càlcul d'hores en concepte de millora de l'atenció de l'alumnat de l'ensenyament secundari obligatori (en endavant ESO), i estableix que "a efectes de càlcul de plantilles de professorat, les variables que cal tenir en compte per determinar la tipologia de cada IES són les següents: nivell socioeconòmic de les famílies dels alumnes d'ESO; el nombre d'alumnes amb NEE amb dictamen de l'equip d'atenció psicopedagògica i alumnat nouvingut segons àrea geogràfica de procedència".
Com s'especifica en l'informe, aquesta discriminació positiva es fa a través d'un algoritme que posa en relació la tipologia de centre segons la seva complexitat, d'acord amb les categories de complexitat estàndard, mitjana, alta i molt alta, i el nombre de grups de què disposa el centre, i així es determina la dotació d'hores de professorat que s'assigna al centre en concepte de millora de l'atenció de l'alumnat d'ESO. Com més complexitat té el centre, més assignació de professorat li correspon.
La mateixa normativa preveu que aquesta assignació de professorat permeti als centres impulsar "mesures organitzatives com ara desdoblaments, agrupaments flexibles, aules obertes, programes de diversificació curricular previstos a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, suport a l'aula, etc. per tal de donar resposta específica a les necessitats d'escolarització i millorar l'atenció de l'alumnat de l'ESO.".
Addicionalment, i pel que fa a l'atenció de l'alumnat nouvingut, la normativa esmentada preveu per als IES una dotació de professorat per a l'aula d'acollida, que es pot ampliar en mitja o una dotació de professorat si el nombre d'alumnes nouvinguts és superior a 25.
En canvi, aquesta ponderació de la complexitat del centre es produeix en menor mesura a les escoles d'educació infantil i primària. Com bé s'esmenta en l'informe, la resolució de 20 d'abril de 2010 per la qual es fixen els criteris generals per a la confecció de les plantilles de professorat de les escoles per al curs 2010-2011 i de supressió o transformació dels actuals llocs de treball només preveu que les escoles d'atenció educativa preferent puguin disposar de dotacions de professorat addicionals, específicament quan estableix que "a les dotacions [...] se sumaran les dotacions resultants d'afegir 3 hores més de dedicació lectiva de mestre per cada grup d'escolarització amb menys de 15 alumnes i de 6 hores per cada grup amb 15 o més alumnes. Per concepte d'aula d'acollida, en els centres d'atenció educativa preferent (en endavant CAEP) s'assignarà, com a màxim, una dotació de professorat d'increment".
Ara bé, cal tenir present que la localització de la complexitat educativa dels centres d'educació infantil i primària (en endavant CEIP) del nostre país no s'ajusta al mapa d'escoles que al seu dia es van declarar d'atenció educativa preferent. Els canvis socials ocorreguts en les darreres dues dècades han provocat que, malauradament, hi hagi moltes escoles no considerades CAEP que presenten una complexitat educativa alta o molt alta, fins i tot per sobre d'altres centres que en el seu moment van ser considerats CAEP.
Per tant, el Síndic suggereix que el Departament d'Educació incorpori a la resolució que ha de regular les plantilles de professorat a les escoles d'infantil i primària per al curs 2011-2012 criteris relacionats amb la complexitat educativa que gestionen, a fi que es garanteixi de manera homogènia en el conjunt del nostre país que els centres amb més necessitats educatives disposen de més dotacions de professorat.
Precisament, les dotacions addicionals de professorat per als CEIP que tenen una presència elevada d'alumnat d'origen immigrat, com pot ser el cas de Manlleu, s'han ponderat bàsicament a través de les dotacions en concepte d'aula d'acollida. La normativa esmentada, que també regula l'assignació de plantilla específica per a l'aula d'acollida, estableix una dotació per als "centres amb més de 9 alumnes nouvinguts de cicle mitjà i superior els darrers 24 mesos" i una dotació i mitja o dues per als "centres amb més de 25 alumnes nouvinguts de cicle mitjà i superior els darrers 24 mesos".
No obstant això, cal tenir present que en els darrers cursos les dotacions de professorat en les aules d'acollida s'estan reduint per efecte de la moderació dels fluxos immigratoris, que provoquen un decreixement de l'arribada d'alumnat nouvingut que desconeix la llengua vehicular de l'escola. El curs 2009/2010, per exemple, es va reduir aquesta dotació en els centres d'infantil i primària en més d'un 10% respecte al curs anterior.
En canvi, la complexitat educativa dels centres amb una elevada presència d'alumnat nouvingut no necessàriament s'ha reduït, ni ho ha fet necessàriament al mateix ritme que en la disminució de l'arribada d'alumnat nouvingut. La reducció de plantilles en aquests centres relacionada amb la dotació d'aules d'acollida pot deixar descobertes, i així ho han fet saber diversos centres d'arreu en el context d'altres expedients de queixa, necessitats d'atenció específica de l'alumnat amb necessitat de suport educatiu específic.
Finalment, pel que fa als centres concertats, el Departament d'Educació indica que ha reforçat les línies de concert en el cas de Manlleu a través del contracte-programa, i que ha compensat d'aquesta manera part de l'esforç derivat de l'atenció d'alumnat amb NEE que fan aquests centres. De fet, tots els centres concertats de Manlleu tenen contracte-programa, amb un increment del mòdul de concert educatiu corresponent a altres despeses en un percentatge d'un 30% i amb la subvenció del cost de les activitats complementàries de l'alumnat amb 13.500 euros per a cada unitat d'educació infantil i primària i amb 7.020 euros per a cada unitat d'educació secundària (costos corresponents al curs 2006-2007, que s'han anat actualitzat any rere any d'acord amb el conveni). A més, el Síndic també ha fet saber a les persones interessades que el curs 2003-2004, per tal d'atendre l'arribada intensiva d'alumnat estranger, les plantilles dels centres concertats de Manlleu van incrementar-se en quatre docents per centre o més, i que un d'aquests docents es dedicava a fer funcions pròpies del tutor d'aula d'acollida, com també passa en els centres públics.
El Departament d'Educació diu que en els centres concertats, a més, els serveis territorials han emprat la seva discrecionalitat per atendre les NEE de l'alumnat més enllà de les plantilles objecte de concert, de manera que proporcionen recursos addicionals com el servei d'atenció o directament mitjançant monitors.
Es constata, doncs, que, si bé és cert que els centres concertats de Manlleu són més corresponsables que centres concertats de molts altres municipis en l'escolarització de l'alumnat amb NEE, també disposen comparativament de més recursos per gestionar la complexitat que això suposa.
En aquest sentit, el Síndic celebra que en el cas de Manlleu s'hagi desenvolupat amb intensitat la política dels contractes-programa, a fi de promoure aquesta corresponsabilització. De fet, malauradament, aquesta situació no és compartida per la majoria de municipis catalans. Segons les informacions que consten, actualment menys de trenta centres concertats del conjunt de Catalunya disposen de contracte-programa.
Per tant, el Síndic suggereix, com ja va fer en l'informe extraordinari sobre la segregació escolar a Catalunya esmentat, que el Departament d'Educació promogui més la figura dels contractes-programa amb els centres privats concertats, amb el propòsit, això sí, de garantir l'escolarització equilibrada d'alumnat, i que incorpori en el conveni els recursos de professorat addicionals de què han de disposar els centres en funció del seu nivell de corresponsabilitat i de la complexitat educativa que gestionen.